Compte enrere per la Setmana Santa, temps de processons i passions i també d'Armats i Manaies. Els Armats i Armatssón figures tradicionals presents en moltes processons de Setmana Santa a Catalunya. Representen soldats romans i tenen una llarga història vinculada a la religió, la cultura popular i la teatralització de la Passió de Crist. Els Armats (o Manaies, segons la zona) tenen el seu origen en les representacions medievals de la Passió i en les processons religioses que es feien per rememorar la mort i resurrecció de Jesucrist.
Es creu que la seva presència podria tenir arrels en els segles XVI i XVII, quan les processons de Setmana Santa es van popularitzar i s'hi van incorporar elements teatrals i simbòlics. Si bé la tradició dels Armats no és exclusiva de Catalunya, aquí té una presència molt destacada i una evolució pròpia, i com veurem més endavant, els Manaies catalans tenen uns trets distintius que els fan diferents dels de la resta del món.
En què es diferencien els Armats dels Manaies?
Ens situem ara al Barroc, als segles XVII-XVIII, quan les representacions de les processons de Setmana Santa es van tornar més elaborades i espectaculars, amb la incorporació de vestuaris més treballats, coreografies i elements marcials. Així doncs, els soldats romans simbolitzen els guardians de Jesús durant la Passió, especialment en l'episodi de l'arrest, el judici davant Pilat i la crucifixió. És per això, que en l'actualitat no només veiem Armats a les processons, sinó que també els podem veure a les representacions de la Passió o fins i tot en pessebres vivents.
Si hi ha algú que hi entén d'Armats i Manaies és en Joaquim Valls, el president dels Armats de Mataró, i és ell qui ens explica les diferències entre els Armats i Manaies. Doncs bé, realment són el mateix, simplement canvia el nom en funció de la zona, indica el Joaquim: Armats és el terme més habitual en zones com el Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Penedès, i Manaies és més comú a les comarques de Girona i altres zones del nord de Catalunya. Si anem a les terres de Lleida, segurament sentirem a parlar més de Pagesos o Botxins, al voltant de Barcelona hi ha Romans i Centurions, i a la zona de Castelló potser ens parlaran de Jueus.
Una tradició excepcionalment catalana?
La resposta a aquesta pregunta ens la dona en Joaquim, i es podria resumir amb un 'sí' i 'no'. Soldats desfilant durant la Setmana Santa n'hi ha arreu de la península Ibèrica, però, a diferència dels Armats catalans, no formen part d'entitats. "És un altre concepte", apunta el president dels Armats de Mataró, que aclareix que fora de Catalunya, els soldats no estan agrupats sota una entitat, "són acompanyants de les confraries".
I és més, els Armats no només es troben a la península Ibèrica, a Itàlia, en ciutats com Roma i Sicília, les processons de Setmana Santa inclouen soldats romans en dramatitzacions de la Passió de Crist, a França, algunes processons del sud mantenen elements similars, i a Alemanya, en recreacions religioses com la Passió d'Oberammergau, també hi ha figures de soldats romans.
El relleu generacional
Ser Armat implica un sacrifici, com el que comporta formar part de qualsevol entitat que participi activament d'actes culturals. Preservar aquesta part del patrimoni català comporta feina i responsabilitat, i és que els Armats de Mataró tenen més de 300 anys d'història, els de Girona estan documentats des del segle XVIII i, per exemple, els de Manresa daten del segle XIX. El Joaquim Valls té clar que quan s'acosta la Setmana Santa, a casa el veuran poc, ja que (si bé es fa feina durant tot l'any), dos mesos abans de sortir al carrer toquen assajos i feina gairebé diàriament!. En Joaquim, però, està tranquil, perquè està convençut que hi ha relleu generacional i recorda que des del 2017 tenien una formació per completar, però que aquest any han entrat 16 persones noves, i això els ha permès, fins i tot, tenir recanvis. "La gent busca companyia i valors, els pares dels més petits sempre ens fan la broma típica de 'vejam si ens adreceu els nens'", bromeja Valls.
En definitiva, els Armats o Manaies són molt més que una simple representació històrica; són un llegat cultural que ha perviscut al llarg dels segles gràcies a la passió i dedicació de generacions senceres. Les entitats centenàries que mantenen viva aquesta tradició són un testimoni de la força de la cultura popular, capaç de transmetre valors com el compromís, la identitat i la cohesió social. Amb el relleu generacional assegurat i la implicació de nous membres, els Armats continuaran desfilant pels carrers, recordant-nos que la història i la tradició són elements vius que es renoven any rere any.