Falta només una setmana perquè els carrers de Verges (Baix Empordà) es tornin a omplir de milers de persones per veure la tradicional Dansa de la Mort. Per qui no n'hagi sentit a parlar mai, es tracta d'un ball representat per cinc esquelets disposats en forma de creu i que dansen al so d'un tabal. A quarts d'una de la matinada de divendres, després de la clàssica representació dels últims moments de la vida de Crist a la Plaça Major, els carrers de Verges es quedaran a les fosques per veure passar una de les processons més clàssiques, i sobretot diferents, de la Setmana Santa catalana. Aquest espectacle, any rere any, quadruplica la població d'aquesta localitat baix-empordanesa. Vols conèixer més detalls sobre aquesta tradició?
El cantautor Lluís Llach, que és de Verges, ja ho diu en un vídeo promocional que la Dansa de la Mort és més fàcil de ballar que d'entendre, i és que darrere la simplicitat d'execució que té, hi ha molta tradició i misteri. L'origen de la Dansa de la Mort es remunta a l'edat mitjana, molt probablement al segle XIV, en un context marcat per la pesta negra (1348), que va causar milions de morts a Europa. En aquell moment hi havia un sentiment religiós molt fort i era molt comuna l'obsessió amb la mort i el judici final, d'aquí que l'objectiu de la Dansa de la Mort sigui recordar a la població que tots som iguals davant la mort: reis, camperols, nens, ancians, rics, pobres...
Com es balla?
La Dansa de la Mort és solemne i rítmica, i es balla en silenci absolut. Als carrers de Verges només se sent un tabal, no hi ha acompanyament musical, cosa que fa que l'ambient sigui encara més misteriós. Els moviments són lents i repetitius, amb passos molt marcats que simbolitzen el caràcter inevitable de la mort. Ballen cinc persones a la vegada i tots van disfressats de calaveres; cada un té un paper i porta uns elements concrets. El primer saltador de la Dansa de la Mort de Verges és conegut com "la Dalla". Aquest esquelet adult lidera el grup i porta una dalla amb la inscripció "Nemini Parco", que significa "No perdono a ningú". És l’únic dansaire que a cada evolució fa un gir complet de 360º. Amb la dalla en posició de segar, fa una volta sencera sobre si mateix com si segués arreu.
La Bandera o Abanderat és un esquelet adult que s’ubica al bell mig de la dansa, darrere la "Dalla". Aquest dansaire porta la “Bandera de la Mort”, una bandera negra amb el dibuix d'una calavera i dos ossos creuats que representen l'imperi de la Mort, i dues inscripcions ben explícites: a una banda "Nemini Parco" i a l'altre "Lo temps és breu", traducció en català antic de l’expressió llatina Tempus Fugit. Al costat de la "Bandera" s’hi situen els "Platets", dos esquelets infants que porten un platet ple de cendra mostrant als espectadors el que seran algun dia. El darrer dels dansaires és el "Rellotge", que tanca el grup de saltadors. Es tracta d'un esquelet infantil que porta un rellotge sense broques i a cada pas de dansa assenyala amb el dit una hora de manera aleatòria.
A més dels cinc dansaires, hi ha un "Tabal", que no porta vestit d'esquelet, sinó una túnica negra. El "Tabal" marca el ritme senzill però poderós de la dansa. També participen de l'acte les "Torxes o Antorxes", que són quatre personatges més, dos adults i dos infants, que flanquegen el tabal i van vestits com ell: túnica negra i caputxa lila, amb guants i espardenyes negres amb els ossos pintats i un casc amb forma de calavera. Porten una torxa cada un.
Un espectacle únic
És més que probable que la de Verges no fos l'única dansa ballada amb aquesta finalitat, però totes han anat desapareixent amb el temps. En canvi, a Verges aquesta tradició ha sobreviscut ininterrompudament fins avui, es representa cada any des de fa segles i manté la coreografia, el vestuari (esquelets pintats sobre roba negra) i l’esperit simbòlic. Per exemple, a països com França, Alemanya i Suïssa, hi ha frescos que representen danses de la mort, però només són un document històric, o a Mallorca, on hi ha processons amb figures que representen la Mort, però no una dansa pròpiament dita.
Un ritual pagà?
Veient la Dansa de la Mort, més d'una persona podria pensar que es tracta d'un ritual antic d'estil pagà, però res més lluny; es tracta d'una representació de teatre religiós medieval que forma part de la Processó de Dijous Sant. El que passa és que elements com les calaveres, els esquelets, la foscor, les torxes, i la música rítmica amb tambors poden recordar a certes cerimònies rituals més antigues o paganes, però cal apuntar que aquests elements que es veuen a la Dansa de la Mort, s'utilitzen al servei d'un missatge cristià.
Això significa que els esquelets, la foscor, la música del timbal... són utilitzats amb un propòsit didàctic i religiós dins del context del cristianisme. Per exemple, els esquelets que ballen no celebren la mort, sinó que són un avís que la mort arribarà per a tothom, sense distincions, és un recordatori de la vanitat del món i la necessitat de viure rectament (segons la visió cristiana). En el cas dels missatges que porten els esquelets, com "Lo temps és breu", no busquen espantar, sinó convidar a la reflexió espiritual i al penediment, especialment en un moment tan significatiu com la Setmana Santa. A més, cal recordar que forma part dels actes de la processó de Dijous Sants a Verges. Per tant, aquestes imatges que podrien semblar fosques o paganes, s'interpreten des d'una òptica cristiana per transmetre un missatge religiós sobre la vida, la mort i la salvació.
La Dansa de la Mort de Verges és molt més que una tradició escènica; és un crit silenciós que travessa els segles per recordar-nos la fragilitat de la vida i la igualtat davant la mort. És d'aquelles coses de les que es pot dir allò que "val la pena veure-ho un cop a la vida".