Catalunya és terra de menjars exquisits. La nostra cultura gastronòmica és mundialment coneguda tant pels restaurants meravellosos que tenim d’alta cuina com per les menges tradicionals que omplen les taules de les catalanes i catalans des de fa segles. La cuina de qualitat no és només aquella repleta d’esterificacions i espumes, i és que a la cuina clàssica també s’hi troba l’excel·lència.
Parlem de sopes, aquesta preparació culinària que consisteix en un caldo i aliments sòlids cuits al mateix brou. La sopa té els seus orígens al Paleolític Superior i és un plat molt lligat a la cultura catalana. A tots ens ve al cap l’escudella, però aquesta no és l’única sopa famosa a les llars catalanes. Al llibre Sent Soví, un receptari medieval d’autor anònim redactat en català, ja s’hi troben diverses receptes de sopes, moltes de les quals segur que s’han perdut al llarg dels anys, però, per sort, a Catalunya, tenim uns bons guardians i garants de la tradició sopera: la Federació d'Escudelles, Ranxos i Sopes Històriques de Catalunya.
La Federació d'Escudelles, Ranxos i Sopes Històriques de Catalunya és una associació sense ànim de lucre que té com a objectiu principal agrupar les entitats històriques de Catalunya que tenen la finalitat principal de preservar el seu àpat patrimonial local. Es va fundar el novembre de 2018 i són els encarregats d’organitzar les festes més soperes de Catalunya, perquè sí, per més que no siguin molt conegudes, a Catalunya tenim festes dedicades a aquest senzill però deliciós plat. Per cert, si es vol formar part d’aquesta federació, s’ha de demostrar que fa més de 100 anys que es fan sopes, o en el seu defecte, tal com explica el Joan Vilarrubla, el vicepresident de la Confraria de Sant Antoni de la Seu d'Urgell, "que et falti ben poquet per ser centenari".
Escudelles, ranxos i sopes
Les celebracions al voltant d’aquest plat es poden trobar en diferents punts del territori, com per exemple a la Seu d’Urgell, on cada any se celebra una calderada per Sant Antoni, a Capmany, on se celebra el Ranxo, un esdeveniment ple d’activitats i propostes culinàries, la Festa de la Sopa de Verges, que se sol celebrar el dimarts de Carnaval, igual que la festa de l'escudella de Castellterçol. També trobem una festa similar a Gelida, on les cassoles bullen per la Festa de Santa Llúcia, al desembre, o a Vidreres, amb el Ranxo de Carnaval.
En total hi ha 12 colles que formen part de la Federació i que són les encarregades d’organitzar aquestes festivitats, cada una amb les seves receptes. A més de les festes que organitza cada poble a escala individual, cada any, un soci de la Federació s’encarrega de preparar i acollir la trobada anual, la darrera edició de la qual es va celebrar a la Seu d’Urgell, i enguany és el torn de Gelida. És precisament a Gelida on es va organitzar per primer cop la trobada d'aquests amants de la sopa, un 18 de desembre de 2005, amb motiu del 150è aniversari de la Confraria de Santa Llúcia. Uns anys més tard, el 2013, Vidreres va organitzar la segona trobada i des d'aleshores només s'ha parat per culpa de la covid. S'espera que la trobada a Gelida d'aquest 2025 sigui igual o més gran que la de l'any passat a la capital de l'Alt Urgell, que ja ho diu el Joan Vilarrubla que "va ser una bestiesa la quantitat de persones que hi van venir".
Per cert, aquesta tradició sopera no és exclusiva de Catalunya, hi ha altres països on també se celebren trobades al voltant d'aquest plat reconfortant, per exemple, a la trobada de la Seu d'Urgell de 2024 s’hi van presentar uns italians amb la seva sopa històrica. Per la seva banda, a França, a Lille, se celebra cada 1 de maig La Louche d'Or, una trobada gastronòmica i cultural que gira al voltant de la sopa i a Andorra, cada parròquia també té la seva tradició sopera particular. "A Europa, en general, s'hi fa molta sopa", afirma Joan Villarubla.
Cada sopa és única
I és que no hi ha una sopa igual a una altra, cada escudella té les seves peculiaritats i una recepta única. Per més que tot acabi sent una sopa, cada poble hi posa uns ingredients diferents en funció del que diu la tradició de la seva zona. Ara bé, sí que hi ha un element comú, el que més crida l’atenció d’aquestes festes: tots utilitzen peroles enormes i grans calders, uns recipients antics que, en alguns casos, daten del segle XV!
La Montse Armengol és de la Seu d’Urgell i és una experta en escudelles perquè la seva família sempre ha estat membre de la Confraria de Sant Antoni Abad (per cert, encara no es permet que les dones formin part de la Confraria). La Montse ha explicat a El Nacional.cat que aquesta tradició catalana no només sorprèn els catalans. La Montse recorda que fa uns anys, uns quants escudellaires van viatjar a Copenhaguen, juntament amb un grup de castellers, algun element del bestiari de la Patum de Berga i altres representacions de la cultura catalana per promoure les nostres tradicions a l’estranger. “Van al·lucinar”, explica.
El relleu generacional
Tradicionalment, la sopa era un àpat que els senyors feudals oferien a les persones més necessitades, i aquest component benèfic continua molt present a les sopes que cuinen els integrants de la Federació, i en molts casos es fa una recaptació en benefici d’entitats socials. Normalment, per tastar aquestes sopes històriques es fa mitjançant una compra de tiquets que permet fer una degustació de les preparacions dels diferents participants.
Per mala sort, és fàcil pensar que aquesta tradició sopera estigui en risc de perdre’s, ja que la gent jove no acostuma a mostrar molt interès per participar en activitats culturals sense ànim de lucre, però, sortosament, sembla que no cal patir. Hi ha pobles on aquesta tradició es treballa ja a les escoles i és comú veure gent jove i canalla a les trobades. De fet, Vilarrubla explica que uns 6 o 7 joves s'han apuntat recentment a la colla de la Seu d'Urgell, i afegeix que són pagesos i cansaladers, "a més de gent que no té res a veure amb el gremi, cosa que és molt bona notícia!". Que les cassoles catalanes no parin mai de bullir!