Segur que si preguntes a 10 catalans quina és la seva festa preferida de l'any, 9 diran que és Sant Jordi. Sant Jordi és molt més que una diada festiva per als catalans: és una expressió viva del sentiment identitari i de l'orgull cultural del país. Aquesta jornada combina la tradició, la cultura i l’amor en un escenari únic, on els carrers s’omplen de llibres, roses i gent celebrant allò que els uneix com a poble. Sant Jordi simbolitza la defensa de la llengua catalana, la passió per la literatura i l’afirmació d’una manera pròpia d’entendre el món. És una festa que connecta profundament amb les arrels del país. Poc o molt tothom coneix la llegenda de Sant Jordi, però ja que arriba el dia de la literatura per excel·lència, és un bon moment per recordar-la.
La llegenda de Sant Jordi té arrels molt antigues i beu de fonts tant religioses com populars. Històricament, Sant Jordi va ser un soldat romà que va viure al segle III, sota l’imperi de Dioclecià. Segons la tradició cristiana, va morir màrtir l’any 303 dC per negar-se a renunciar a la seva fe. Va ser canonitzat i aviat va esdevenir un dels sants més venerats del cristianisme medieval, especialment com a patró de cavallers, soldats i nacions. Ara bé, aquesta no és la història a la qual estem acostumats quan parlem d'aquest cavaller.
La llegenda del drac i el lligam amb Catalunya
Quan pensem en Sant Jordi no ens ve al cap el sant, sinó la llegenda del drac. Aquesta llegenda no apareix documentada fins molts segles més tard. El relat més popular es troba al Legenda Aurea (La Llegenda daurada), una recopilació de vides de sants escrita per Jacopo da Varazze (Jaume de Voràgine en català) al segle XIII. En aquesta versió, fa molts segles, un drac aterridor atemoria una ciutat (que moltes versions situen a Cirene, a la província romana de Líbia). Per tal d’apaivagar-lo, els habitants li oferien cada dia un sacrifici humà escollit per sorteig. Un dia li va tocar el torn a la princesa, i quan el poble, resignat, l’acompanyava al seu destí, va aparèixer un cavaller valent: Sant Jordi. Amb una llança, el cavaller va matar el drac i va alliberar la princesa. Del cos inert del monstre en va brollar un roser de flors vermelles, símbol de la vida triomfant sobre la mort. Jordi va rebutjar qualsevol recompensa i va continuar el seu camí, deixant enrere una ciutat agraïda i lliure. Aquest relat, clarament simbòlic, reflecteix la lluita del bé contra el mal i la protecció dels innocents.
Si bé Jacopo da Varazze emplaça la llegenda de Sant Jordi i el drac a Silene, a Catalunya té un caràcter, uns elements i una localització propis. El relat, essencialment, és igual a tot arreu, però la llegenda a Catalunya no té lloc a Silene, sinó a Montblanc. El poble conserva diverses referències històriques i llegendàries que alimenten aquesta connexió, com ara l’església de Sant Jordi i el Castell de Montblanc, on es diu que va tenir lloc la confrontació amb el monstre. L’ambient medieval de la vila i el seu ric llegat històric la fan un lloc ideal per arrecerar aquesta llegenda.
A Catalunya, la figura de Sant Jordi es va fer molt popular a partir del segle XV, i ja en aquella època, la Generalitat va establir-lo com a patró del país. De fet, el seu estendard (la creu vermella sobre fons blanc) va esdevenir símbol institucional i apareix en escuts i banderes, com el de Barcelona. A més, el Costumari Català recull moltes pràctiques populars al voltant d’aquesta diada, des de fires fins a celebracions religioses.
I per què regalem roses?
La tradició de regalar roses es remunta al segle XV, quan es feia una fira de roses al Palau de la Generalitat per commemorar Sant Jordi i on les parelles s’intercanviaven flors. El llibre s’hi va afegir molt més tard, el 1926, impulsat per l’editor valencià Vicent Clavel, coincidint amb el dia de la mort de dos grans escriptors: Cervantes i Shakespeare, ambdós el 23 d’abril de 1616. Això va permetre fusionar la tradició cavalleresca amb el foment de la cultura, creant una diada única al món.
El dia del 23 d'abril tampoc és casualitat, ja que és la data en què, segons la tradició cristiana, Sant Jordi va morir màrtir (23 d’abril del 303). Més endavant, la UNESCO va declarar aquesta data com el Dia Mundial del Llibre, justament inspirada en la celebració catalana, cosa que dona una projecció internacional a la nostra festa i n’accentua el valor cultural i identitari. Així, més enllà de la fantasia del drac i el cavaller, la llegenda de Sant Jordi perdura com un símbol de coratge, amor i justícia que ha anat evolucionant al llarg dels segles. Arrelada en tradicions antigues i adaptada a la cultura catalana, aquesta història continua captivant generacions i és l'excusa perfecta per sortir al carrer a comprar flors i llibres.