El títol Somio obrir camins entenedors és extret d’un dels versos del poema acròstic “Autoretrat”, en què l’escriptora s’autodefineix. Cadascun dels sis plafons que formen l’exposició són com un flaix de vida i, en conjunt, un tast de la seva biografia i de la seva poètica. L’anhel de Vayreda era fer una poesia entenedora, que arribés a tothom, lliure de recargolaments innecessaris i d’artificis gratuïts. Així, el fil conductor que ens acompanya al llarg de l’exposició és la seva veu poètica fresca i diàfana.
Montserrat Vayreda va cantar l’esclat vitalista de la seva terra, l’Empordà, “terra de sol i de vent”, i la dels seus avantpassats paterns, la Garrotxa, “terra de fèrtils collites”. Però també les arrels més clàssiques: Empúries o allò que és inalterable amb el pas del temps, com l’amor, l’amistat i el sentit de la vida amb els seus misteris i les seves certituds.
Comparteix
