Segur que a hores d'ara ja hi ha moltes localitats catalanes que assagen i treballen sense descans per preparar l'edició de la Passió. La Passió és la representació de la vida, passió, mort i resurrecció de Jesucrist, i el seu origen és molt antic, prové de senzills actes sacramentals que es feien a les esglésies i que amb els anys han derivat en peces teatrals espectaculars. La Passió es representa des dels inicis de la Quaresma fins a principis de maig, tot i que s’associa a la Setmana Santa. Són molts els pobles on se celebra, per més que segur que a tots els primers que ens venen al cap són Olesa i Esparreguera, i cada un té les seves peculiaritats i tradicions. Però d'on ve aquesta tradició?
Poques persones en saben tant de l'origen de la Passió com l'historiador expert en drama medieval i història del teatre català com Francesc Massip, gràcies al qual podem saber moltes coses sobre el naixement d'aquesta tradició tan arrelada a la cultura catalana.
Catalunya, país de Passions
Al seu llibre La passió. Ritu, tragèdia i representació de la violència, Massip ja assegura que no hi ha cap altre país a Europa, ni cap altra cultura, que hagi sabut conservar tan bé la tradició passionística com han sabut fer-ho els catalans. De fet, cita el poeta i investigador rossellonès, Josep Sebastià Pons, que va dir: "Podem considerar la Tragèdia de la Passió com l’obra essencial del teatre català, tant per la seva difusió com per la seva duració i pel tema que abraça”.
Per parlar de l'origen d'aquesta tradició ens hem de remuntar a l'edat mitjana, quan el drama de la Passió de Crist era la principal representació escènica arreu d'Europa. Massip recorda que la Passió de Crist “reunia els condiments de la tragèdia segons la definició aristotèlica: un heroi de la més alta nissaga i comportament honorable, que després de guanyar-se l’admiració de tot un poble, la seva sort canvia en la contrària”. En el cas de Jesús es refereix a la traïció de Judes que el porta a morir a la creu.
L'evolució de la Passió
L'historiador explica al seu llibre que la Passió va adquirir configuració dramàtica en llatí al segle XII i en romanç, sobre els segles XIII-XIV. Massip recorda que, per més que ha perviscut fins a l’actualitat, al llarg dels segles ha patit diverses interrupcions i transformacions d’acord amb “els canvis estètics del temps”.
Les primeres escenificacions de la Passió en català de les que es té constància són d'entre els segles XIII i XIV, i concretament són del Regne de Mallorca: "La difusió i tradicionalitat d'aquesta primera Passió va ser tan considerable que alguns dels seus aspectes textuals i d'escenificació pervivien encara a principis del segle XIX”, diu l’autor. La Passió es feia al carrer i era popular, el poble hi participava actuant i fins i tot es feia participar el públic. Ara bé, l'any 1390, el Consell municipal de València, va prohibir fer les representacions de les Passions al carrer i les va portar a l’interior dels temples. El motiu pel qual hi havia interès a portar aquesta representació a l'interior d'esglésies i catedrals, era perquè així l'església en podia controlar millor la representació.
Amb el control clerical, explica l’expert, els textos passen a ser més devots i la posada en escena més austera. A més, si quan la Passió es feia al carrer, només es representava un sol dia, normalment el Diumenge de Rams, la Passió eclesiàstica "es fragmenta per tal d'acompanyar adequadament els diversos moments litúrgics de cada jornada, i així esdevé cíclica", indica l'historiador Francesc Massip.
Hi ha proves que als segles XIV i XV es representaven un o més episodis de la vida de Crist a les catedrals de Tortosa, Vic, Barcelona, Elna, Lleida, Girona, Ciutat de Mallorca o Tarragona, i el primer cicle conservat amb text íntegre fa referència a una escenificació feta a l’església de Santa Maria de Cervera el 1477. Aquest text íntegre el van reescriure a principis del segle XVI Pere Pons i Baltasar Sansa. Després del Concili de Trento (segles XVI), el congrés ecumènic de l'Església catòlica que va ser l'inici de la Contrareforma i de l'afirmació de l'Església catòlica, Apostòlica i Romana enfront del Protestantisme, la representació de la Passió va tornar al carrer i ben aviat ja trobarem referències de dues de les passions més grans i conegudes de Catalunya: la Passió d'Olesa, la primera notícia documental de la qual es remunta a 1540, i la Passió d'Esparreguera, de la qual se sap que ja es representava el 1588.
Les passions més famoses de Catalunya
Les passions d'Olesa i Esparreguera, “constitueixen uns dels més impressionants monuments del teatre tradicional, i tot i les necessàries modernitzacions, conserven els elements fonamentals del drama medieval: espectacle de masses, teatre d’escenògraf i instrument pedagògic”, conclou l'historiador Massip en un article a la revista Dovella. Ja ho diu Massip que les passions d’Olesa i Esparreguera "són una clara constància de la ininterrompuda continuïtat de la vocació popular pel teatre i, sobretot, la irrenunciable fidelitat del poble per la llengua pròpia contra la persecució i voluntat d’arraconament”.