Compte enrere per una de les festes més esbojarrades de l'any, una festa d'origen pagà, però que està estretament relacionada amb el cristianisme: el Carnaval. Aquesta festa és una d'aquelles que s'anomena mòbil, ja que depèn del calendari lunar, per tant, també podríem considerar com a tal el Dijous Gras o Dijous Llarder. Per parlar d'aquesta tradició, que enguany toca aquest dijous 27 de febrer, hem de saber primerament que sempre se celebra el dijous anterior al diumenge de Carnaval i, per tant, es podria considerar el tret de sortida de la disbauxa que vindrà al cap d'uns dies.
Abans d'entrar en matèria, fem una mica de números: enguany el diumenge de Carnaval serà el 2 de març i el Dijous Gras tres dies abans (27 de febrer). Carnaval acaba oficialment el dimecres 5 de març, Dimecres de Cendra, dia en què comença la Quaresma, que s'allargarà fins al dijous 17 d'abril, Dijous Sant. La Setmana Santa, per tant, serà del diumenge 13 d'abril, Diumenge de Rams, al diumenge 20 del mateix mes, Diumenge de Pasqua. Així doncs, un cop més, per més que el Dijous Gras estigui relacionat amb el Carnaval, d'origen pagà, el cristianisme hi juga un paper rellevant, ja que Carnaval caurà en una data o una altra en funció de la Quaresma.
Què se celebra el Dijous Gras?
El Dijous Gras dona la benvinguda al regnat del rei Carnestoltes i a uns dies de disbauxa i de, segurament, menjar sense mesura. Avui en dia ens pot semblar més complicat d'entendre aquest fet d'atipar-se durant els dies previs a la Quaresma, però si mirem unes dècades enrere, quan la religió era molt més present i prioritària per a les persones, s'entén aquesta fal·lera per consumir certs tipus d'aliments. Durant el període de Quaresma, els cristians practicaven el dejuni i l'abstinència, i aliments com la carn i els ous no estaven permesos.
Hi ha diferents teories que podrien explicar per què no es menjava carn; podria ser que fos perquè en ser un aliment més car, en abstenir-se, significava renunciar al luxe, o bé perquè el peix recorda a un dels miracles bíblics de Jesucrist com quan va multiplicar els pans i els peixos per alimentar les multituds. Altres textos bíblics, per exemple, interpreten la carn com la representació del cos de Crist el dia de la seva crucificació, i per això es consideraria falta de respecte consumir carn durant la Quaresma. El cas és que per compensar tot aquest dejuni el Dijous Gras era el dia de "fer coixí" i atipar-se abans de les restriccions.
El superaliment que combina les dues prohibicions
La tradició diu que el Dijous Gras es menja botifarra d'ou i coca de llardons, i últimament la truita també s'ha fet un espai en les menges tradicionals d'aquest dia. La botifarra d'ou és l'exemple perfecte dels excessos permesos per Carnaval i prohibits durant la Quaresma, ja que combina dos dels productes vetats: la carn i els ous. La botifarra d'ou és un embotit fet de carn d'espatlla, cansalada, carn del cap, ous, sal i pebre negre. Té color groguenc i textura granelluda i el gust podria recordar a una botifarra blanca o bull blanc.
També és popular menjar coca de llardons, un dolç molt arrelat a Catalunya i que també està associat a la celebració de Sant Joan el mes de juny. Aquesta coca, que és una barreja de sabors dolços i salats, se sol acompanyar de vi dolç, moscatell o cava. Fa anys la coca de llardons només es trobava als forns i pastisseries quan s'acostava Carnaval o alguna altra festa assenyalada, però avui en dia se'n pot menjar tot l'any.
Cada racó té la seva tradició
Si bé la coca de llardons i la botifarra d'ou són els dos aliments més populars del Dijous Llarder, la tradició varia en funció de la zona del territori; a Reus, per exemple, es menja coca d'ou, que porta una cobertura d'ou i sucre que qualla al forn durant els últims minuts de la cocció, la qual cosa fa que a la vista sembli una coca amb crema al damunt. Al Baix Ebre la tradició és ben diferent, allà es menja la fogasseta, que és un entrepà fet amb un panet individual, més aviat pla, i rodó, i farcit d'una truita de productes de temporada com els alls tendres, la salsitxa o la carxofa. Així que si estàs a Xerta el Dijous Gras, veuràs que la gent berena la fogasseta.
A Valls, s’hi menja la cassola de carnaval, un plat que pocs coneixen més enllà dels vallencs i vallenques i es tracta d'un arròs dolç de porc amb crosta. Si el Dijous Gras passem per Tortosa, podrem tastar la baldana, un derivat de la morcilla típic de les Terres de l'Ebre, de fet hi ha tota una festa al voltant d'aquest aliment: la Baldanada. El Dijous Llarder, les tortosines i tortosins caminen fins a l'ermita de Mig Camí i allà berenen junts baldana acompanyada de barres de pa.
Anem al sud d'Espanya, concretament a Andalusia, on el 'Jueves Lardero' és típic menjar el hornazo, molt similar a la mona clàssica amb un ou dur al mig. Però és que a Albacete, directament, el Dijous Gras es menja la mona, en la seva versió dolça o salada, que va coronada amb un xoriç, un pebrot o fins i tot una sardina. Cal recordar que a Catalunya la mona es menja el Dilluns de Pasqua, però a la resta d'Espanya no és un dia festiu. D'altra banda, a Guadalajara, sobretot a les zones de muntanya, es menja també ou, concretament una truita de xoriç, i a La Rioja un brioix farcit amb un xoriç.
Amb tota aquesta informació ja ha arribat l'hora de gaudir de la botifarra d'ou o del que us pertoqui en funció d'on sou. O encara millor, sempre us podeu aventurar a tastar algun plat tradicional d'una altra zona. Venen dies de disbauxa i ja es diu que abans de la gresca cal fer coixí amb un bon àpat.