Qui té set cames, només es deixa veure uns dies comptats a l'any i li agrada més el bacallà que als portuguesos?. Aquesta endevinalla que segur que han fet als més petits a les escoles només permet una resposta clara: la Vella Quaresma. Estem en època de Quaresma, aquest període que els cristians practicaven (alguns segur que encara ho fan) el dejuni i l'abstinència, i aliments com la carn i els ous no estaven permesos. De fet, abans de l'inici d'aquesta època, es compensava el dejuni que havia de venir amb la festa del Dijous gras, el dia de "fer coixí" i atipar-se abans de les restriccions, amb aliments com la truita, la coca de llardons o la botifarra d'ou.
Així doncs, estem en època d'austeritat i, igual que hi ha un personatge que representa la disbauxa del Carnaval, el rei Carnestoltes, hi ha un personatge que representa l'època de Quaresma. Els més petits segur que a l'escola han parlat d'aquest personatge, però per qui encara no la conegui, presentem la Vella Quaresma.
El símbol de la penitència
La Vella Quaresma és un personatge tradicional de la cultura catalana i d'altres regions d'Europa que simbolitza el període de Quaresma, els 40 dies de dejuni i abstinència entre el Carnestoltes i la Pasqua. El seu origen es troba en la tradició cristiana medieval i en costums pagans anteriors relacionats amb els cicles agrícoles i el pas del temps. En contraposició a l’excés i la disbauxa del Carnestoltes, que representa la festa i el pecat, la Vella Quaresma simbolitza la penitència, la contenció i l’abstinència.
Aquesta figura sovint es representa com una dona vella i arrugada, amb un mocador al cap i un bacallà o un cistell de verdures a la mà, elements que recorden els menjars de Quaresma, quan es prohibia menjar carn. Un dels seus trets més característics són les set cames, que representen les set setmanes de la Quaresma. Cada setmana se li talla una cama fins a arribar a la Pasqua.
Les primeres aparicions de la Vella Quaresma
Les primeres representacions de la Vella Quaresma es remunten a l'Edat Mitjana, concretament als segles XIV i XV, quan ja apareixen referències iconogràfiques i literàries d'una figura que simbolitza la penitència de la Quaresma. Ja al segle XV es troben les primeres representacions de figures relacionades amb la Quaresma en il·lustracions de manuscrits i retaules religiosos. En aquest període es consolida la contraposició entre Carnestoltes i Quaresma, sovint representats com a personatges enfrontats en una lluita simbòlica.
Si ens remuntem a l'Alemanya de 1540, aproximadament, i ens fixem en obres com la de l'artista Pieter Brueghel el Vell, hi podem veure la representació visual de la batalla entre Carnestoltes i Quaresma (per exemple, al seu quadre La lluita entre el Carnaval i la Quaresma, de 1559), on la Quaresma es representa com una vella austera i prima.
El lligam amb la cultura catalana
Entre els segles XVII i XVIII, a la península Ibèrica, es documenten referències a la Vella Quaresma com una figura popular, sobretot a Catalunya, Balears i el País Valencià. Són especialment conegudes les representacions amb set cames que es feien servir com a calendari per marcar el pas de la Quaresma. I ja de cara als segles XIX-XX, es popularitza la seva imatge en làmines impreses i en tradicions escolars. A partir del segle XX, la figura de la Vella Quaresma es converteix en una eina pedagògica per als infants, perquè aprenguin el significat i el perquè de la Quaresma.
Aquest personatge es troba en diferents cultures amb variacions: per exemple, a Mallorca i Menorca se la coneix com Sa Jaia Corema, i a altres països europeus apareixen figures similars, com la Careme a França o la Vecchia a Itàlia. En algunes tradicions, la Vella Quaresma també s’ha representat com una figura grotesca per espantar la mainada i recordar-los el temps de privació i penitència. Actualment, però, s’utilitza de manera lúdica a les escoles i en festes populars com una forma d’ensenyar el calendari quaresmal als més petits.