Desenes de milers de persones —105.000, segons la policia francesa— han marxat aquesta tarda a París en una manifestació contra l'escalada d'episodis antisemites en les darreres setmanes a França. Una mobilització que ha reunit a bona part de l'elit política francesa, tot i que amb divisions manifestes, malgrat els missatges d'unitat que han tractat de llançar els líders polítics participants. La mobilització ha estat convocada pels presidents de l'Assemblea Nacional, Yaël Braun-Pivet (del partit de dreta liberal del president, Emmanuel Macron), i del Senat, el conservador Gérard Larcher, i ha començat poc abans de les 15.30 h al costat de la cambra baixa, a l'esplanada dels Invàlids, en direcció del Jardí de Luxemburg on es troba la cambra alta i on ha arribat al voltant d'hora i mitja després de l'inici. Una absència significativa ha estat la del president Macron, que ell mateix ha justificat pel seu paper institucional. No obstant això, el cap de l'Estat ha donat el seu ple suport a la iniciativa en una carta als francesos, en la qual denuncia "la insuportable ressurgència d'un antisemitisme desenfrenat".
Al capdavant de la marxa, amb una pancarta en la qual es podia llegir "Per la República, contra l'antisemitisme", al costat de Braun-Pivet i a Larcher estaven els dos expresidents francesos vius, el conservador Nicolas Sarkozy i el socialista François Hollande, així com l'actual primera ministra, Élisabeth Born (també del partit de Macron). També hi havia una trentena de membres del Govern, l'exprimer ministre Manuel Valls i l'alcaldessa de París, Anne Hidalgo. Tots ells han cantat diverses vegades durant la marxa La Marsellesa, l'himne nacional francès. El president del Senat, conservador, ha insistit que "el nostre lema del dia és la República", mentre el de l'Assemblea Nacional ha expressat el desig que "aquesta marxa una al màxim als nostres ciutadans".
Por a un conflicte entre les majors comunitats jueves i musulmanes d'Europa
La denúncia de la carta de Macron es tracta d'una al·lusió als més de 1.250 actes antisemites registrats a França des de la nova revifada del conflicte palestino-israelià el passat 7 d'octubre, amb l'atac terrorista de Hamàs a Israel i la posterior ofensiva israeliana sobre la Franja de Gaza. Es tracta d'una xifra tres vegades superior a la que es va enregistrar a França en tot el 2022 i que ha suscitat el temor a una transposició del conflicte d'Orient Mitjà a França, on viu la major comunitat jueva d'Europa (unes 500.000 persones), i també la major comunitat musulmana, de diversos milions.
De fet, en la seva carta, Macron assenyala que des del 7 d'octubre s'han registrat a França tres vegades més actes antisemites que en tot l'any passat i que la conseqüència és que els jueus francesos senten "una legítima angoixa" que fa ressorgir, diu, sentiments del passat, en clara al·lusió en particular a les persecucions de les quals van ser objecte durant la Segona Guerra Mundial per part del nazisme i l'extrema dreta francesa. Enfront d'això posa l'accent en el fet que la resposta ha vingut tant de les forces de l'ordre, que han dut a terme centenars de detencions dels presumptes autors d'aquests actes, i s'han llançat desenes de procediments judicials perquè "no ha d'haver-hi tolerància amb l'intolerable". Entre altres accions, s'han vist l'assenyalament de persones, insults i pintades contra els jueus pels carrers.
Polèmica per la presència de Marine Le Pen i RN
Una de les presències més significatives ha estat també la de la líder de l'extrema dreta, Marine Le Pen, envoltada d'alguns dels principals dirigents del seu partit, l'Agrupació Nacional (RN). "Estem exactament on hem d'estar", ha subratllat Le Pen en resposta a la polèmica política que es va generar des que es va saber que volia acudir, en el que molts van criticar com una manera de blanquejar la seva imatge ultradretana i com a líder d'un partit amb un passat marcadament antisemita (el seu pare i exlíder, Jean-Marie Le Pen, va ser condemnat per declaracions antisemites i alguns dels fundadors del partit havien estat col·laboracionistes de l'Alemanya nazi). "El que està ocorrent a França necessita la unitat del conjunt del poble francès" i que els polítics deixin "durant unes hores les polèmiques polítiques", ha afirmat la finalista de les dues últimes eleccions presidencials, a la qual els més crítics li han retret buscar protagonisme. Al començament de la marxa, un col·lectiu de joves jueus d'esquerres li van increpar i li van esbroncar amb crits de "Le Pen, marxa, els jueus no et volen!"
La primera ministra Born, que té orígens jueus, havia manifestat el seu malestar per la presència del RN, com també les tres grans formacions de l'esquerra parlamentària que han acudit a la convocatòria, representats pels seus màxims responsables: Olivier Faure pel Partit Socialista (PS), Fabien Roussel pel Partit Comunista Francès (PCF) i Marie Tondelier pels Ecologistes. Els grans absents de la desfilada ha estat La França Insubmisa (LFI), el partit d'esquerra de Jean-Luc Mélenchon, que consideren que no podien estar en la mateixa manifestació que el RN pel seu passat antisemita i pels seus discursos d'odi actuals contra la població musulmana i migrant. A més, Mélenchon havia desqualificat aquesta convocatòria per ser la dels "amics del suport incondicional de la massacre" a Gaza, en referència a la posició de la dreta francesa en suport a l'ofensiva militar d'Israel sobre aquest enclavament palestí, que ha deixat ja més d'11.000 palestins morts.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!