El dia de Sant Esteve de 2004 va quedar marcat per la gran tragèdia que va suposar el tsunami que va arrasar amb part dels territoris amb costa a l'Oceà Índic, sent Indonèsia el país més afectat. Aquest dijous es compleixen 20 anys d'aquest desastre natural que va causar la mort de més 220.000 persones. Dues dècades més tard, la investigació sismològica i la cooperació científica transnacional ha avançat, tanmateix, davant un fenomen d'aquesta magnitud estem preparats?
Bernardo Aliaga, cap del Programa de Tsunamis de l'agència de l'ONU per a l'educació, ciència i cultura (Unesco), ha declarat a EFE que el món compta amb millors sistemes d'alerta i unes xarxes de cooperació internacional més grans: "Després del 2004, hi va haver una marea de solidaritat amb els països afectats i aquesta marea de solidaritat va incloure un munt de cooperació científica i tècnica i de diplomàcia científica". Tanmateix, reconeix que encara queda feina per fer.
En aquest sentit, molts experts creuen que el món mai no ha estat millor protegit davant dels tsunamis. Aquestes són les eines amb les quals es compta en l'actualitat per tractar de minimitzar l'impacte d'un tsunami d'aquesta magnitud:
Sismògrafs i boies marines
Des que va passar el tsunami de 2004 fins a l'actualitat, el nombre de boies DART (Deep-Ocean Assesment and Reporting of Tsunami) que detecten tsunamis va passar d'unes quatre a prop de 40 a tot el món, mentre que actualment hi ha uns 150 centres amb sismògrafs a tot el planeta. Fa 20 anys, només hi havia dos centres regionals d'alerta de tsunami a l'oceà Pacífic i ara també existeixen a l'Índic, l'Atlàntic Nord, el Mediterrani i el Carib, mentre que el temps de resposta ha baixat de fins a 50 minuts a 5 o 7.
Un centenar de comunitats a 34 països, entre ells L'Estat espanyol, Costa Rica, Equador, Indonèsia i Índia, estan reconegudes per la Unesco per la seva preparació davant el risc de tsunamis, malgrat que encara queden centenars o milers de llogarets i poblacions vulnerables que no han estat adaptades. Per exemple, al Carib hi ha unes 25 comunitats preparades, però l'objectiu és arribar a 300 el 2030.
Saber què fer
Aliaga ha subratllat que també és important que la ciutadania estigui informada i sàpiga què fer davant d'un tsunami, fins i tot en llocs on fa molt que va passar un com a Espanya, on l'últim gran sisme submarí destructiu es va donar arran del sisme de Lisboa el 1755." No es tracta tampoc d'estendre el pànic, sinó de saber què fer, com fer-ho, quan i on", explica l'expert.
"Prendre mesures bàsiques amb la família; com on ens reunim, com ens comuniquem. És a dir, que el pare no vagi en cotxe a recollir els nens que estan a la vora del mar en una escola. Són els professors els que han de prendre els nens i portar-los cap a pisos superiors", ha exemplificat Aliaga.
El tsunami de 2004 en xifres
A les 7:58, hora d'Indonèsia, del 26 de desembre del 2004, un poderós terratrèmol de magnitud 9,1 va sacsejar el fons marí a una profunditat de 30 quilòmetres i amb epicentre uns 120 quilòmetres a l'oest de l'illa de Sumatra, a Indonèsia. El poderós tremolor, només superat pels sismes a Xile del 1960 (9,5) i Alaska el 1963 (9,2), va provocar onades de fins a 30 metres que van colpejar primer la costa indonèsia i que van viatjar a una velocitat d'entre 500 i 1.000 quilòmetres per hora, segons el Centre d'Alertes de Tsunamis del Pacífic. El moviment tel·lúric va alliberar una energia equivalent a 23.000 bombes nuclears com la llançada sobre la ciutat japonesa de Nagasaki el 1945, segons un informe Servei Geològic dels Estats Units (USGS, sigles en anglès).
El sisme va desfermar una sèrie de tsunamis que van causar la mort de gairebé 228.000 persones a 14 països, sent un dels desastres naturals més mortals en la història moderna, i va provocar que uns 1,6 milions de persones es veiessin desplaçades de casa seva, segons dades d'UNESCO. Indonèsia va ser el lloc amb més morts, 167.000, entre elles unes 61.000 a la ciutat de Banda Aceh (nord de Sumatra), el 25% dels habitants, segons les xifres oficials.
Es va calcular que els danys materials van ser de 14.000 milions de dòlars (13.230 milions d'euros al canvi actual), segons un informe del Banc Mundial (BM). Indonèsia, de nou, va ser el país més impactat, on més de 655.000 persones van perdre casa seva a les més de 700 poblacions que es van veure afectades. Els danys econòmics van pujar a 4.500 milions de dòlars (més de 4.260 milions d'euros).