2024 serà un any d’urnes i armes. Les eleccions celebrades a més de 70 països –que actuaran com un test d’estrès per al sistema democràtic– i l’impacte de la multiplicitat de conflictes que alimenta la inestabilitat global definiran un món en plena transició de poder amb retrocessos humanitaris i de drets fonamentals. Així ho han explicat al CIDOB a la presentació d'El Món el 2024. En aquest sentit, des del think tank destaquen que s’accentua l’erosió de les normes internacionals vigents i augmenta la imprevisibilitat. Així, aquest 2024 comença totalment obert, marcat per un món cada cop més divers i (des)ordenat, definit per aliances i interessos canviants en qüestions com la competició geopolítica, les transicions verda i digital o la seguretat internacional. Si el 2023 ha estat un any conflictiu, el 2024 sembla que el protagonisme continuarà sent de les armes i també de les urnes.
"Els processos d'eleccions, més o menys democràtics, trobaran en el 2024 un moment d'especial importància", destacava el director del CIDOB, Pol Morillas. D'aquesta manera, ressaltava les eleccions al Parlament Europeu, però també les dels EUA. Posava èmfasi en el fet que l'altre clar protagonista seran les armes. D'una banda, la guerra d'Ucraïna, que no sembla que hagi d'acabar aviat, i de l'altra en Gaza. Això sí, no són els únics conflictes que hi ha al món. "El 2023 ha estat un dels anys més conflictius des de la Segona Guerra Mundial, la violència ha crescut en intensitat i potència, i també ha augmentat la impunitat, una evolució clara que estem vivint en les últimes dècades", afegia Carme Colomina, investigadora sènior i coordinadora de la publicació. "La legislació internacional ha anat perdent pes, però aquesta erosió de les normes internacionals s'accelera i es veu més desafiada amb aquest pols que viu Netanyahu amb Guterres, és un pols a la legitimitat de les Nacions Unides", reiterava. També constatava que si fins ara la guerra d'Ucraïna mostrava unió entre els EUA i la UE, ara podria acabar amb la rebaixa d'ajuda militar si els europeus no ocupen aquest espai. Així, insistia que aquest 2024 podria ser determinant en aquest context. Igual que el fet que 4.000 milions de persones vagin a les urnes en un any, encara que "la major part votaran en sistemes híbrids o no democràtics". Colomina destacava que caldrà posar el focus en la presència de la intel·ligència artificial en aquests processos electorals.
Gaza, el focus de l'agenda política global
Si el 2023 ha estat fortament marcat per la guerra d'Ucraïna, "la guerra de Gaza serà el tema determinant a l'agenda política global i regió MENA", insistia Moussa Bourekba, investigador principal del Mediterrani i Orient Mitjà. "El risc d'escalada és molt més alt que un possible escenari on es rebaixin tensions en interessos dels dos i caldrà veure també quina forma prendrà la campanya militar d'Israel". I és que, per ara, "Israel ha dit que seguirà a Gaza fins a l'erradicació de Hamàs i molts actors diuen de manera pública que cal aconseguir l'aïllament global d'Israel". Bourekba explicava també que cada vegada s'està posant més pressió perquè Israel aturi les massacres. D'aquesta manera, els dubtes també venen sobre què passarà després i quin escenari hi haurà. L'investigador assegurava que el 2024 serà, possiblement, l'any on veurem això i subratllava que quedarà palès el pols entre Israel i els EUA. "El govern està aprofitant la guerra per accelerar la política d'assentament il·legal i estan donant armes als colons", insistia. Paral·lelament, per la banda palestina res fa pensar que es rebaixi la violència. Una violència que es deia que no es veia des de la segona intifada.
Bourekba detallava, des d'aquest punt de vista, que l'Autoritat Palestina està en mort cerebral i és "il·legítima a ulls palestins, que ho consideren una eina de l'ocupació". I, per si no n'hi hagués prou, la popularitat de Hamàs a Cisjordània no para de créixer des de l'alliberament de presos palestins, té cada vegada més suports i la popularitat és cada vegada més alta. Tampoc es pot descartar que les tensions entre Israel i Hezbollah, al Líban, vagin a més, i a mar Roig, s'està obrint un nou focus d'atenció.
Eleccions i continuïtat a Sud-amèrica
Anna Ayuso, investigadora sènior per a l'Amèrica Llatina comentava que, després de les eleccions a l'Argentina, el que ve ara al continent és continuïtat. Mèxic, El Salvador, celebraran eleccions sense massa canvis. La incògnita recau sobre Veneçuela, que no se sap ben bé què passarà, però ja s'ha advertit que "no seran netes". I menys, és clar, després de la maniobra de la Guyana. Ayuso, destacava, però, que el retorn de Lula al Brasil ha portat que el país tornés a ser l'àrbitre de la regió. Ara bé, ressaltava que "hi haurà una erosió de les democràcies".
La investigadora posava èmfasi també que l'acord entre la UE i Mercosur no s'ha aconseguit signar per raons proteccionistes europees. D'aquesta manera, va posar el focus que, aquesta vegada, ha estat per posicionaments nacionalistes dels països de la UE que l'acord no ha prosperat.
La difícil elecció de Taiwan
La Xina veurà reduït el seu creixement, tal com explicava la investigadora del CIDOB per l'Àsia i política xinesa, Inés Arco. En aquest sentit, el país havia de fer una gran recuperació i el que passarà serà un alentiment de l'economia. Així, destacava que caldrà veure l'impacte que podria ser difícil i desigual i que serà important posar el focus en els països dependents de la Xina. Per altra banda, també comentava que Sri Lanka i Taiwan tindran eleccions. I, precisament, la campanya estarà marcada per la manera de relacionar-se amb la Xina. D'entre tres candidats, el país haurà de triar entre continuar com fins ara, amb tensions, o bé més diàleg i cooperació.
Per altra banda, en termes de migració, Blanca Garcés, investigadora sènior en Migracions del CIDOB, detallava que el desbordament humanitari té a veure amb un conflicte creixent i també amb el desordre. En aquest sentit, posava el focus en què en els darrers anys hi havia hagut 20 milions de desplaçats. Les migracions, s'ha insistit, tenen a veure amb les perspectives desiguals i un món cada vegada més desigual, en dibuixar un món distòpic i fora de control, que contribueix a la narrativa del caos.