L'any 2024 serà un any on es decidiran moltes coses. En aquest sentit, estarà marcat per les urnes, però també per les armes. Se celebraran eleccions a més de 70 països –que actuaran com un test d’estrès per al sistema democràtic–. Així ho han explicat al CIDOB a la presentació d'El Món el 2024. En aquest sentit, des del think tank destaquen que s’accentua l’erosió de les normes internacionals vigents i augmenta la imprevisibilitat. Així, aquest 2024 comença totalment obert, marcat per un món cada cop més divers i (des)ordenat, definit per aliances i interessos canviants en qüestions com la competició geopolítica, les transicions verda i digital o la seguretat internacional.
Hi ha unes eleccions que podrien suposar un canvi geoestratègic important. O dit d'una altra manera: la possibilitat de Donald Trump torni a ser president dels EUA. Un altre punt crucial són les eleccions de Taiwan, on els electors hauran de triar si prefereixen una política de cooperació o d'hostilitat amb la Xina. Però també hi haurà eleccions a la Unió Europea, Pakistan, Iran, Veneçuela, Ucraïna i Rússia.
Des dels EUA fins a la UE passant per Taiwan
Després de veure com va sortir Trump de la Casa Blanca, segurament costava d'imaginar que pogués tornar a presentar-se com a candidat. Les sorpreses, però, són intenses. Sigui per la falta de lideratge o de candidats, cada vegada hi ha més opcions per a Trump. No tothom aposta per ell, malgrat tot, les possibilitats estan sobre la taula. No tot passa pels EUA. Un dels altres focus electorals importants és Taiwan. Segurament no seran, a ulls del lector, unes eleccions transcendentals, però aquests comicis tenen un rerefons que marcaran un abans i un després en les relacions amb Pequín. Una victòria del Kuomintang, segurament rebaixaria la tensió de la zona, ja que és contrari els gestos rupturistes que hi ha hagut fins ara. Si guanyes el Partit Democràtic Progressista (PDP) –que seria la tercera victòria consecutiva– implicaria continuar com fins ara, amb una política més propera als EUA i més hostil amb la Xina. Hi ha un tercer partit en joc, que és el Partit Popular de Taiwan, que tindria també en l'ordre del dia una política de cooperació amb la Xina.
Per altra banda, per a la Unió Europea també serà un any important. El mes de juny els europeus votaran als membres del Parlament Europeu. El focus i les preguntes estan posades en fins on podrà arribar l'onada de l'extrema dreta que ha començat en diferents països de la Unió i constatar quin panorama es dibuixa a partir d'això a la UE i les dinàmiques que comporta.
Putin i Zelenski, enfrontats també a les urnes
La guerra d'Ucraïna, que ha quedat en un segon terme després de l'esclat de la guerra entre Israel i Hamàs, podria viure un nou gir de guió aquest 2024. Rússia i Ucraïna tenen previstes unes eleccions per a l'any 2024. I tots dos països les tenien previstes per al mes de març. La guerra i la llei marcial podrien fer pensar que la convocatòria electoral a Ucraïna no arribarà al març. Algunes veus dels EUA, un dels principals suports per al president ucraïnès, Volodímir Zelenski, asseguren que caldria que se celebressin, segons destacava El País. Per altra banda, s'esperen eleccions a Rússia, però amb els mateixos resultats que hi ha ara. Amb els principals líders de l'oposició fora de combat i amb la desaparició de Navalni, Vladímir Putin, actual president del país, repetirà com a candidat i tornarà a guanyar.
L'Índia i el Pakistan també tenen una cita amb les urnes. El primer ministre de l'Índia, Narendra Modi, busca un tercer mandat després de fer una feina geopolítica descomunal, mantenint el pols amb la Xina. El país ha crescut econòmicament i també ha guanyat posicionament al món. El Pakistan, amb una població de 231,4 milions, segons el Banc Mundial, també tindrà feina electoral enguany.
Lula recupera el Brasil
El retorn de Lula da Silva al Brasil ha comportat que el país torni a actuar com a àrbitre de la regió, tal com destacava la investigadora principal de l'Amèrica Llatina pel Cidob, Anna Ayuso. Les eleccions a l'Argentina d'aquest tram final del 2023, portaran totes les conseqüències i retallades amb Milei al capdavant. Per ara, ja s'han anunciat 300 mesures que poden comportar una desestabilització i controvèrsia al país. Després d'aquesta sacsejada final, el 2024 es presenta més 'tranquil' en aquest sentit. Mèxic i El Salvador celebraran eleccions, però no s'esperen canvis. Veneçuela també hauria de celebrar eleccions, tot i que no se sap ben bé què passarà. Això sí, es creu que no seran del tot transparents. Cal tenir en compte, també, l'última maniobra de Nicolás Maduro, president del país, amb el referèndum sobre l'annexió d'una part de la Guyana.
Imatge principal: una dona iraquiana vota durant les eleccions provincials, en un col·legi electoral del districte de Karada, Bagdad, Iraq, el passat 18 de desembre / Efe