Israel està estudiant de quina forma respondrà a l'atac amb més de 200 míssils balístics llançats per l'Iran aquest dimarts a la nit, que tot i que majoritàriament van ser interceptats pels sistemes de defensa, en alguns casos van impactar contra infraestructura militar, tot i que sense produir grans danys. El primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, ja va avisar que l'Iran "pagarà" aquest atac, i aquest dimecres s'ha reunit amb les principals autoritats de seguretat del país per avaluar les possibles represàlies. El cap de l'estat major de l'exèrcit, Herzi Halevi, present a la reunió, ha publicat un missatge de vídeo des d'una base aèria per demostrar que aquesta no ha estat malmesa pels míssils, i ha aprofitat per llançar una advertència que es pot interpretar també com un avançament: "Sabem com localitzar objectius importants, sabem com atacar amb precisió i força. (...) Tenim les capacitats per atacar qualsevol punt a l'Orient Mitjà. I aquells enemics que encara no ho han entès, ho entendran aviat".
🟡 Com funcionen els míssils balístics llançats per l'Iran i per què són difícils d'interceptar
Només cal anar enrere cinc mesos per trobar un precedent, quan l'Iran va atacar amb 300 míssils Israel en resposta per un bombardeig israelià anterior contra el consolat iranià a Damasc, que va matar set membres de la Guàrdia Revolucionària iraniana. En aquella ocasió, Israel també va prometre una resposta a l'agressió, amenaça que va consumar uns dies més tard amb un atac amb míssils a la província d'Esfahan, on està ubicada Natanz, una de les instal·lacions nuclears del país, que no va patir danys. Fonts israelianes van explicar posteriorment que l'objectiu d'aquest atac havia estat demostrar a Teheran que tenen capacitat d'atacar el centre del país. Des de l'abril, però, el conflicte a l'Orient Mitjà ha anat escalant, i no sembla probable que Israel torni a optar per una resposta moderada.
Els tres possibles objectius d'Israel a l'Iran
En aquest context, diversos mitjans internacionals assenyalen tres possibles objectius d'Israel: infraestructura militar, l'economia o instal·lacions nuclears. La primera opció pot incloure bases militars, centres de control o d'emmagatzematge, els sistemes de defensa aeris, infraestructures dels Cossos de la Guàrdia Revolucionària de l'Iran (IRGC) i fins i tot l'assassinat d'individus implicats en el programa de míssils iranià, segons apunten la BBC i Axios. Si l'objectiu fos desestabilitzar l'economia, Israel podria optar per colpejar plantes petroquímiques o centrals elèctriques, fet que provocaria un gran terrabastall al país. The Times of Israel, citant fonts israelianes anònimes, apunta a aquesta opció com la més probable. Finalment, l'última opció, la més forta, implicaria atacar infraestructures nuclears. Israel podria dur a terme aquest atac amb bombardejos o bé amb una operació clandestina.
Abans de decantar-se cap a una d'aquestes tres possibilitats, Israel haurà de valorar també quina pot ser la resposta de l'Iran, que després del llançament de míssils considera que el comptador està a zero. "La nostra acció ha conclòs a menys que el règim israelià decideixi incitar noves represàlies", va advertir el ministre iranià d'Exteriors, Abbàs Araqchi. Aquest dimecres, el president iranià, Masoud Pezeshkian, ha reiterat que si Israel torna a atacar-los, respondran "amb més força i severitat". D'altra banda, Israel també consultarà les opcions amb aliats com els Estats Units. En aquest sentit, el president dels EUA, Joe Biden, ha rebutjat un atac contra el programa nuclear de l'Iran. "La resposta és no", ha dit a preguntes de la premsa, i ha instat Israel a triar una resposta "proporcionada".