Més de la meitat dels ciutadans europeus van decidir no anar a votar en les darreres eleccions europees. La sensació que 'Brussel·les' és un ens aliè o fins i tot el desconeixement sobre els comicis no impedeixen que a la capital belga i entre passadissos hi hagi l'esperança que entre el 23 i el 26 de maig augmenti la participació. Fins a 420 milions de ciutadans europeus dels 28 estats membres -davant l'atzucac del Brexit el Regne Unit s'ha vist forçat a participar-hi- són cridats a les urnes la setmana vinent per decidir qui seran els 751 eurodiputats que els representaran els pròxims 5 anys a l'Eurocambra. Segons afirma en una entrevista amb l’ACN el portaveu de la institució, Jaume Duch, qualsevol percentatge que estigui per sobre del 43% -l'obtingut el 2015- serà una bona xifra.

De fet, apunta que d’alguna manera el Brexit "ha funcionat com una vacuna" perquè la gent s'adoni "què voldria dir marxar de la UE" i ha fet que en països com Finlàndia o Suècia hi hagi percentatges d'adhesió a la UE per sobre del 70-75%. "Jo crec que és per aquí per on pot venir un augment de la participació", afegeix.

A Espanya trenta-dues candidatures es disputaran 54 escons el diumenge 26 de maig, coincidint amb eleccions municipals i algunes autonòmiques. Per a Duch, el fet que coincideixin farà pujar la participació a l'Estat. A més, explica que segons les dades de les quals disposen a Espanya "la gent coneix ara millor la UE que fa 5 anys". "Potser perquè hi ha hagut la crisi, perquè la UE ha pres competències en temes més polítics i no només tècnics", argumenta.

Quan voten els diferents països de la UE?

Tot i que a Espanya i la majoria d'estats membre la jornada electoral serà el dia 26, ni tan sols en això coincideix la UE. Els primer països, Holanda i el Regne Unit, votaran el dia 23 mentre que el 24 ho farà Irlanda i el 25 Letònia, Malta i Eslovàquia. La República Txeca permetrà votar entre el 24 i el 25 i la resta d'estats ho faran el diumenge 26. En alguns d'aquests països els ciutadans estan obligats per llei a votar. És el cas de Bèlgica, Bulgària, Xipre, Grècia i Luxemburg.

Un altre element que presenta diferències entre els 28 estats de la UE és que la legislació de cadascun difereix a l'hora de facilitar mètodes per al vot dels residents a l'estranger. Els irlandesos, els txecs, els maltesos i els eslovacs, per exemple, no poden votar si resideixen fora del país, Estònia és l'únic estat que permet el vot electrònic i en el cas d'Espanya, com la gran majoria dels estats, poden votar per correu o al consolat o l'ambaixada.

Quants eurodiputats toquen a cada país?

En total s'escullen 751 eurodiputats, atribuïts per estats en funció del volum de població però garantint la representativitat de diferents opcions polítiques en tots els països. El país amb més escons és Alemanya (96) mentre que Xipre, Malta i Luxemburg són els que en tenen menys (6 cadascun). Espanya és el quart estat amb més eurodiputats (54), només per darrere d'Alemanya, França i Itàlia. Fins ara, 9 dels 54 escons eren ocupats per diputats catalans: Santi Fisas, Francesc Gambús, Javi López, Javier Nart, Teresa Giménez Barbat, Ramon Tremosa, Josep-Maria Terricabras, Jordi Solé i Ernest Urtasun. 

Els 54 escons, però, variaran quan el Regne Unit surti finalment de la Unió Europea, una data que a hores d'ara es fa difícil saber. En tot cas, la composició de l'Eurocambra després del Brexit serà de 705 escons, en comparació amb els 751 actuals. Amb la pèrdua dels escons ocupats pels eurodiputats britànics, alguns estats, guanyaran seients. En el cas d'Espanya passarà dels 54 als 59, és a dir, en guanyarà 5. Com explica Jaume Duch, en el mateix moment que els britànics abandonin la UE, sigui d'aquí a 3 setmanes, 6 mesos, un any o dos, "l'endemà al matí, les cinc persones que hagin quedat en llista d'espera seran proclamades automàticament eurodiputats al Parlament Europeu".

La situació, tot i que nova, s'assimila a la viscuda el desembre del 2011, quan 18 membres addicionals van unir-se al Parlament Europeu a meitats de la legislatura com a resultat de la ratificació del Tractat de Lisboa, alterant la composició de la cambra després de les eleccions del 2009.

Canvis en les majories parlamentàries

Segons les darreres enquestes publicades pel mateix Parlament Europeu, un dels escenaris possibles el 26-M és que els populars i els socialistes perdin la majoria a la cambra. "Segurament el primer titular és que ens trobarem en un parlament amb majoria proeuropea, però ens trobarem també en un parlament també més fragmentat que l'anterior, amb un parlament menys bipartidista en què per primera vegada les dues grans famílies ideològiques europees que són PP i socialistes quedaran probablement per sota del 50%", explica Duch. Això oficialitza, segons el portaveu, que els grups parlamentaris s'obrin a una negociació "no només permanent sinó més estructurada també amb altres grups parlamentaris de la zona més proeuropea del hemicicle".

Sobre les possibilitats que l'augment de l'extrema dreta i l'euroescepticisme suposi un bloqueig real a la cambra, Duch creu que la "veritable influència" no vindrà tant de la possibilitat que augmenti molt el nombre de diputats "sinó de la facilitat amb la qual s'organitzin o no s'organitzin". "Em refereixo a què en comptes d'estar dividits en tres grups parlamentaris [...] puguin constituir per exemple dos grups i que un d'aquests sigui més influent del que era fins ara", exposa. En tot cas, manté que com a parlament el que compta al final són les majories i per això no preveu com es podria exercir un bloqueig.