La tradicional neutralitat suïssa, que va començar fa 200 anys, està en ple procés de replantejament després de la commoció estratègica que significa la invasió russa d'Ucraïna. Els suïssos són dels primers que han vist que això ho canvia tot, i que comença un nou món. El Consell Federal, que és l'executiu suís, fa temps que va començar a estudiar quins canvis hauria d'adoptar el país i els ha resumit finalment en 5 opcions, que en realitat són tres perquè la primera (neutralitat total) i la darrera (abandonament de la neutralitat) estan descartades. Les que es podrien aplicar serien mantenir l'statu quo, la neutralitat cooperativa i la neutralitat ad hoc. 

La via de l'statu quo seria seguir com ara, és a dir, amb una neutralitat que assumeix de tant en tant contradiccions com ha estat el control d'actius russos a conseqüència de la guerra d'Ucraïna. La denominada neutralitat cooperativa seria una evolució de la cooperació en política de seguretat, però a la pràctica implica alinear-se amb el bloc europeu. Finalment la neutralitat ad hoc significaria abandonar públicament la neutralitat permanent, amb una posició encara més rupturista.

La discussió d'aquesta qüestió té enormes repercussions per a Suïssa, tant per a l'activitat econòmica, amb un gran pes del sector bancari, com pel model d'exèrcit. A causa de la neutralitat, i per tant amb la no vinculació a l'OTAN ni a cap força supraestatal, el petit país s'ha de defensar per ell mateix i ha de dedicar molts esforços a la seva política de defensa. El resultat és una gran inversió econòmica i que hi queda vinculada pràcticament tota la població. Tots els suïssos han de fer un servei militar obligatori de quatre mesos de formació, amb un refresc anual fins als 40 anys d’edat.

Per saber més del model de defensa suís, podeu visionar aquest vídeo:

Una de les principals publicacions suïsses, la revista Le Temps, s'ha mostrat a favor d'aquests canvis, i preveu que es pot produir "una ruptura històrica". "En mostrar una neutralitat que ens vincula de forma inequívoca a un bloc [l'europeu occidental], Suïssa trenca amb la seva història. I cal preguntar-se per la necessitat de mantenir el que és una ficció en una Europa que res té a veure amb l'Europa del segle XX. Els veïns ja no estan en guerra entre ells, sinó que estan units. La seguretat exterior ja no depèn de la nostra política de neutralitat, sinó de la Unió Europea. Si els suïssos segueixen profundament units a la neutralitat, a diferència dels suecs i els finlandesos, és de fet per raons internes. El que està en joc és la imatge de la seva identitat, la d'una neutralitat confessional, lingüística i cultural, que els garanteix la cohesió. Abandonar la neutralitat, es tem, significa assumir el risc d'erosionar aquesta cohesió. Però, davant les convulsions del món, això fins quan es pot justificar?", afirma.

La revista recorda que, després del suport suís al posicionament europeu i occidental sobre la guerra d'Ucraïna, Rússia ja no veu Suïssa neutral, i que el mateix pot passar amb la Xina.