Portugal està de festa i celebra els 50 anys de la Revolució dels Clavells. El 25 d'abril del 1974, un aixecament militar ha posat fi al règim dictatorial conegut com a Estado novo, fundat el 1932 per António de Oliveira Salazar. El general António de Spínola es va convertir en president d'una Junta de Salvació Nacional encarregada de portar la democràcia al país. I amb el final de la dictadura també va arribar la independència de les últimes colònies portugueses a l'Àfrica.
Grândola Vila Morena i un clavell són els símbols de la revolució. La cançó sonava de matinada a la ràdio. I era el senyal perquè comencés a les casernes la sublevació dels militars d'esquerres. I de les escopetes en sortien clavells vermells, que duien els ciutadans per festejar la fi del règim. A diferència d'Espanya, l'exèrcit comptava a les seves files amb un nombre important d'oficials amb ideologia d'esquerres. I el paper d'aquests va ser decisiu per tombar el govern de Marcelo Caetano, que havia substituït a Salazar.
Portugal i els anys de transició
El 1975 es van convocar eleccions i es va donar la independència a les colònies d'Angola, Moçambic, Guinea-Bissau, Cap Verd i São Tomé i Príncipe. Tot i l'aire de romanticisme per haver posat punt final a una dictadura, els primers anys de la transició no van ser fàcils. Hi havia una batalla contínua i tensions entre els sectors més radicals d'esquerra i els que eren més moderats. Els que, finalment, van aconseguir imposar-se. L'any 1976, amb la constitució, es va confirmar el rumb democràtic de la nació. El camí, però, no va ser fàcil, ja que es va esquivar de puntetes una guerra civil.
Com es va idear el pla?
Evidentment, que sonés la Grândola, no va ser casualitat. El capità Carlos de Almada Contreiras va estar darrere de l'elecció de la cançó. "Havia estat a Madrid dies abans, durant la Pasqua del 1974 i un antic que frare que s'havia exiliat des de Xile em va regalar un llibre ja editat per la dictadura de Pinochet", explicava a Efe. Era el Libro blanco del cambio de Gobierno en Chile, i en les seves pàgines es mencionava un sistema que havien preparat les forces democràtiques anteriors a 1973 per avisar a les tropes amb transmissió radiofònica d'una sèrie de cançons de cantautors. Tal com assenyala l'agència de notícies, aquest capità i altres militars van dissenyar el pla. Poc abans de les 11 de la nit, del dia 24, la cançó que va representar Portugal aquell any a Eurovisió E Depois do Adeus, de Paulo Carvalho.
Passada la mitjanit arribaria a Radio Renascença el segon senyal, encara que l'elecció inicial no va ser Grândola sinó una altra peça de Zeca Afonso, Venham mais Cinco. Almada Contreiras va quedar el 22 d'abril amb el periodista Álvaro Guerra sota el cèlebre Elevador de Santa Justa, a Lisboa, per donar-li les últimes instruccions. Però va sorgir un contratemps, destaca Efe, perquè Guerra va informar-lo que Venham mais Cinco era una melodia prohibida. El capità va haver d'improvisar i allà, i sense consultar els companys que planejaven amb ell la conspiració, va prendre una decisió que gravaria per sempre una cançó a la història de Portugal: Grândola.
Aire fresc per a Espanya?
La Revolució dels Clavells va ser també una mica d'oxigen i aire fresc per als espanyols. Tant per als que ho van viure prop de Portugal com des d'Espanya, que van seguir amb atenció els passos que feia el país veí amb l'esperança d'aconseguir la mateixa llibertat. Inocencio Arias, diplomàtic espanyol, explicava a Efe que després de veure els avenços dels militars havia sol·licitat el trasllat a Portugal. “Era un país que recuperava la democràcia mentre nosaltres no la teníem. És cert que el règim de Franco ja era una 'dictablanda', però no era democràtic. Aleshores, per a un professional, diplomàtic i espanyol era apassionant”. Després d'abril de 1974, els espanyols “anaven en massa” a ciutats com Lisboa, Porto i Elvas per veure què passava perquè volien “el contagi”.
Dictadura: el 20% dels portuguesos creu hi va haver més coses positives que negatives
Un de cada cinc portuguesos creu que la dictadura (1926-1974) va tenir més aspectes positius que negatius, encara que el 50% opina el contrari, segons un sondeig divulgat la setmana passada. Una enquesta que mostra que el 57% dels enquestats estan satisfets amb la democràcia. El sondeig, realitzat per l'Institut de Ciències Socials de la Universitat de Lisboa i l'Institut Universitari de Lisboa sota coordinació de l'investigador Pedro Magalhães, analitza les opinions dels portuguesos al 50è aniversari de la Revolució dels Clavells i va ser presentat a la Fundació Gulbenkian de Lisboa. El 20% dels enquestats considera que la dictadura va ser un període amb més aspectes positius que negatius, un altre 26% creu que va tenir “tantes coses positives com negatives” i un 50% que va ser negativa.