Aquest dijous se celebra l'aniversari d'un moment crucial de la Segona Guerra Mundial. Fa exactament 80 anys que les tropes aliades desembarcaven a la Normandia ocupada per l'Alemanya nazi i iniciaven l'esperada contraofensiva al front oest que permetria acabar guanyant el conflicte bèl·lic més sanguinari del segle XX. L'operació militar va tenir el 6 de juny del 1944 com a jornada més important: el 'Dia D', prop de 160.000 soldats van travessar el canal de la Mànega, des d'Anglaterra, per recalar a França i posteriorment a tot Europa. Un esdeveniment que no ha estat omís per les autoritats, que s'han trobat al lloc dels fets en una espectacular cerimònia.
I és que la plana major de mig món ha estat present a la costa de Normandia per recordar aquell moment, partícips en diversos actes que s'han celebrat a les platges on va tenir lloc el desembarcament. Hi ha hagut els representants polítics dels estats protagonistes: el president Emmanuel Macron en representació de França, país que malgrat estar sota ocupació nazi va rebre l'arribada de les tropes, i també les màximes autoritats del Regne Unit, Rishi Sunak, els Estats Units, Joe Biden, i el Canadà, Justin Trudeau, ja que l'operació amfíbia va estar conformada principalment per soldats de tots tres països. Als seus discursos, han promès "no oblidar mai" el sacrifici de les tropes per "alliberar Europa", mentre que també han reclamat a les nacions del món actual ser "dignes del seu sacrifici".
Hi ha hagut altres presències destacables. Entre els 25 caps d'estat convidats a les cerimònies, ha destacat el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, que ha estat sonadament aplaudit, i també el canceller Olaf Scholz, tot i el paper de l'Alemanya nazi en la guerra. Però també hi ha hagut una absència sonada, la gens habitual de Rússia, que no ha estat convidada per primer cop en resposta a la guerra que lliura Vladímir Putin amb Ucraïna.
Entre els presents, tampoc hi ha hagut cap autoritat espanyola. Els organitzadors s'han oblidat d'una Espanya que sempre s'ha trobat en un punt d'equilibri en aquestes cerimònies: el règim franquista va mantenir-se en una posició oficial de no-bel·ligerància. Ara bé, és impossible oblidar d'una banda la participació activa de la División Azul dins de l'exèrcit nazi, i per l'altra el rol de centenars d'exiliats republicans que sí que van lluitar del costat dels aliats. N'és exemple la Spanish Company Number One, una unitat de voluntaris espanyols que va servir a l'exèrcit britànic durant la Segona Guerra Mundial, i que —malgrat no desembarcar el 'Dia D'— sí que va participar en les operacions militars de la batalla de Normandia. Els seus sacrificis, però, no van ser suficients per guanyar-se aquest dimecres un lloc entre les autoritats cridades a rememorar aquells esdeveniments.
El Brexit fa acte de presència
Més enllà dels parlaments dels líders mundials, el protagonisme ha estat per als veterans de la guerra, la majoria dels quals ja ronden els 100 anys, i que han vist com se'ls dedicava un emotiu tribut d'agraïment. L'avançada edat ha provocat males notícies, quan el veterà estatunidenc Robert Persichitti ha mort mentre es desplaçava en vaixell a Normandia per participar en la cerimònia. A l'altra cara de la moneda, Emmanuel Macron ha condecorat la veterana britànica Christian Lamb amb la insígnia de 'Cavaller de la legió d'honor' de l'exèrcit francès per haver ajudat a dissenyar el desembarcament del 'Dia D'.
Les tropes actives actualment també hi han tingut un rol destacat, participant en les cerimònies, amb formacions militars i mostres d'avions i vehicles de combat. El moment més viral, però, va arribar ahir, en un acte de record en què van intervenir paracaigudistes britànics. Tan bon punt van aterrar en sòl francès, es van veure obligats a passar el control fronterer de duanes. I és que el Brexit no descansa, ni tan sols en el 80è aniversari del desembarcament de Normandia.