El dia en què se celebra el 80è aniversari de l'alliberament d'Auschwitz —el camp de concentració i extermini nazi més gran de la història— una enquesta revela el risc que la memòria de l'Holocaust desaparegui. Una enquesta a 7 països —els Estats Units, el Regne Unit, França, Àustria, Alemanya, Polònia, Hongria i Romania— assenyala una tendència global d'esvaïment del coneixement dels fets bàsics sobre l'Holocaust. Així ho revela una enquesta publicada per The Conference on Jewish Material Claims Against Germany amb una mostra representativa de mil adults de cada país el novembre de 2023. Fins i tot, alguns dels adults enquestats van afirmar que no havien sentit parlar de l'Holocaust abans de fer el sondeig. Aquesta situació es va donar majoritàriament entre els adults joves d'entre 18 i 29 anys. Els joves francesos són els que mostren un desconeixement més alt, en concret, el 46% ha afirmat que no han sentit parlar de l'Holocaust mai; a Romania, el 15%; a Àustria, el 14%, i el més sorprenent, un 12% dels alemanys. Pel que fa als enquestats estatunidencs, el 48% és incapaç de dir el nom d'un camp de concentració nazi.
Nou genocidi massiu
L'enquesta també revela que hi ha franges de la població que desconeixen que sis milions de jueus van ser assassinats durant l'Holocaust, i entre el 18% i el 28% de cada país creuen que dos milions o menys de jueus van ser assassinats. En aquest sentit, a tots els països, una part important dels enquestats no creu que el nombre de jueus assassinats a l'Holocaust s'hagi descrit amb precisió. Els sondejats entre els 18 i els 29 anys assenyalen que és probable que la xifra de jueus assassinats s'hagi exagerat al llarg de la història. Tanmateix, la majoria dels enquestats consideren que avui es podria produir un genocidi massiu contra els jueus similars a l'Holocaust. En concret, un 76% dels joves dels Estats Units defensa la possibilitat d'un nou Holocaust; seguit pel Regne Unit amb un 69%; França amb un 63%; Àustria amb un 62%; Alemanya amb un 61%; Polònia amb un 54% i Hongria amb un 52%. A Romania, el 44% també sosté que aquest escenari és possible.
Quan es va preguntar sobre almenys el nom d'un camp de concentració nazi, el 48% dels nord-americans han estat incapaços de dir cap dels més de 40.000 camps establerts durant la Segona Guerra Mundial. En general, un 33% dels joves enquestats tampoc van ser capaços de dir el nom d'un camp d'extermini. La negació i la distorsió de l'Holocaust també són habituals, i els nord-americans i els hongaresos són més propensos a informar que la negació de l'Holocaust és habitual als seus països.
Educació de l'Holocaust
Una nota més positiva del sondeig és que hi ha un suport aclaparador a la necessitat de l'educació sobre l'Holocaust. El 90% dels enquestats creuen que és important continuar explicant la història sobre l'extermini nazi, en part perquè no es torni a repetir. El president de la Conferència de Reclamacions, Gideon Taylor, ha afirmat que "les llacunes alarmants en el coneixement, especialment entre les generacions més joves, posen de manifest la necessitat urgent d'una educació més eficaç sobre l'Holocaust". I ha afegit que: "el fet que un nombre significatiu d'adults no puguin identificar fets bàsics, com els 6 milions de jueus que van morir, és profundament preocupant. Igualment preocupant és la creença generalitzada que alguna cosa com l'Holocaust podria tornar a passar, subratllant la importància crítica d'educar la gent sobre les conseqüències de l'odi sense control i la intolerància. Estem orgullosos del progrés dels nostres socis a tot el món, però aquest índex ho deixa clar: encara hi ha molta feina per fer".
"És poderós veure que la majoria de les persones enquestades a tots els països en aquest índex no només estan d'acord que l'educació sobre l'Holocaust és important, sinó que volen continuar ensenyant l'Holocaust a les escoles", ha apuntat Matthew Bronfman, el cap de l'equip que va encarregar l'informe. "Ara la nostra tasca és clara; hem d'assumir aquest mandat i fer-ho realitat". Per la seva banda, el vicepresident executiu de la Claims Conference, Greg Schneider, ha assenyalat que "amb la població de supervivents de l'Holocaust que disminueix ràpidament, ens trobem en una cruïlla crítica i irreversible".
L'alliberament d'Auschwitz
Aquest dilluns es commemora el 80è aniversari de l'alliberament d'Auschwitz-Birkenau. Actualment, el camp de concentració es pot visitar i, com a recordatori del patiment i l'absència de les víctimes d'Auschwitz-Birkenau, a la porta principal del camp s'ha col·locat un dels vagons de mercaderies que s'utilitzaven per transportar els presos en unes condicions inhumanes que eren només el preludi d'un sofriment encara més gran. Per a moltes de les persones que van arribar a Auschwitz, el viatge en aquests vagons va ser l'últim de les seves vides perquè en arribar al camp eren seleccionats per exercir treballs forçats fins a la mort o per ser portats directament a les cambres de gas. La majoria dels presoners, sobretot els nens, dones i ancians, morien en el seu primer dia a Auschwitz.
El camp nazi d'Auschwitz-Birkenau, el major dels construïts per Alemanya en la Segona Guerra Mundial, es va establir el 1940, inicialment com a camp de presoners polonesos, però molt aviat es va ampliar fins a convertir-se en un complex d'instal·lacions dedicat a exterminar éssers humans de manera sistemàtica i a escala industrial. S'estima que almenys 1,1 milions de persones van morir a Auschwitz, la majoria d'elles jueus, però també van ser assassinats polonesos, romanesos, presoners de guerra soviètics i persones d'altres nacionalitats. Finalment, el 27 de gener de 1945, les tropes soviètiques van alliberar el camp i van rescatar uns 7.000 supervivents que havien estat testimonis de com els responsables del camp havien intentat destruir totes les proves dels seus crims abans de fugir. El 2005 les Nacions Unides van designar aquesta data com a Dia Internacional en Memòria de l'Holocaust.