Aquest mes d'abril fa 80 anys de la revolta jueva del gueto de Varsòvia, el primer aixecament destacat contra els nazis durant la Segona Guerra Mundial, que va començar el 19 d'abril de 1943 i es va estendre fins al 16 de maig. Tot i que les forces de la Schutzstaffel (SS) van acabar reprimint amb duresa la revolta, la valentia dels habitants del gueto ha transcendit en el temps com un dels episodis més importants de la resistència contra el règim nazi. Per això, enguany, l'acte central en commemoració de l’Holocaust que organitza la comunitat jueva de Barcelona (CIB) i la Fundació Col·legi Hatikva s'ha anomenat 'Resistència' i estarà centrat en l'aixecament del gueto. Tindrà lloc el pròxim dilluns 17 d'abril a partir de les 19 hores a l'Institut Francès de Barcelona.
L'acte comptarà amb projeccions audiovisuals a càrrec de la directora del Festival de Cinema Jueu de Barcelona, Daniela Rosenfeld i amb diverses representacions artístiques organitzades pel Moviment juvenil Yajad de la CIB, el Projecte Xoà de Barcelona, la Federació de Joves Jueus a Espanya (FEJJE) i el Col·legi Hatikva. S'encendran sis espelmes, en memòria dels sis milions de jueus assassinats durant l'Holocaust, dels joves, dones, nens i partisans que van lluitar i van resistir al front de batalla, de tots els nens que van morir, dels 'Justos entre les Nacions' (expressió que fa referència a aquells que, tot i no professar el judaisme, van ajudar els jueus víctimes de la persecució), tots els educadors formals i no formals, i finalment, dels supervivents de la Xoà. L'acte conclourà cap a les 21 hores amb l'entonació de l'Hatikva, l'himne nacional de l'Estat d'Israel.
El gueto de Varsòvia, l'horror de l'extermini jueu a Polònia
Una de les primeres accions del règim liderat per Adolf Hitler en els territoris annexionats, que passaven a formar part de la "Gran Alemanya", era iniciar la "neteja" dels jueus, considerats una raça inferior, un menysteniment que s'agreujava en el cas dels jueus polonesos. Així, després de la invasió alemanya de Polònia, entre el setembre i l'octubre del 1939, de seguida van començar els plans per "reubicar" els 3 milions de jueus del país i per això es van construir desenes de guetos arreu del país.
El gueto de Varsòvia, a la capital del país, va ser el més gran de tots i es va crear un any després de la invasió, el novembre del 1940. Es va construir un mur de tres metres d'altura per aïllar-lo de la resta de la ciutat, i era concebut com un espai transitori, abans de fer efectives les deportacions als camps d'extermini, principalment al de Treblinka. La població inicialment era de 380.000 persones, que representaven el 30 % d'habitants de la ciutat, però que havien de viure en un espai de 3,3 km², que representava un 2,4 % de l'espai de la localitat. Aquesta població va augmentar i va arribar prop del mig milió de persones el maig del 1941. Inevitablement, sota aquestes condicions, la fam i la insalubritat van provocar la mort de centenars de milers de jueus molt abans de l'inici de les deportacions.
El trasllat cap a Treblinka va començar oficialment el juliol de 1942, després que l'Alemanya nazi decidís implementar la "Solució Final", el nom que va donar al genocidi del poble jueu a Europa. Cada dia, uns 6.000 jueus havien d'anar fins a un punt de trobada per pujar al tren que els portaria als camps, un ritme que es va mantenir durant vuit setmanes, fins al mes de setembre. Després d'aquesta gran deportació, van quedar al gueto unes 55.000 persones, que, o bé treballaven en les fàbriques alemanyes o bé formaven part de la 'Judenrat', el consell jueu de govern dins el gueto, o de la policia jueva.
L'aixecament del gueto, símbol de la resistència jueva
Al gueto hi havia organitzada la resistència clandestina jueva sota dues organitzacions, l'Organització Jueva de Lluita (ŻOB) i la Unió Jueva de Lluita (ŻZW), que sumaven poc menys d'un miler de membres. En un primer moment van creure que els presoners s'enviaven a camps de treball forçós, però aviat es va fer evident la realitat. Per això, el gener del 1943, quan els nazis van començar la segona deportació massiva, els grups organitzats van decidir que era el moment de plantar-los cara i lluitar per les seves vides. Fent ús de pistoles, explosius casolans i còctels Molotov, els jueus es van enfrontar als agents de les SS en dos combats, mentre les famílies s'amagaven en búnquers. Es van produir baixes en tots dos bàndols, però en aquesta ocasió, van aconseguir aturar una part de les deportacions.
La resistència jueva es va mantenir, en part gràcies a l'ajuda de la resistència polonesa, que sobretot els va proporcionar armes i munició. El següent moment clau va tenir lloc tres mesos després del primer aixecament, el 19 d'abril del 1943, quan els nazis, que van aplegar més de 2.000 soldats, van iniciar el contraatac en la nit de la Péssah. Tot i que els combatents jueus van lluitar aferrissadament no van poder superar l'avantatge en nombre, en força i en preparació de combat de les forces alemanyes, i van acabar caient. Els soldats de les SS van decidir incendiar el gueto per obligar els que s'amagaven als edificis a sortir, i van assassinar els jueus que capturaven. En total, van morir uns 13.000 jueus, ja fos per l'atac directe dels nazis, pel foc o el fum dels incendis o perquè davant la situació, es van suïcidar. Uns pocs es van poder escapar, però els 40.000 restants van ser enviats als camps d'extermini.
