Hamàs ha mantingut una campanya de pressió psicològica cap a Israel a través dels 251 ostatges que va capturar en l'atac del 7 d'octubre del 2023, que es va intensificar durant la primera fase de la treva a Gaza, tant amb vídeos de captius demanant el final de la guerra com amb cerimònies en alliberar-los. Poc després d'entregar als últims sis ostatges amb vida previstos per a la primera fase de la treva, Hamàs va compartir un vídeo a manera d'ultimàtum' davant la segona: dos captius l'alliberament dels quals depèn que l'acord d'alto el foc continuï, Evyatar David i Guy Gilboa-Dalal, veien com alliberaven altres ostatges. "Netanyahu, has acabat amb nosaltres", diu a l'enregistrament un pàl·lid i ullerós Guy Gilboa-Dalal (22 anys) "negocia com ha de ser, signa un acord i posa fi a això", afegeix suplicant a la cambra.
➕ "Bossetes regal" i certificats: curiositats dels intercanvis entre Hamàs i Israel
➕ Per què són tan desiguals els intercanvis d'ostatges i presoners d'Israel i Hamàs?
Un d'objectius d'Israel amb la guerra a Gaza era recuperar els segrestats. Gairebé any i mig després, 59 segueixen a la Franja, en espera d'una segona fase de l'alto el foc, les negociacions del qual estan estancades entre la demanda d'Israel d'estendre la primera i la negativa frontal dels islamistes, que exigeixen complir l'acord original. L'altre objectiu era acabar amb Hamàs. I cal destacar que el nou cap de l'exèrcit israelià, Eyal Zamir, exposava aquest dimecres que "Hamàs encara no ha estat derrotat".
Durant les entregues d'ostatges, Hamàs va buscar desmuntar un altre dels objectius d'Israel: posar fi al grup islamista i que Gaza ja no suposi una amenaça. Centenars de milicians s'exhibien al costat de l'escenari on passaven els captius carregant armes i equips arrabassats a l'exèrcit israelià. Amb ells, les bastides estaven folrades amb pancartes amb missatges com "Nosaltres som el pròxim dia", en al·lusió a les declaracions de les autoritats israelianes sobre que el grup no podia formar part del 'dia després' de Gaza després de la guerra. També hi havia pancartes contra Netanyahu. Cal posar de manifest les bosses regal que els donaven als alliberats amb certificats de captivitat.
Les mostres d'abús psicològic i físic contra els ostatges són un altre dels pilars de l'estratègia de Hamàs. Al final de la primera fase, els familiars dels ostatges van passar a exigir al govern un acord sobre Gaza que els porti "immediatament" i "sense fases", al·legant que el temps s'esgota per als captius.
Els intercanvis desiguals de Hamàs
Si ve ja ressonen com a habituals aquests intercanvis, a ningú se li escapa que els intercanvis d'un costat i l'altre són força desiguals. Els governs israelians porten molt de temps decidits a recuperar els civils i soldats capturats, inclosos els morts, fins i tot a un cost molt alt. Els termes d'aquests intercanvis sovint han suscitat dures crítiques a escala nacional, com va passar amb un acord d'alliberament d'ostatges el novembre del 2023 –part d'un alto el foc anterior– dins de la coalició governant d'Israel.
L'intercanvi d'ostatges civils per presoners, inclosos alguns dels quals Israel ha acusat de terrorisme, també ha provocat la ira d'alguns israelians. En un comunicat en què celebrava l'alliberament dels ostatges, un portaveu militar israelià, el tinent coronel Nadav Shoshani, també deixava veure part d'aquesta frustració subjacent, dient que l'intercanvi més recent no era "un veritable intercanvi d'igual a igual".
Membres de Hamàs han dit que un dels objectius de l'atemptat del grup del 7 d'octubre del 2023 a Israel era aconseguir l'alliberament d'alguns dels milers de palestins empresonats a Israel, molts d'ells acusats de violència contra soldats i civils israelians. Molts palestins afirmen que aquesta violència és una resistència legítima a l'ocupació israeliana de Cisjordània durant dècades i a les campanyes militars repetides a Gaza. I molts critiquen també el sistema de justícia israelià, dient que empresona falsament alguns palestins, inclosos dones i nens. Durant l'última pausa de la guerra, el novembre del 2023, Israel va alliberar 240 presos i detinguts palestins a canvi d'ostatges. La majoria dels presos alliberats no havien estat condemnats per cap delicte, i gairebé la meitat eren menors de 18 anys.
Molts palestins són processats en tribunals militars israelians, que els jutgen a Cisjordània, ocupada per Israel. Gairebé tots els palestins que són jutjats als tribunals militars són condemnats. Però molts presoners palestins ni tan sols són jutjats. En lloc d'això, Israel els deté indefinidament sense càrrecs i basant-se en proves secretes, en allò que s'anomena detenció administrativa.
Què suposen aquests intercanvis desiguals?
Un article publicat al portal Emory Business explora els costos ocults associats als intercanvis de presoners, centrant-se en la dinàmica d'"aconseguir més per menys" en aquest tipus de pactes. Tot i que sembla que els intercanvis amb una àmplia desproporció, com aconseguir més presoners per un nombre menor del contrari, poden ser beneficiosos des d'un punt de vista estratègic, també poden tenir conseqüències imprevistes. Aquestes diferències poden afectar la percepció social i política de les parts involucrades, afectant les relacions entre nacions i el valor que s'atribueix a la vida humana.
El fenomen de l’intercanvi desigual, destaca l'article, pot crear la percepció que les vides de certs grups tenen menys valor que d’altres. Segons els estudis de recerca inclosos en l'article, quan un grup obté més presoners del que originalment s'hauria considerat just, pot sorgir un sentiment generalitzat de menyspreu cap al grup que en rep més. Aquesta dinàmica pot portar a una deshumanització d'aquest grup, que és vista com a menys valuosa, generant una espiral de conflicte i violència.