Els països representats en la COP29 de Bakú a l'Azerbaidjan han aconseguit un acord sobre el comerç d'emissions de carboni i la creació d'un mercat mundial regulat per a complir amb els objectius de l'article 6 de l'Acord de París, segons ha anunciat aquest dissabte a la tarda la Presidència de la cimera, que “trenca amb anys d'estancament i finalitza l'últim punt pendent de l'Acord de París”.
"L'article 6 de l'Acord de París establirà mercats de carboni transparents i d'alta qualitat a través dels quals els països i les empreses podran treballar junts per a aconseguir els seus objectius climàtics. A més, l'article 6 pot estalviar fins a 250.000 milions de dòlars a l'any en la implementació de plans climàtics nacionals", ha anunciat la Presidència de la COP en un comunicat.
L'Aliança no havia aconseguit posar-se d'acord en aquest tema des que es va aprovar l'Acord de París el 2015 enmig d'immensos dubtes sobre la fiabilitat d'aquest sistema. Aconsegueixen tancar així un dictamen sobre les regles per a un mercat global de compravenda de crèdits de carboni per a reduir les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle després de nou anys de negociacions.
Comprar crèdits per aconseguir els objectius climàtics
Aquests "crèdits de carboni" es crearan a través de projectes com la plantació d'arbres o la construcció de parcs eòlics en un país més pobre, que reben un crèdit per cada tona mètrica d'emissions que redueixen o absorbeixen de l'atmosfera.
Els països i les empreses poden comprar aquests crèdits per a ajudar a aconseguir els seus objectius climàtics. Això suposa que els països que alliberin poc C02 poden vendre drets d'emissió als qui més generin, sota la gestió de Nacions Unides, amb garanties de comptabilitat i amb registre d'intercanvis.
Per a la presidència de la COP, que ha viscut un dia a contrarellotge, on no li han faltat les crítiques per la manera de portar les negociacions, l'acord aconseguit proporciona «mercats de carboni fiables i transparents» als països que col·laboren per a aconseguir els seus objectius climàtics.
Discrepàncies en el finançament dels països menys desenvolupats
No obstant això, l'aprovació ha acorregut enmig d'un moment extremadament delicat de la COP29, després que països en vies de desenvolupament s'aixequessin de la taula de negociacions enmig de disputes sobre l'import de finançament d'ajuda climàtica a percebre de països més rics, i que ha deixat l’acord final molt a prop de fracassar.
La presidència de la conferència climàtica va publicar un esborrany on proposava un finançament anual de 250.000 milions de dòlars pel 2035, una xifra molt per sota de les demandes dels països més pobres, que n’exigeixen 500.000. A més a més, hi ha desacord en el topall d’emissions de combustibles fòssils com el carbó, el petroli i el gas. Negociadors presents a Bakú han constatat un cert acostament en les últimes hores enmig del ple organitzat pel president de la COP29, el ministre d'Ecologia àzeri Mujtar Babayev, però encara no donen res per assegut, segons ha informat l'agència DPA (Deutsche Presse-Agentur).