El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha aconseguit assegurar una treva. Un alto el foc amb el suport dels socis de coalició de l'extrema dreta que necessita per mantenir-se al poder, però és cert que diversos membres del seu gabinet no han estat del tot contents amb aquest acord perquè consideren que ja s'han fet prou concessions al grup palestí. 

L'acord entre Israel i Hamàs, que va arribar a primera hora d'aquest dimecres, amb la mediació també de Qatar, inclou una treva de diversos dies i també l'alliberament de 50 ostatges retinguts a Gaza a canvi de 150 palestins empresonats per Israel, entre altres mesures, com l'entrada d'ajuda humanitària. 

L'oposició a l'acord per part d'alguns membres, fins i tot va manifestar-se després del pacte. És el cas de membres com el ministre de Seguretat Nacional, Itamar Ben-Gvir, que s'ha mostrat profundament en desacord. "Hamàs volia aquest temps d'espera més que qualsevol altra cosa", ha dit a través de Twitter. Segons hauria informat l'agència DPA, ell mateix hauria dit que Hamàs faria servir aquesta pausa per reformular-se i reabastir-se. Ben-Gvir fins i tot ha dit que Israel estava repetint errors del passat, referint-se a un acord que va produir-se el 2011, on més de 1.000 presoners palestins van ser alliberats a canvi del soldat Gilad Shalit, retingut per Hamàs durant cinc anys. Malgrat haver-li dit que era important mostrar unitat, Ben-Gvir encara hauria afegit, segons destaca Al Jazeera, que "no estem units. Aquesta decisió ens causarà dolor durant generacions". 

L'acord no implica acabar la guerra

Netanyahu, davant de tantes diferències, ja s'ha afanyat a dir que l'acord no significa que la guerra s'aturi i ha promès que l'exèrcit israelià continuarà després de la pausa en els combats. L'objectiu continua sent el mateix: eliminar Hamàs. Israel ha tallat l'accés a aliments, combustible i electricitat als més de 2,3 milions de residents de Gaza i ha arrossegat barris sencers a un atac que, segons les autoritats palestines, ha matat a més de 14.000 persones, entre elles 5.600 nens.

A mesura que les condicions a Gaza han estat sent cada vegada més crítiques —cal recordar que els hospitals del nord de la franja ja no estan operatius—, també ha augmentat la pressió perquè es fes una pausa en els combats i es permetés l'entrada d'ajuda humanitària.  Alguns israelians, tant els que han perdut familiars com els que continuen esperant els seus éssers estimats, han demanat al govern que doni prioritat al retorn dels ostatges. 

L'alto el foc no es produirà abans de divendres

L'esperat acord, tant per a les famílies com per la població civil de Gaza, però, es posarà en marxa abans de divendres. Així ho han dit funcionaris d'Israel i dels EUA, frustrant les esperances de les famílies que pensaven que els ostatges ja podrien començar a ser alliberats aquest mateix dijous. També s'allarga el patiment dels palestins un dia més, sota bombardejos. 

Diversos mitjans han citat funcionaris israelians confessant que l'alto el foc no entraria en vigor aquest dijous, tal com s'esperava. La portaveu de la Casa Blanca, Adrienne Watson, ha dit que encara s'estaven tancant serrells sobre l'alliberament dels ostatges. "Va per bon camí i tenim l'esperança que la implementació comenci divendres al matí". 

Es desconeixen, però, les causes o els motius per aquest endarreriment. S'esperava que l'acord entrés en vigor a partir d'aquest dijous mateix. De fet, una font de seguretat egípcia hauria dit a Reuters que els mediadors havien demanat que l'hora d'inici fos a les 10 del matí.