Uns 200 països han arribat finalment a un acord de mínims per l'emergència climàtica. Després d'unes llargues jornades de negociacions i malgrat les reticències de països com l’Índia, la vint-i-sisena Conferència de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic ha produït un text "històric", que, en el marc de l'Acord de París, per primer cop inclou referències als combustibles fòssils. El president de la cimera, el britànic Alok Sharma, ha felicitat entre llàgrimes a tots els representats presents a Glasgow. Així i tot, no tothom s'ha mostrat convençut que el text acordat sigui suficient per fer front a l'imminent col·lapse ambiental i que els signataris duguin a terme les promeses fetes en el transcurs de la cimera, com és el cas de la majoria d'activistes pel medi ambient. 

Cinc punts

L'històric acord de Glasgow se sosté en cinc punts principals: 1) accelerar la transició energètica; 2) reduir en un 45 % les emissions del 2010 per al 2030; 3) doblar en finançament per a països menys desenvolupats econòmicament per a la transició climàtica; 4) eliminar progressivament l'ús del carbó; 5) retirar les subvencions als combustibles fòssils. La cimera, que feia hores que es trobava encallada en el llenguatge específic de l'acord, ha estat molt a prop de marxar de Glasgow sense un consens unànime. En el moment àlgid de desesperació, el president Sharma ha hagut de suplicar a la sala: “Per Déu, no mateu aquest moment demanant més text, text diferent, esborrant-ho i esborrant-ho”, ha demanat, i ha instat els representats a “actuar amb la urgència que és essencial per a la nostra supervivència. Si us plau, abraceu aquest text perquè puguem portar esperança als cors dels nostres fills i nets.”

Acord dèbil

Un dels motius pels quals l'acord no ha arribat fins a l'últim moment ha estat l'immobilisme de l'Índia pel que fa a reduir l'ús del carbó com a font d'energia. Semblava que la cimera anava ben encaminada cap a un acord, però de manera inesperada, la delegació índia ha introduït un canvi en el text en el qual allunyen la data límit per cessar l'ús del carbó. Concretament, el text només compromet els països a "la reducció progressiva" en comptes de l'"eliminació progressiva" d'aquesta font d'energia tan contaminant. Davant les demandes del president de la cimera, la resta de països han cedit, malgrat amb moltes reticències, i han signat l'esmena. Per a molts experts i comentaristes, això denota que l'acord està sentenciat des de l'inici, ja que les delegacions han anteposat la continuïtat de les negociacions i la bona imatge de la cimera abans que adoptar mesures efectives contra l'emergència climàtica.

L'acord d'avui pretén mantenir viu l'objectiu de limitar l'escalfament global a un màxim d’1,5 graus per l'any 2100 respecte als nivells preindustrials. Per primer cop, la comunitat internacional ha reconegut la necessitat d'acabar amb els combustibles fòssils. Però això no convenç a la gran majoria d'activistes i científics pel canvi climàtic, que encara exigeixen més accions concretes. Per la seva banda, l'organització Global Justice Now, ha comentat que malgrat que "sí que hi ha hagut un pas endavant" en aquesta cimera, però que la seva "única esperança és seguir lluitant" per aconseguir anar més enllà. Entre altres demandes, l'organització ha lamentat que l'acord arribi "20 anys massa tard" i que no s'hagi discutit prohibir l'extracció de combustibles fòssils, les responsabilitats dels "criminals del clima" o el futur del capitalisme com a model econòmic.

 

Foto principal: el president de la COP26, Alok Sharma / Europa Press