Rússia ha insistit molt aquests últims dies perquè es respectin els Acords de Minsk com a condició sine qua non perquè es produeixi una rebaixada de tensions. Rússia hauria fet moviments de tropes, però no hi ha constància de desescalada. De fet, Dmitri Peskov, portaveu del Kremlin, s'ha hagut d'enfrontar aquest dimarts a diverses preguntes dels periodistes, sobretot, sobre la desescalada i les maniobres de tropes. Entre elles, se li ha demanat, precisament, sobre si la retirada de les tropes que participaven en exercicis significava una desescalada del conflicte amb Ucraïna. En aquest context, Peskov ha insistit en el fet que Moscou sempre ha dit que les tropes tornarien a les bases una vegada acabades les maniobres. "Sempre hem dit que una vegada acabats els exercicis, les tropes tornarien als llocs de desplegament permanent. Això també està passant ara. No hi ha cap novetat. És un procés normal".
En aquest context, però, el Minstre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov ha insistit que perquè hi hagi una rebaixada de tensions s'haurien de complir els Acords de Minsk. Així ha constatat que "l'important és establir un diàleg directe" entre Kíev i les repúbliques de Donetsk i Lugansk. Unes repúbliques que aviat podrien ser reconegudes per Rússia com a repúbliques independents. La Duma russa ho hauria aprovat aquest dimarts i només caldria la firma de Putin. Un fet que ja hauria caigut malament a la Unió Europea, que ja hauria condemnat els fets. Una altra cosa que hauria de fer Ucraïna és renunciar a l'OTAN. Un fet que de moment no es contempla. El president del país Volodímir Zelenski, ha dit aquest dilluns que el seu país afronta pressions per renunciar a ingressar a l'Aliança Atlàntica. Tot i això, ha constatat que Kíev continua desitjant entrar-hi com a garantia de seguretat i integritat territorial.
Però, què són els Acords de Minsk?
Els ja famosos Acords de Minsk –també coneguts per Minsk II, perquè hi va haver un Minsk I– es van firmar el 2015 a Minsk, capital de Bielorússia per posar punt final a la guerra a l'est d'Ucraïna. Uns acords que mai no s'han acabat de complir perquè la guerra continua. Ara, però, com s'ha pogut comprovar, s'estan posant sobre la taula de nou per rebaixar les tensions.
El document de l'Acord té 13 punts redactats amb l'objectiu de resoldre la guerra a l'est del país que va començar el 2014, entre el govern central de Kíev i els de les autoproclamades repúbliques de Donetsk i Lugansk. Unes repúbliques que Rússia podria reconèixer com a repúbliques independents ben aviat. Un fet que, com no podria ser d'una altra manera, la Unió Europea ja ha condemnat.
Els tretze punts de l'Acord
Així doncs, l'Acord simplificat del qual també es fan ressò altres mitjans, entre ells eldiaro.es o La Razón, és el següent:
- Alto el foc a les zones de Donetsk i Lugansk
- Retirar armament pesant i crear línia de seguretat
- Seguiment i verificació per part de l'OSCE
- Quan aquestes condicions es donin, començaria un diàleg per celebrar eleccions locals. El Parlament del país aprovarà una resolució especial sobre la línia establerta
- Indults, amnisties i prohibició de jutjar a persones que van participar en els esdeveniments de Donetsk i Lugansk
- Alliberament d'ostatges i persones detingudes de manera il·legal
- Accés, entrega, emmagatzematge i distribució d'assistència humanitària
- Restauració plena de les relacions econòmiques i social entre el govern central i les regions de Donetsk i Lugansk
- Ucraïna establirà control total de la frontera al llarg de la zona de conflicte i pactarà un acord amb les dues regions
- Equips militars i unitats armades que no siguin ucraïneses sortiran del país
- Reforma constitucional a Ucraïna que contempli la descentralització i que faci referència a característiques especials d'algunes zones, com per exemple la de Donetsk i Lugansk
- Les eleccions o qüestions electorals les coordinaran representants de Donetsk i Lugansk sota supervisió de l'OSCE
- Establiment de grups de treball per fer un seguiment a l'acord
Imatge principal: tancs aparcats a la ciutat ucraïnesa de Khàrkiv, a tocar de la frontera / Efe