El passat 24 de febrer va canviar moltes vides. L'inici de la invasió russa a Ucraïna ha anat acompanyat d'un relat, que a banda dels ciberatacs i les capacitats de cada país, té a veure amb la informació publicada als mitjans de comunicació i el tipus de missatges que es poden trobar, però també a les xarxes socials. En aquest sentit, la proporció de "notícies positives" (43%) a les publicacions dels usuaris pro ucraïnesos a les xarxes socials supera les "notícies negatives" (31%). Però, de què parlen aquestes publicacions? Les notícies positives fan referència, sobretot, a victòries en combat, equipament militar destruït dels russos, mentre que les notícies negatives fan referència als bombardejos, morts i destrucció de diferents ciutats ucraïneses. Així ho constata l'equip de voluntaris que participa en l'elaboració de l'informe CAT UA: Communication Analysis Team Ukraine que analitza el període del 24 de febrer a l'11 de març. Hi ha una part de notícies (26%) que forma part del grup "notícies ambigües", on, bàsicament, s'hi poden trobar informes de primera línia de l'exèrcit ucraïnès, on les bones notícies, normalment, es combinen amb les dolentes.
Una tendència al pessimisme
Malgrat que les notícies positives encara estan per sobre de les negatives, sí que hi ha una tendència a l'alça i generalitzada del pessimisme. La proporció de notícies positives i negatives varia força segons els esdeveniments que van passant cada dia. Per exemple, l'equilibri emocional es deteriora ràpidament a la llum dels crims de guerra russos: hi ha punts de negativitat en els dies posteriors al bombardeig intens. Al mateix temps, es produeixen ratxes de notícies positives quan hi ha informes sobre l'exèrcit ucraïnès. Ara bé, la tendència general, deixant de banda els pics de notícies positives, sembla que hi ha una certa tendència al pessimisme.
D'on surten les notícies?
Quan es parla de notícies de les fonts oficials, les notícies positives generalment venen del Ministeri de Defensa o de l'Exèrcit que informen sobre posicions. Les ambigües també venen de l'entorn militar i són, majoritàriament, sobre la situació actual. Pel que fa a les notícies relatives, venen, en gran part, d'informes locals i destruccions d'edificis civils o respostes al president Volodímir Zelenski. Les fonts no oficials responen a l'actualitat, sigui positiva o negativa, però també són generadores d'una gran part important de mems i humor. Els informes que no venen de fonts oficials són bàsicament instruccions de com comportar-se a les xarxes.
Qui és més sensible a les informacions?
Segons destaca l'informe, les dones són més sensibles als bombardejos i víctimes perquè ho mencionen a les xarxes amb més freqüència. Els homes, segons sembla, donarien voltes a les estratègies i objectius de campanyes militars i missatges de victòria. La part sud d'Ucraïna té la posició més baixa de notícies positives, fet que coincideix que és la zona on s'han vist combats més intensos i on els russos han pogut avançar més.
Captura de l'informe elaborat per CAT UA: Communication Analysis Team Ukraine
Les emocions més significatives
Segons l'informe, l'orgull és l'emoció més comuna que acompanya a les fites militars (16%). La ira també és una emoció que acompanya força els missatges (12,5%), i supera la tristesa (10,6%). L'alegra (10,5%) i la satisfacció (10,5%) per noves sancions i restriccions o evacuacions exitoses i missatges de suport internacional. Els missatges d'esperança (9,7%) prové d'informes sobre negociacions internacionals o obertura de corredors humanitaris. Finalment, la indignació és l'última de les emocions i fa referència a publicacions sobre violacions d'acords d'evacuacions, bombardejos o quan s'endarrereix l'ajuda militar del país.
Com s'ha dut a terme aquest informe?
Les dades de la mostra s'han recopilat fent servir el sistema de monitoratge comercial YouScan. Aquestes publicacions s'han fet a Facebook, Instagram, Twitter, Youtube, Telegram, Vkontakte o Tik Tok. De l'informe també se n'extreuen unes conclusions com són que la societat està, a grans trets, motivada i mobilitzada durant la guerra i que el govern controla la situació pel que fa a l'espai informatiu. Finalment, també s'hi destaca que la brutalitat dels atacs russos fan que, a poc a poc, decreixi l'optimisme a Ucraïna. En aquest sentit, constaten que es necessiten més notícies positives de manera urgent, que tal com descriu l'informe, "podrien venir propiciades per la decisió dels aliats occidentals de proveir amb avions, tancar l'espai aeri o més sancions".
Imatge principal: uns ucraïnesos miren com els ha quedat la casa després d'un bombardeig a la regió de Kíiv / Efe