La Unió Europea ha celebrat aquest diumenge un “dia històric” amb la incorporació de Lituània, Letònia i Estònia a la xarxa elèctrica europea, després que els països bàltics s’hagin desconnectat del sistema rus BRELL com a acte d'alliberament davant les "amenaces i el xantatge" energètic de Moscou, tal com ha assegurat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. Durant una cerimònia celebrada a Vílnius, la mandatària ha explicat que “es desmantellaran les últimes línies elèctriques que queden amb Rússia i Bielorússia” i que aquest és un pas cap a la “llibertat” energètica dels països bàltics.
D’aquesta manera, Lituània, Letònia i Estònia han passat a formar part de la xarxa energètica europea, l'anomenada Xarxa Elèctrica Europea Sincronitzada (UCTE), en una iniciativa per protegir-se de qualsevol maniobra de pressió de Rússia a través del subministrament d'electricitat. El projecte de sincronització amb la xarxa europea ha estat factible gràcies a l'aportació de més de 1.230 milions d'euros en subvencions del Mecanisme Connectar Europa de la UE, el qual cobreix el 75% dels costos d'inversió, així com altres inversions finançades en el marc del Mecanisme de Recuperació i Resiliència a Letònia i Lituània per reforçar-ne la infraestructura elèctrica.
Goodbye, lenin pic.twitter.com/U8O36dbWQz
— Gitanas Nausėda (@GitanasNauseda) February 9, 2025
Els dirigents bàltics han aplaudit a l'uníson la incorporació dels seus països a la xarxa europea. Després de ser informat de la desconnexió per telèfon, el primer ministre de Lituània, Gitanas Nauseda, ha dit “Adeu, Rússia. Adeu, Lenin” en referència a la coneguda pel·lícula alemanya. L'estonià Kristen Michal ha celebrat que el seu país hagi fet “un pas important per enfortir la nostra seguretat energètica i mitigar encara més la dependència de Rússia”. Així mateix, la primera ministra de Letònia, Evika Silina, ha afirmat que es tracta d'"una fita històrica per a la seguretat energètica i la independència de Letònia" en una "ruptura permanent amb la xarxa elèctrica russa i bielorussa".
En aquest context, Catharina Sikow-Magny, la coordinadora europea dels projectes de sincronització del Bàltic, s’erigeix en una figura destacada a l'hora de facilitar la col·laboració amb els estats membres de la UE a la regió. Alguns projectes de futur són la construcció de l'interconnector Harmony Link de 700 MW entre Lituània i Polònia, la finalització del qual està prevista per al 2030.
The EC 🇪🇺 has appointed expert Catharina Sikow-Magny as European Coordinator for the #BalticSynchronisation projects of common interest, the project to fully integrate Estonia, Latvia and Lithuania 🇪🇪🇱🇻🇱🇹 into the continental EU electricity network.
— Energy4Europe 🇪🇺 (@Energy4Europe) January 8, 2025
🔗 https://t.co/6YbpeKL388 pic.twitter.com/Wr5d9FKkdU
Moscou avisa de greus repercussions econòmiques
Per la seva banda, el Kremlin ha dit que la desconnexió dels bàltics de la xarxa elèctrica russa és una “mesura adoptada per motius polítics” que tindrà greus repercussions econòmiques. Moscou considera que la sortida del sistema BRELL “augmentarà els preus de l'electricitat a la regió, farà que les xarxes elèctriques siguin menys fiables i erosionarà encara més la competitivitat econòmica de la UE”. "Les llars i les empreses europees, principalment als països bàltics, seran les que carregaran amb els costos", ha declarat Rússia en un comunicat enviat a Brussel·les. Moscou també ha avisat que “la constant campanya de la UE per tallar els llaços energètics amb Rússia només n'empitjorarà les perspectives econòmiques”.