Gir d'últim minut per aterrar un avió en una pista estreta. Aplaudiments entre els viatgers. Es tracta de l'Aeroport Internacional de Paro (PBH) a Bhutan, considerat per molts com un dels aeroports amb els aterratges d'avió més difícils del món des del punt de vista tècnic. Per maniobrar en una pista curta entre dues muntanyes de 5.500 metres d'altitud calen coneixements tècnics i nervis d'acer. L'aeroport i les seves condicions desafiadores no han fet més que augmentar el misteri que envolta el viatge a Bhutan, un regne de l'Himàlaia amb uns 800.000 habitants.
Les difícils condicions de l'Aeroport de Paro
Les condicions úniques per volar cap a i des de Paro fan que els avions jumbo no siguin una opció. Però per als fanàtics de l'aviació, això és part de l'atractiu de visitar aquest curiós país. Una combinació de factors geogràfics fa que Paro (i gran part de Bhutan) siguin visualment impressionants. També fan que volar cap a i des de Paro sigui una habilitat altament especialitzada.
Paro és un aeroport de categoria C, cosa que significa que els pilots han de tenir una formació especial per volar-hi. Han de fer l'aterratge ells mateixos de manera manual, sense radar. Per tant, és fonamental que els pilots coneguin el paisatge que envolta l'aeroport: si l'alteren, encara que sigui un centímetre, podrien aterrar a sobre de casa d'algú.
Bhutan, que es troba entre la Xina i l'Índia, està compost més del 97% per muntanyes. La seva capital, Thimphu, és a 2.350 metres sobre el nivell del mar. Paro es troba una mica més avall, a 2.230 metres. Però les muntanyes i l'altitud no són l'únic problema d'aquest aeroport. El clima també hi té molt a veure. Qualsevol que hagi volat a Paro (des de Nova Delhi, Bangkok, Kàtmandu o, a partir de l'octubre del 2024, Hanoi) probablement hagi hagut d'aixecar-se molt aviat per agafar el seu vol. Això és, tal com anuncien diversos articles a la premsa, perquè els funcionaris de l'aeroport prefereixen que tots els avions aterrin abans del migdia per a una seguretat òptima, a causa de les fortes condicions del vent.
Tot plegat, no és un problema tan greu durant els enlairaments, així que la majoria són a la tarda. De vols nocturns, però, no n'hi ha perquè no hi ha radars, tampoc. En aquest sentit, es destaca que, part de l'entrenament d'un pilot no és només saber volar: és saber quan no volar i ser capaç de prendre la decisió quan no és un moment segur per enlairar-se.
Tímida obertura al turisme
El muntanyós i asilat regne ha apostat els últims anys per obrir-se tímidament, però segueix ferm en la seva voluntat d'evitar el turisme massiu i de preservar una identitat modelada, davant d'altres minories. Alguns portals de turisme, com activeadventures.com, asseguren que Bhutan és un país molt segur per visitar, el crim és poc comú, fins i tot el delicte petit. El país no té semàfors, en canvi, hi ha vigilants de trànsit i als locals els encanta. Així, destaquen també que la producció i venda de tabac és il·legal, així com la caça i la pesca (excepte la captura i l'alliberament).