En els parlaments dels països que conformen la Unió Europea (UE) les forces d'extrema dreta fa anys que arrelen i amb els darrers comicis alemanys aquesta tendència es consolida. El passat diumenge, 10,3 milions d'alemanys han votat per Alternativa per a Alemanya (AfD) a les eleccions federals alemanyes, convertint la formació en la segona força parlamentària. Segons una anàlisi de l'ACN dels resultats dels últims comicis legislatius sumats, les formacions amb representació en algun dels tres grups a la dreta del Partit Popular —Conservadors i Reformistes Europeus, Patriotes per Europa i Europa de les Nacions Sobiranes—, més partits ultres de l'Eurocambra no adscrits, se situen en uns 61,5 milions de sufragis, un 25,5% del total, dos punts més que abans dels comicis a Alemanya.
L'AfD ha duplicat resultats en aquests darrers comicis i ha aconseguit el seu millor resultat. Aquest creixement se suma a l'increment de suport dels ultres a altres cambres legislatives de membres de la Unió Europea. L'extrema dreta alemanya desbanca així els 9,3 milions de Reagrupament Nacional, de Marine Le Pen, a la primera volta de les eleccions a l'Assemblea Francesa el juny passat.
Tot i això, l'AfD s'ha quedat lluny del percentatge de vot que va obtenir el Fidesz de Viktor Orbán a les últimes legislatives hongareses (un 54,1%) el més alt del club comunitari d'entre els partits a la dreta dels conservadors.
Hongria, República Txeca, Itàlia i França: altres bastions de l'extrema dreta
El país de la Unió Europea on l'extrema dreta té més força és Hongria. De fet, de les legislatures en marxa a la UE, l'hongaresa és la més marcada per la ultradreta, amb un 60% de vots a Fidesz i al Moviment La Nostra Pàtria (MHM). En segon lloc està la República Txeca, on la suma de diversos partits, encapçalats per l'ANO, membre del grup Patriotes per Europa, agrupa el 40% dels suports. Llei i Justícia —fundat pels germans Kaczyński— i altres partits menors col·loquen Polònia tercera, amb un 35,6%.
Però un dels casos més destacats es va produir en les últimes eleccions legislatives a Itàlia, el setembre del 2022, les quals van propiciar un ascens meteòric de Germans d'Itàlia, de Giorgia Meloni, que va ser validat per una quarta part dels electors. Sumat a la Lliga Nord de Matteo Salvini, el percentatge es va enfilar al 34,8%, vuit dècimes més que la suma de Reagrupament Nacional i Reconquesta, d'Éric Zemmour, a França.
A l'altra banda del tauler europeu, cap dels partits amb representació als parlaments d'Eslovènia, Irlanda o Malta és membre de cap de les tres formacions europees a la dreta dels populars a l'Eurocambra. Els tres països són els únics on l'extrema dreta de moment no s'ha fet un forat, mentre que a Eslovàquia (4,8%), Xipre (6,8%), Grècia (8,6%), Luxemburg (9,3%) i Croàcia (9,6%) les xifres estan per sota d'un de cada deu vots. El 12,4% dels sufragis obtinguts per Vox a les eleccions generals espanyoles del juliol del 2023 situen l'Estat a la franja baixa de suports a l'extrema dreta a escala comunitària.
