El sistema polític alemany està dissenyat per excloure els extremistes, o com a mínim, tothom pensava això fins ara. Ja fa set dies d'unes eleccions que han canviat la política alemanya i han despertat unes pors adormides. El país encara està despertant una nova realitat política que ha virat cap a la dreta, amb el partit Alternativa per a Alemanya (AfD), en altre temps marginat, ara fermament establert en la política alemanya. Els conservadors tradicionals del país, com van pronosticar les enquestes, el percentatge de vots més elevat —tot i que cal recordar que els pitjors resultats d'Angela Merkel van ser fins i tot més alts— de vots a les eleccions de diumenge segons els resultats oficials i buscaran formar el pròxim govern, mentre que l'AfD va quedar en segon lloc. El segon lloc no és una victòria agredolça. El segon lloc és un gran resultat per a un partit que, si bé és probable que no estigui al poder una vegada que es calmi la situació, gaudirà d'una influència més gran. De fet, la més important que ha tingut fins ara.
El partit ha duplicat el seu suport des de les eleccions anteriors del 2021, quan va rebre el 10,3% dels vots. Ara és el primer partit d'extrema dreta a la història d'Alemanya, que després de la Segona Guerra Mundial, ha assolit nivells tan alts de popularitat pública, i també ha augmentat significativament el percentatge d'escons al parlament alemany, és a dir, el Bundestag. L'AfD ha aconseguit un nombre especialment elevat de votants a l'est d'Alemanya —l'antiga RDA—, on ha tingut un bastió durant molt de temps. Però no només. També ha aconseguit un suport significatiu en districtes electorals de l'oest del país, inclosa la ciutat industrial de Gelsenkirchen, que ha patit un estancament econòmic i una alta desocupació, i Kaiserslautern, que està envoltada per diverses instal·lacions militars nord-americanes, inclosa la base aèria de Ramstein.
"No hem estat mai tan forts: som la segona força més gran", presumia la colíder de l'AfD, Alice Weidel, mentre es dirigia a la multitud a Berlín després que es revelessin els resultats de les enquestes a boca d'urna diumenge a la nit. L'ambient a la seu electoral de l'extrema dreta a Berlín era festiu, malgrat que a la capital alemanya, qui va guanyar va ser Die Linke.
Formada com a reacció a les polítiques de la zona de l'euro el 2013, l'AfD s'havia acostumat a estar al marge de la política alemanya, en un país marcat pel passat nazi i on qualsevol partit d'extrema dreta ha estat tractat amb cautela. Fins ara, quan ha aconseguit un resultat espectacular. El partit va obtenir els seus primers escons al Bundestag el 2017 i va tenir dificultats per trobar una plataforma als mitjans tradicionals d'Alemanya a causa de la seva estrident retòrica antiimmigrant i antiislàmica. El partit ha demanat una expulsió massiva d'immigrants i aquesta polèmica política ha suscitat comparacions amb l'era nazi.
L'auge de l'extrema dreta a Alemanya
Tot això sembla haver canviat. L'AfD és ara el partit d'oposició d'Alemanya, cosa que el converteix en un important contendent polític que no es pot ignorar. Ha impulsat el debat a Alemanya i ha obligat els principals rivals a reconèixer que necessiten fer més coses conflictives si volen conservar vots. El seu ascens reflecteix el que passa a tot Europa, on nombrosos partits d'extrema dreta han aconseguit avenços. Ja sigui als Països Baixos, França o Àustria, ja no és fàcil descartar aquests partits com a pàries polítics quan han aconseguit percentatges considerables de vots o, en el cas d'Itàlia, quan han governat el país.
Amb l'auge d'aquest partit al Bundestag, la pregunta és clara: serà prou fort el cordó sanitari contra l'extrema dreta? La controvertida decisió de Merz d'impulsar un projecte de llei d'immigració amb l'ajuda de l'AfD al gener podria ser un primer indici de com pretén procedir a la seva cancelleria.
Vincles nazis i suport de Trump
La comoditat d'aquest resultat ha comportat altres notícies. El partit ultra inclourà Matthias Helferich i Maximilian Krah al seu nou grup parlamentari. Helferich va ser elegit al Bundestag el 2021, però va renunciar després de generar indignació per unes declaracions en un xat filtrat, on es referia a si mateix com "la cara amable dels nazis". Tot i insistir que era una paròdia, va ser apartat del Bundestag. Per la seva banda, Krah, que representava l'AfD al Parlament Europeu, va causar polèmica el juny passat quan va afirmar en un diari italià que no tots els membres de les SS d'Adolf Hitler havien estat "automàticament delinqüents". Aquesta declaració va provocar la seva dimissió del consell executiu de l'AfD i va generar el rebuig d'altres líders d'extrema dreta europea com Marine Le Pen i Giorgia Meloni, que van descartar compartir grup parlamentari amb l'AfD. Malgrat la polèmica, tant Krah com Helferich han estat 'perdonats' pel seu partit.
Per altra banda, l'AfD, destaca pels seus vincles amb l'administració Trump. El debat preelectoral va portar controvèrsia sobre la possible cooperació amb l'extrema dreta, especialment després dels comentaris de J.D. Vance, vicepresident nord-americà, que va suggerir cooperar amb la formació. Aquestes declaracions van ser rebutjades pels polítics alemanys, que deien que ells triarien les seves aliances. La pressió nord-americana sobre Berlín podria continuar, afectant les relacions transatlàntiques i les negociacions futures de govern. Com Donald Trump, l'AfD té una certa admiració per Vladímir Putin, l'home fort de Rússia. Cal recordar, a més, que Elon Musk, que forma part de l'administració Trump, va retransmetre en directe un debat per X amb Weidel.
Els resultats de l'AfD: un problema per a Merz?
Friedrich Merz, líder de la CDU i guanyador de la nit electoral de diumenge, s'enfronta ara a una situació d'equilibri mentre intenta formar un nou govern i alhora traçar un camí nou per a la CDU. La CDU va estar sempre present a l'Alemanya de postguerra i va supervisar la reunificació de l'est i l'oest. Però alhora, tot ha canviat des de l'última vegada que va estar al poder. Merz, que ja no està vinculat amb les polítiques liberals de “portes obertes” de les quals es va convertir en sinònim sota el govern d'Angela Merkel —a la que molts consideren culpable d'aquest auge de l'AfD i del garbuix de les polítiques migratòries—, ha promès tornar el partit a les seves arrels més conservadores. Tot plegat, sembla, una mesura de contenció per contrarestar l'extrema dreta.
Merz fa 'match' amb l'SPD
El nou govern de Merz probablement involucrarà l'altre gran partit centrista, els socialdemòcrates de centreesquerra (SPD), que van liderar la coalició anterior d'Alemanya i van quedar tercers a la votació de diumenge. Tot i això, la formació d'una coalició podria resultar difícil, ja que els dos partits podrien xocar en qüestions clau, en particular en política exterior. No hi ha garanties que el nou govern pugui governar i no acabi com la coalició anterior. Per a Merz, la independència d'Europa respecte dels EUA és una de les preocupacions principals. "La meva prioritat absoluta serà enfortir Europa tan ràpidament com es pugui perquè, pas a pas, puguem aconseguir realment la independència dels EUA", va dir diumenge a la tarda en una taula rodona televisada amb altres líders de partits. Si bé el partit dominant a Alemanya ha aconseguit mantenir a ratlla un govern radical d'extrema dreta, els desafiaments que enfronta Merz tot just comencen.
Merz només necessita que l'SPD formi una coalició i per convertir-se en canceller. No necessita els Verds per formar una majoria governamental. Per tant, això vol dir que s'ha evitat l'escenari d'horror que esperava la Unió. Però fins i tot una aliança bipartidista amb l'SPD no és un èxit segur. Durant la campanya electoral, Merz va prometre un canvi dràstic en la política migratòria i el va posar com a condició per a una coalició. Merz vol, entre altres coses, rebutjar tots els immigrants il·legals a totes les fronteres alemanyes. "Si els altres partits no continuessin aquest exemple", va explicar durant la campanya electoral el secretari general de la CDU, Carsten Linnemann, "simplement no governarien". Ara bé, l'SPD va qualificar d'il·legal i un perill per a Europa el rebuig de tots els immigrants sense permís d'entrada, inclosos els sol·licitants d'asil. Merz ara ha de desfer aquest nus. Segons una informació del diari alemany Bild, alguns membres de la CDU estan considerant “excloure” la transició migratòria de les converses exploratòries i de les negociacions de coalició, i tractar-la com un punt separat. Tot i això, no està del tot clar si aquestes formalitats seran suficients per arribar a un acord amb l'SPD.
Una altra esperança per als unionistes és el fet que aquestes eleccions hagin fet que l'SPD entengui que ha de canviar de rumb en la qüestió migratòria per tornar a ser forta. Així ho confirma una enquesta realitzada entre antics votants de l'SPD, per als quals la migració és el tema més important, de la que es fa ressò el mateix diari.