El Kirguizistan i Tadjikistan intenten sobreviure i esquivar un nou conflicte fronterer. El 14 de setembre, dos militars del Comitè Estatal de Seguretat Nacional del Kirguizistan van resultar ferits per uns bombardejos que venien del costat tadjik, prop de la zona Bulak-Bashy. Al migdia van aturar els bombardejos i a la tarda, els líders de tots dos països es van reunir per discutir sobre la situació a la frontera. Dos dies després, el president del Kirguizistan, Sadyr Japarov, i el del Tadjikistan, Emomali Rahmon, van debatre sobre la qüestió en una reunió bilateral al marge de la cimera de l'Organització de Cooperació de Xangai a Samarcanda, a l'Uzbekistan.
Més tensions a l'Àsia central: nous enfrontaments entre el Kirguizistan i el Tadjikistan
Malgrat tot, no van aturar-se els bombardejos. El dia 17 de setembre n'hi va haver més i els atacs van arribar fins a les zones del Kirguizistan de Kulundu, Maksat i Dzahni-Dzher, entre altres, tal com recull la publicació The Diplomat. Kirguizistan va informar de 36 morts i 136.000 desplaçats interns i també danys significatius en un aeroport i un pont de Batken. El Tadjikistan no va voler pronunciar-se en un principi sobre les víctimes, però després va afanyar-se a dir que havien mort, mínim, 35 persones. L'endemà, el Kirguizistan va dir que els morts eren 59.
Agressió o incident a la frontera?
La premsa internacional va titllar aquests bombardejos com un incident més a la frontera entre aquests dos països. També la premsa russa. Malgrat tot, aquest mateix portal, el The Diplomat, constata que podria semblar un acte d'agressió del Tadjikistan contra el Kirguizistan. A més, també ressalta que els dos presidents no van gestionar del tot bé l'oportunitat de rebaixar la tensió que van tenir durant la cimera.
Durant les trobades que van mantenir a la cimera, tots dos presidents van expressar la voluntat de solucionar els problemes per la via diplomàtica. I de fet, si alguna de les dues parts sentia que quedava per parlar alguna qüestió, podria haver-se tractat durant la cimera. Tot i això, els mitjans no acaben d'aclarir si els dos presidents es van prendre prou seriosament el conflicte fronterer.
Podria semblar, assenyala aquest mateix article, que el Tadjikistan va fer servir equips militars pesats. I, tenint en compte la quantitat de personal, l'operació militar podia estar planificada i ser, conseqüentment, premeditada. A més, un altre factor a tenir en compte i que diferencia aquest incident dels altres és que el Tadjikistan hauria atacat infraestructura civil, amb l'objectiu, d'expulsar civils de la zona. Un gran nombre de residents de Batken ha hagut d'abandonar la zona.
La importància de les petites coses en incidents a les fronteres
Diferenciar aquests incidents d'uns altres és important. I és que, tal com recull encertadament The Diplomat, per aconseguir pau s'ha de fer una investigació meticulosa de les coses. Si a una agressió li posem l'etiqueta d'"incident" és possible que es menystinguin les causes d'aquestes agressions, i també en rebaixem les pretensions de conflicte. Per tant, es podria deixar sense resoldre. En canvi, si es diu que és una agressió, immediatament reclama l'atenció internacional.
I l'altra pregunta que pot rondar el cap del lector és 'per què ara?'. Està clar que tots dos països poden tenir les seves disputes internes. Però, no es poden deixar de banda tampoc alguns esdeveniments regionals i globals, com la guerra d'Ucraïna.
Resumidament parlant, el president del Tadjikistan, Emomali Rahmon, té 69 anys. Es creu que vol cedir el seu lloc al seu fill, Rustam Emomali, que ara presideix el Parlament del país. Segons destaca The Diplomat, aquest tipus de successions precisen també una demostració de poder i exhibició d'estabilitat. Per tal de demostrar això, és ideal una guerra curta i victoriosa. Un fet que en països postsoviètics s'acostuma a donar força. Per altra banda, però l'agressió entre Kirguizistan i Tadjikistan passa en un context de guerra amb Ucraïna. Rússia ha patit diversos reversos, com el retrocés de les tropes a la regió de Khàrkiv, que el Kremlin ha volgut minimitzar amb la celebració de referèndums i amb l'annexió de quatre regions ocupades d'Ucraïna. Fa uns dies, a més, també va petar un altre conflicte entre Armènia i l'Azerbaidjan.
En aquest sentit, sembla que l'Àsia central podria perdre l'estabilitat que hauria guanyat aquests darrers anys. Ara que el focus polític (i mediàtic) se centra en la guerra d'Ucraïna, alguns països podrien aprofitar per fer moviments sigil·losos. La mateixa publicació constata que és possible que finalment el Kirguizistan i el Tadjikistan necessitin mediadors externs per tal de resoldre els seus conflictes. Caldrà veure, però, si van més enllà, qui podria actuar de mediador i si s'aconsegueix recuperar l'estabilitat a la zona o si, per contra, es converteix en el nou focus de petites guerres i disputes.
Imatge principal: soldats a Bixkek, capital del Kirguizistan / Flickr