Austràlia és coneguda per moltes raons, entre elles, per tenir una fauna única i diversa, amb una gran quantitat d’espècies endèmiques que no es troben en cap altre lloc del món. Entre elles hi ha els aràcnids, amb més de 2.000 espècies diferents, moltes d’elles exclusives d’aquest territori austral. Austràlia és la llar d’espècies perilloses, d’algunes de les aranyes més grans del món, i també de les més verinoses pels humans. És el cas de l’aranya de teranyina d’embut de Sydney (Atracidae Atrax robustus), una aranya emblemàtica d’Austràlia que es troba entre les més letals. Però aquesta setmana, la revista BMC Ecology and Evolution, ha revelat que el que abans es considerava una sola espècie, que havia estat descoberta en 1877, en realitat són tres espècies diferents, cadascuna amb característiques i ubicacions diferents: l'aranya clàssica de Sydney (Atrax robustus), la del sud de Sydney (Atrax montanus) i aquesta nova gegant que habita exclusivament a Newcastle, al nord de Sydney (Atrax Christenseni), batejada com a Big Boy, que és la més gran i verinosa de les tres. 

Cap mort des de 1981 i 13 en el segle XX

Aquesta descoberta té implicacions importants pel que fa a la producció d’antídots i la comprensió de la biologia d’aquestes aranyes, perquè comprendre les diferències genètiques i bioquímiques entre les espècies pot millorar els tractaments disponibles i salvar més vides en cas d’emergència. I la qüestió de l’antídot és de summa importància, perquè d’ell depèn que una persona visqui o mori, si rep la picada d’aquestes aranyes letals. Des de la introducció dels antiverins en 1981, no s’han produït morts per picades d’aranyes d’embut a Austràlia, i en el segle XX només es van registrar 13 morts per aquesta causa a Austràlia, de les quals 7 van ser infants. Però és fonamental poder rebre l’antídot i l’atenció mèdica adient a temps. I el temps que triga una aranya d'embut a matar una persona pot variar depenent de diversos factors, si la persona pateix alguna patologia. Els símptomes inicials poden aparèixer entre els 10 i els 60 minuts després de la mossegada, i l’enverinament es pot desenvolupar molt ràpidament amb una mitjana d’inici de 28 minuts, però en casos extrems, pot arribar a matar en 15 minuts, especialment en nens petits.

Els científics sospiten que cada espècie podria tenir diferències en la composició del verí, especialment en els nivells de delta-atracotoxina, el principal component neurotòxic que afecta el sistema nerviós humà. Aquestes toxines poden provocar insuficiència respiratòria i circulatòria als humans. Els efectes del verí poden incloure dolor intens, sudoració, nàusees, vòmits i, en casos greus, problemes respiratoris o cardíacs. La progressió ràpida dels símptomes subratlla la importància de buscar atenció mèdica immediata en cas d'una mossegada d'aranya d'embut.  Danilo Harms, coautor de l’estudi de BMC Ecology and Evolution, afirma la importància de la troballa. "Investigar aquestes diferències és clau per millorar l'especificitat dels antiverins", va assenyalar Harms. El professor Geoff Isbister, que també ha participat en l'estudi, afegeix que l’antiverí de l'aranya d'embut és molt eficaç sempre que s'administri molt aviat després de la picada, en una o dues hores. Durant els darrers 45 anys, no hi ha hagut cap mort per picada de teranyina en embut", va recordar.

La 'Big Boy' de nom Hemsworth

Big Boy té la seva llar a Newcastle, una ciutat està ubicada a la Costa Est Central d'Austràlia, específicament a l'estat de Nova Gal·les del Sud, a 160 km al nord de Sydney, en la desembocadura del riu Hunter. La nova espècie, Atrax christenseni, ha estat anomenada així en la seva versió científica en honor a Kane Christensen, un entusiasta de les aranyes que va contribuir significativament al descobriment. “Només vaig ajudar a trobar l’espècie, però em van trucar i em van dir que li posarien el meu nom, i aquest és un dels majors honors que un pot rebre”, explica Kane Christensen, qui destaca de Big Boy la seva mida més gran i el seu verí més potent.

La setmana passada, els científics van anunciar que un exemplar de l’Atrax christenseni s’havia entregat al Parc de Rèptils d’Austràlia. Mesurava 9,2 centímetres de llarg i li van posar el sobrenom d’un altra icona australià, Chris Hemsworh. Es creu que Hemsworth és l’aranya d’aquesta espècie de Newcastle més gran que s’ha registrat mai. El professor Ibister alerta que una cosa que cal tenir en compte és que com més gran sigui l’aranya, major serà la mossegada i també més mortal el seu verí. "Hi ha dues coses que fan que una aranya sigui més perillosa: una és la seva mida, perquè és més probable que injecti una quantitat més gran de verí, però també difereix la potència del verí", explica el professor. "El que no sabem és si la potència del verí és diferent de les tres noves espècies identificades. Abans, el verí [per produir l'antídot] s'hauria obtingut de qualsevol de les tres".

Les aranyes de teranyina d'embut reben aquest nom per la forma característica de les seves teranyines. Construeixen les seves trampes en forma d'embut allargat i horitzontal, i l'entrada de la teranyina té forma distintiva d'Y o T, que es modela com un embut. L'aranya espera en l'extrem estret de l'embut i quan una presa s'enreda en la part ampla de la teranyina, l'aranya surt ràpidament a capturar-la. Aquesta estructura de teranyina única és una adaptació eficient que els permet caçar i protegir-se simultàniament, cosa que ha contribuït a l'èxit evolutiu d'aquestes espècies al seu hàbitat natural.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!