L'augment massiu d'aranzels decretat aquest dijous pel president dels Estats Units, Donald Trump, ha sacsejat els mercats, mentre s'intenta entendre el càlcul en el qual es basa aquesta decisió. Per justificar una decisió que afecta una cinquantena de països —amb aranzels que van des d'un 10% mínim fins al 49% en el cas de Cambodja, passant pel 20% de la Unió Europea—, les autoritats comercials s'han referit a un seguit de càlculs basats més aviat en una interpretació del que senten com un abús per part dels seus socis comercials, que en dades transparents. Així és la fórmula màgica que Trump s'ha inventat per calcular els aranzels.
➡️ Aquestes són les illes inhabitades a les quals Trump imposa un 10% d'aranzels
Diversos experts han interpretat al principi que s'hauria fet servir una regla de tres simple, dividint el dèficit comercial amb un determinat soci pel valor de les importacions i multiplicant el resultat per cent. Però les autoritats comercials dels EUA han intentat transmetre que el càlcul fet servir per l'administració Trump no és tan simple i que va més enllà dels aranzels, ja que té en compte l'impacte de barreres comercials no aranzelàries, entre les quals hi ha les quotes d'importació, les barreres administratives, els requisits tècnics o sanitaris i la suposada manipulació de divises, entre altres. "La Casa Blanca ara és bàsicament woke", ha ironitzat a les xarxes socials Nate Silver, un dels molts estadístics que han fet mofa de la fórmula que s'ha inventat l'entorn de Trump.
La qüestió és que el Departament de Comerç s'ha limitat a presentar una fórmula amb lletres gregues i referències bibliogràfiques per oferir aquesta sensació de complexitat, però la veritat és —segons Silver— que és "com qualsevol treball acadèmic estúpid en el qual fan una afirmació increïblement ximple, però l'amaguen fent servir símbols grecs". Suposadament, la idea era calcular el percentatge d'aranzels i barreres que cada país aplica als productes dels EUA, però a l'hora de la veritat res d'això s'ha tingut en compte: les lletres gregues no són més que la balança comercial dividida per les importacions, l'esmentada regla de tres. A continuació, en desxifrem els símbols.
La fórmula té al numerador la diferència entre el valor de les importacions (mi) i les exportacions (xi), és a dir, el dèficit comercial. Fins aquí, bé. La part que sembla més complicada és al denominador, on veiem que les importacions s'han de multiplicar per dues variables (ε i φ). El Departament de Comerç es dedica a explicar què vol dir cada variable, però el resum és el següent: el valor d'ε sempre és 0,25 i el de φ sempre és 4, mentre que el resultat de multiplicar aquests dos números és 1. És a dir, que no té cap efecte en l'equació: exportacions menys importacions, dividit entre importacions. I la Δτi? Bàsicament, fins a on haurien d'augmentar els aranzels. Hem vist doncs com aquestes lletres gregues no aporten res, simplement sensació de complexitat.
La fórmula aplicada: exemples
El resultat, Trump l'ha dividit entre dos. Vegem l'exemple de la Unió Europea: el dèficit comercial dels EUA amb la UE és de 235.571 milions de dòlars, mentre que les importacions són de 605.760 milions de dòlars. Si dividim una cosa per l'altra, obtenim un percentatge del 38,8%. És a dir, del 39%, que dividit entre dos és 19,5%. Per tant, 20%. I quins són els aranzels que el president ha aplicat al bloc comunitari? Efectivament, del 20%. I el mateix passa amb la Xina: dèficit de 295.000 milions dividit entre les importacions de 438.000 milions, és equivalent a 67,4%, que dividit entre dos és el 34% que s'ha acabat aplicant. Molt científic tot.
Val a dir que aquesta fórmula ha estat fortament condemnada per la majoria dels experts, ja que retorça la idea del dèficit comercial. Com dèiem, es tracta més aviat d'una interpretació del que senten com un abús per part dels seus socis comercials que no pas d'un mètode basat en dades transparents. La concepció de Trump és que si la balança comercial amb un país és negativa, és perquè hi ha hagut un seguit de barreres comercials no aranzelàries, sense tenir en compte aspectes particulars del comerç de cada país.