Benjamin Netanyahu es va convertir el passat 4 de febrer en el primer líder estranger que ha visitat la Casa Blanca després de l’inici del segon mandat de Donald Trump. Una visita que ha simbolitzat l’incondicional suport de Donald Trump a Israel, tot just quan el primer ministre s’enfronta a una ordre d’arrest de la Cort Penal Internacional, i quan ha començat l’alto el foc a Gaza després de l’acord entre Israel i Hamàs, amb la primera fase que inclou intercanvis d’ostatges per presoners palestins. Netanyahu va portar en la maleta un ambiciós pla de reconstrucció que ha deixat enlluernat a Trump, decidit a fer realitat l’anomenat pla Gaza 2035 per convertir la Franja en un ressort, la Riviera d’Orient Mitjà, com l’ha anomenat el president nord-americà, mena de Dubai, Emirats Àrabs o Singapur, amb illes artificials, gratacels hipermoderns, habitatges de luxe, centres empresarials i zones de lliure comerç.

No és un pla nou, de fet, el Gaza 2035 és una vella idea en la qual treballa el govern israelià que es remunta al 2017, i que va sortir per primer cop a la llum el passat mes de maig, quan The Jerusalem Post va informar sobre la visió de postguerra de Netanyahu per a la Franja de Gaza, amb documents del govern hebreu publicats en línia per l’oficina el primer ministre israelià, que mostren una ciutat futurista amb gratacels alts i prims, jardins perfectament cuidats, trens d’alta velocitat, camps de cultiu que s’estenen fins a la platja... una mena de paradís on ara només hi ha runa, misèria, poblacions completament derruïdes, i explosius perillosos sense detonar a conseqüència de la guerra. El pla beneficiaria als estats del Golf en oferir-los “pactes defensius amb els Estats Units i accés sense restriccions als ports mediterranis de Gaza a través de ferrocarrils i oleoductes". El pla també preveia la creació d'una enorme zona de lliure comerç que s'estendria des de la ciutat israeliana de Sederot, a través de Gaza, fins a Al-Arish, a la costa egípcia, cosa que beneficiaria els interessos comercials de tots tres països.

Pla Gaza 2035 (3)
Pla Gaza 2035 

Com seria Gaza 2035?

Gaza 2035 implicaria un desenvolupament urbà i econòmic de la Franja, amb la construcció d’aquests gratacels i habitatges de luxe, també el desenvolupament d’una infraestructura energètica, amb plataformes petrolieres davant la costa, camps d’energia solar i plantes dessalinitzadores. S’establiria una línia ferroviària d’alta velocitat que connectaria Gaza amb l’Aràbia Saudita, Egipte i Israel, integrant-se en el Corredor Econòmic India-Orient Mitjà-Europa (IMEC, per les seves sigles en anglès). El pla també contempla la industrialització de la zona, amb la creació d’una “ciutat de fabricació de vehicles elèctrics” en el nord de Gaza i la creació de centres empresarials i zones de lliure comerç. 

Pla Gaza 2035 (2)
Imatge del document del govern d'Israel sobre el pla Gaza 2035 

Netanyahu li ha venut a Trump aquest somni distòpic que requerirà que els Estats Units prenguin el control de la Franja per reconstruir una ciutat de les seves cendres. Per fer aquest somni possible, necessita que els americans liderin aquesta reconstrucció, com ja van avançar en la compareixença conjunta que va fer Trump al costat de Netanyahu. "Els Estats Units es faran càrrec de la Franja de Gaza (...) El posseirem i serem responsables de desmantellar totes les bombes perilloses sense detonar i altres armes que hi hagi al lloc, anivellar el lloc i desfer-nos dels edificis destruïts, crear un desenvolupament econòmic que proporcioni una quantitat il·limitada de llocs de treball i habitatges per a la gent de la zona, fer una feina real, fer una feina real”. I a continuació, Trump va connectar aquests plans amb el projecte Gaza 2035, tot i sense anomenar-lo. "No vull ser un graciós ni un espavilat, però la Riviera de l'Orient Mitjà... Això podria ser tan magnífic".

Els plans inicials d’Israel establien que els països àrabs de l’eix moderat participessin en la gestió real de la Franja en els pròxims anys, fins que es pogués establir un govern palestí moderat que hauria de sortir de la transformació de l’Autoritat Palestina.  The New York Times també va informar el maig passat que alts funcionaris de l’oficina del primer ministre Netanyahu estaven examinant aquest pla formulat per empresaris, la majoria israelians en el qual Israel administraria la Franja de Gaza juntament amb altres països àrabs com l’Aràbia Saudita i Egipte, fins que el control es pogués transferir als palestins. 

Canvi de plans amb l’arribada de Trump

Amb l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca, s’ha obert una oportunitat amb moltes ramificacions econòmiques, que el president nord-americà veu com a una gran oportunitat de negoci explotant el mercat immobiliari, inversions energètiques, empresarials i també turístiques. Una mena de pla Marshall que a canvi de la reconstrucció de la zona, obriria una finestra d’alt valor immobiliari que ja va comptar amb el gendre de Trump, Jared Kushner (marit d’Ivanka Trump), com a ideòleg quan va ser assessor de Política Exterior i encarregat de les relacions amb el món àrab durant el primer mandat. Kushner (de confessió jueva), al que també es considera padrí dels Acords d’Abraham, ja va presentar un pla amb solucions per a la reconstrucció de la ciutat palestina i que feia referència a l’alt valor immobiliari de la futura Franja reconstruïda.

La idea, però, ha pres una derivada que canvia l’escenari. La feina que havien de fer els països àrabs amics compta amb l’obstacle dels plans de reassentar els palestins permanentment en altres països, el que ha topat amb el rebuig d’aquests països i també de la comunitat internacional. Els governs han rebutjat per tractar-se d'una nova Nakba en al·lusió al desplaçament forçós dels palestins el 1948 amb la creació de l'Estat d'Israel. Els plans de Trump i Netanyahu impliquen netejar la Franja dels dos milions de palestins que hi vivien i que ara volen tornar a les seves cases, el que significa que Jordània i Egipte haurien d’acceptar més refugiats palestins procedents de Gaza, una idea que ha estat rebutjada per aquests dos països, així com per Emirats Àrabs Units, Qatar, l’Aràbia Saudí, l’Autoritat Palestina i la Lliga Àrab.  Al rebuig de la comunitat àrab se sumen les pressions internes que té el govern d’Israel en qualsevol pla de reconstrucció de Gaza després de la guerra, que també hauria de tenir en compte les demandes de la comunitat de colons religiosos d'extrema dreta d'Israel, la qual exigeix ​​colonitzar Gaza i construir-hi assentaments jueus.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!