Un helicòpter i un avió han estat els protagonistes de l’accident aeri que s’ha produït a l'Aeroport Nacional Reagan (DCA) de Washington DC. A l’helicòpter militar Black Hawk hi viatjaven quatre persones i a l’avió comercial n'hi anaven 64. Ara per ara, no s’han trobat supervivents i els equips d’emergències busquen els cossos al gèlid riu Potomac. L’helicòpter de l’exèrcit és un model Sikorsky UH-60 Black Hawk, que ha xocat contra un avió que operava com a vol 5342 de PSA Airlines, una aerolínia subsidiària d’American Airlines, un model d’avió de passatgers CRJ-700 de Mitsubishi Heavy Industries (MHI), un avió dimensió mitjana, dissenyat per a rutes regionals. 

El sistema de seguiment no estava activat

Encara no estan clares les causes de l’accident, però tot sembla indicar que l’helicòpter, que duia a terme una missió d’entrenament des de l'aeròdrom de l'exèrcit de Davison, a Fort Belvoir, aparentment no tenia activat el sistema de seguiment ADS-B, fet que hauria impedit que l’avió comercial en detectés la presència. El sistema TCAS, dissenyat per evitar col·lisions de trànsit, no hauria funcionat correctament pel fet que l'ADS-B de l'helicòpter no estava encès. L’ADS-B (Sistema de Vigilància Dependent Automàtica) és el senyal que s'envia al control de trànsit aeri per rastrejar avions i, segons l’expert en aeronaus i gran coneixedor del Black Hawk, Geoffrey Thomas, aquest sistema de seguiment "també és un component vital d'un altre sistema anomenat TCAS, que és un sistema per evitar col·lisions de trànsit, instal·lat a tots els avions comercials i militars, que els alerta sobre altres avions en curs de col·lisió. Però l'ADS-B ha d'estar encès". Aquesta és la raó que explicaria per què el pilot de l'avió no podia veure l'helicòpter. Segons Thomas, el vol d'American Airlines estava complint amb les instruccions de control de trànsit aeri per aterrar a l'Aeroport Nacional Reagan, al costat del riu Potomac" i, a parer seu, la missió d'entrenament militar de l'helicòpter es feia en un lloc inadequat.

Un aparell robust i fiable

A manca de saber si la no activació del sistema de seguiment ha estat causada per un error humà o tècnic, el model d’helicòpter destaca per la seva robustesa i fiabilitat, amb una gran capacitat per operar en condicions adverses, cosa que converteix el Sikorsky UH-60 en una aeronau essencial i clau per a l’exèrcit dels EUA i altres forces armades d'arreu del món. El Black Hawk és un aparell molt versàtil, utilitzat per a missions com transport tàctic, assalt aeri, evacuacions mèdiques, guerra electrònica i operacions especials. La seva estructura reforçada i el seu disseny robust li permeten operar en condicions adverses i suportar impactes. Segons la CBS, el Black Hawk pertanyia a la Companyia B, 12è Batalló d'Aviació, i estava en servei des del 1978.

Característiques tècniques

Dissenyat per Sikorsky Aircraft i en servei des del 1978, el Sikorsky UH-60 Black Hawk és un helicòpter utilitari militar bimotor de mida mitjana (15,26-19,76 metres de longitud), una altura de 5,13 metres i una amplada de 2,36. Pot assolir una velocitat màxima d'entre 280 i 361 km/h, amb un sostre de servei de 5.790 metres i una autonomia sense reabastiment de 590 km. Està equipat amb dos motors turboeix General Electric T700, un rotor principal de quatre pales i pot carregar fins a 4.5000-5.000 km externament, i té una capacitat de transport de 12-12 soldats completament equipats, a més de la tripulació. Una altra de les seves característiques diferencials és l'armament amb què està equipat: pot carregar fins a sis metralladores, coets, míssils antitancs i contenidors M230 amb més metralladores a l'interior.

La tradició dels noms de nadius americans

Black Hawk (Falcó Negre) va donar nom al UH-60, seguint la tradició nord-americana de batejar els seus helicòpters amb noms de nadius americans, que es remunta al 1947, quan el general de l’exèrcit Hamilton Howze va buscar noms que evoquessin força militar, moviment ràpid i connexió amb la història militar nord-americana per substituir els noms originals dels primers helicòpters, Hoverwly i Dragonfly. La pràctica es va codificar oficialment el 1969, i malgrat que ja no hi ha regulacions específiques, la tradició ha continuat.

Black Hawk o Ma-Ka-Tai-Me-She-Kia-Kiak va ser el nom d’un famós cap indi de les tribus Sauk i Fox, un guerrer que va liderar al seu poble en un conflicte amb els colons nord-americans, conegut com la Guerra del Falcó Negre, el 1832. L’exèrcit americà té altres models d’helicòpters que fan servir noms de tribus natives, com l’Apache (helicòpter d’atac AH-64), el Chinook (helicòpter de transport pesant CH-47), Lakota (utilitari lleuger UH-72), l’Iroquois (nom de l’icònic UH-1, comunament conegut com a Huey), el Kiowa (helicòpter de reconeixement OH-58), el Comanche (helicòpter de reconeixement d’atac RAH-66) o el Cheyenne, un prototip d’helicòpter d’atac AH-56.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!