El president d'El Salvador, Nayib Bukele, ha anunciat un nou trasllat massiu de pandilleros a la presó d'alta seguretat del país, anomenada Centre del Confinament del Terrorisme (Cecot), amb capacitat per a 40.000 presos i que és "la més grossa d'Amèrica", segons el dirigent. ONG internacionals l'han arribat a titllar de camp de concentració, per la manera com hi són tractats els reus. Sigui com sigui, així ha estat el trasllat de 2.000 membres de bandes a la polèmica megapresó d'El Salvador.
Esta madrugada, trasladamos a más de 2,000 pandilleros desde los penales de Izalco, Ciudad Barrios y San Vicente, hacia el CECOT.
— Nayib Bukele (@nayibbukele) June 11, 2024
Ahí pagarán por los crímenes cometidos contra nuestro pueblo; incomunicados con el exterior, sin posibilidad de salir, ni de ordenar crímenes desde… pic.twitter.com/n4syM6l9Y3
En una piulada, Bukele ha informat que els criminals han estat traslladats des de les presons ubicades a Izalco (oest), Ciudad Barrio (est) i San Vicente (centre). "Pagaran pels crims comesos contra el nostre poble; incomunicats amb l'exterior, sense possibilitat de sortir, ni d'ordenar crims des de la presó", ha assegurat.
Fins que el president salvadoreny no ha publicat la piulada, les autoritats del país no havien informat sobre el moviment de presos, de manera que es desconeixen molts detalls del trasllat. El dirigent tampoc no ha detallat quants membres de bandes hi ha a l'esmentat centre penitenciari, de 23 hectàrees i que va ser inaugurat el gener de l'any passat. Es tractaria del tercer moviment de pandilleros a la megapresó, després dels que es van fer el febrer i el març del 2023.
La construcció de la presó va generar moltes crítiques entre l'oposició, que ha denunciat la manca de transparència derivada d'una llei aprovada per saltar-se els controls en les obres estatals. A més, el projecte es va desenvolupar en el marc d'un règim d'excepció implementat des del març del 2022 per combatre les bandes, després d'una escalada d'homicidis que va arribar a cobrar-se la vida de 80 persones en només tres dies. L'excepció s'ha ampliat en 26 ocasions per períodes de 30 dies, a petició del govern salvadoreny. Segons les dades oficials, s'han detingut més de 80.000 persones i 7.000 han estat posades en llibertat condicional. L'executiu atribueix a aquest règim gran part de la disminució de la violència, ja que suspèn drets com la defensa dels detinguts i la inviolabilitat de les comunicacions. De fet, la mesura gaudeix d'una àmplia popularitat i va ser la principal bandera de Bukele per aconseguir la seva reelecció immediata, malgrat que la Constitució ho prohibeixi. Les organitzacions humanitàries han rebut més de 6.000 denúncies de violacions de drets humans en aquest context, principalment per detencions arbitràries, tortures i desaparicions de curta durada.
