La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va proposar aquest dimarts crear centres de sol·licitants d'asil fora de la Unió Europea. Bàsicament, es tracta de recrear a escala comunitària el polèmic pla de la ultradretana Giorgia Meloni a Albània, que s'ha engegat aquest dimecres. Així són els centres italians a l'estranger per migrants que Von der Leyen vol imitar:
Mitjans de comunicació italians com La Repubblica han publicat imatges del camp d'acollida de Gjadër, que va ser una base de la Força Aèria albanesa durant la dictadura comunista. És un centre envoltat d'un mur de set metres d'alçada, amb càmeres i altres sistemes de vigilància. A dins, un seguit de barracons amb capacitat per uns 3.000 sol·licitants d'asil, tot i que ara ha començat amb 400 i arribarà als 900 en pocs dies. A més de llits, hi ha una sala mèdica, un laboratori d'anàlisi, una sala amb instruments per a radiografies i ecografies, i una altra per visites psicològiques i psiquiàtriques. Hi ha tres sectors: un pels sol·licitants d'asil, un altre per les persones que seran repatriades i un últim per a qui cometi delictes.
En virtut de l'acord amb Albània, Itàlia ha aixecat els centres de Gjadër i de Shëngjin, per un cost d'uns 700 milions d'euros en cinc anys. Mentre que les forces de seguretat albaneses es limiten a vigilar el perímetre exterior, les autoritats italianes controlen les dues instal·lacions. A dintre hi gestionen les sol·licituds d'asil i les possibles repatriacions de persones rescatades en aigües mediterrànies, unes gestions que es poden allargar un mes. Les persones que hi poden accedir són homes, "no vulnerables" i procedents de països "segurs" —que són més fàcils de repatriar.
En el centre de Shëngjin, en el port, s'identifiquen les persones migrants rescatades i se les sotmet a un control sanitari. Després, els sol·licitants d'asil són traslladats a Gjadër (a vint quilòmetres de distància), d'on no podran sortir fins que es resolguin els seus expedients. Aquelles persones que compleixin les condicions podran presentar una sol·licitud d'asil a la UE i, si se'ls denega, seran deportades. La previsió és que cada any hi arribin uns 36.000 migrants.
Del pla Ruanda al pla Albània
Més enllà dels gairebé 700 milions d'euros que costen els centres, el trasllat dels migrants també és car. Segons càlculs de La Repubblica, les setze persones enviades aquest dimecres a Albània han costat 18.000 euros per cap. I és que pel trasllat s'ha fet servir un vaixell militar amb una tripulació de setanta persones, cosa que eleva el cost del trajecte a uns 250.000 o 290.000 euros. El cost per persona es podria haver reduït si s'haguessin pujat més persones a bord, ja que a l'illa de Lampedusa (d'on ha salpat el vaixell) hi havien arribat gairebé mil migrants.
Cal no confondre el pla d'Itàlia amb el del Regne Unit a Ruanda, que va impulsar Boris Johnson l'any 2020, va desplegar recentment Rishi Sunak i ha aturat l'actual primer ministre, el laborista Keir Starmer. El model de Meloni ha comptat amb suport dins de la UE, però el de Johnson va generar polèmica des del principi. Per què? Perquè l'italià com a mínim és un pla a cinc anys per externalitzar els processos de sol·licitud d'asil a migrants irregulars, que tindran l'opció de tornar a Itàlia si la seva sol·licitud a Albània es resol de manera favorable. Però és que el britànic pretenia enviar, sense possibilitat de retorn, les persones que arribaven a l'illa en pasteres a través del canal de la Mànega.
El pla de Meloni genera polèmica
Tot i l'interès tant de la Comissió Europea com de quinze països europeus, el pla de Meloni ha generat polèmica. Un dels governs contraris a aquest model ha estat l'espanyol, que ha apostat per una aplicació "humanitària i solidària" del Pacte de Migració i Asil. Segons la portaveu de l'executiu estatal, Pilar Alegría, aquesta línia de treball ha aconseguit frenar el 40% de les sortides irregulars des dels països d'origen. De la mateixa manera que el govern espanyol, ONG com Metges Sense Fronteres (MSF) han denunciat que el trasllat de migrants d'Itàlia cap a Albània "es traduirà en més abusos i violacions dels drets humans". "Aquesta mesura impedirà als supervivents accedir als procediments d'asil i a les avaluacions de vulnerabilitat adients, cosa que contravé les obligacions d'Itàlia en virtut del dret internacional i europeu", diu en un comunicat.
MSF ha insistit en el fet que la mesura planteja "importants problemes" respecte dels drets de llibertat, d'accés a la protecció i a procediments d'asil adients, així com sobre qüestions "més pràctiques" com la identificació de persones vulnerables o sobre les seves condicions de vida en els centres d'acollida en territori albanès. "És impossible avaluar adequadament la vulnerabilitat de les persones mentre estan en un vaixell en alta mar. Per fer-ho de forma correcta, calen recursos que només són disponibles a terra", ha afirmat. Finalment, l'ONG ha recordat que els seus equips "han observat un impacte significatiu en la salut mental de les persones que estan detingudes", per mor de les restriccions de moviments que se'ls imposen.