La tensió per Ucraïna augmenta a Europa davant l'amenaça russa i una mostra són les guies que Finlàndia, Suècia, Noruega i Dinamarca han publicat de cara a una possible escalada militar. Així són les guies dels països nòrdics perquè la població es prepari per a una guerra, centrant-nos en Finlàndia i Suècia —els dos últims països a entrar dins l'OTAN.
"Preparació per a emergències i crisis" a Finlàndia
D'una banda, el govern finlandès ha publicat un lloc web amb el qual aspira que la població s'anticipi a tota mena d'escenaris, amb instruccions i recomanacions sobre com han de preparar-se els ciutadans per enfrontar amb èxit crisis eventuals o conflictes bèl·lics. El director general del Ministeri de l'Interior per a Serveis de Rescat, Kimmo Kohvakka, ha remarcat la importància de preparar-se davant "l'actual situació global". "Saber què fer en cas d'algun incident és una bona base de la resiliència com a societat. Ens prepara millor per ajudar els qui tenim a prop", ha destacat, abans de concloure: "La preparació és una habilitat cívica en l'actual situació mundial. Quan la gent sap com actuar en situacions d'emergència, la resiliència de la societat davant les crisis està ben fonamentada".
Sota el títol de "Preparació per a emergències i crisis", la guia ha estat elaborada per una vintena d'institucions oficials i forma part de l'estratègia llançada pel govern el 2022 per millorar la resiliència del país davant esdeveniments de gran impacte social, després de la invasió russa d'Ucraïna. Aquesta mena d'esdeveniments inclouen talls prolongats d'aigua i electricitat, interrupcions de les telecomunicacions, fenòmens meteorològics extrems, accidents greus i crisis a més llarg termini, com una pandèmia o un conflicte militar. A més, conté informació sobre activitats híbrides i d'influència informativa, alhora que explica com mantenir la capacitat per actuar durant les crisis i com ajudar la resta. Una de les claus per afrontar aquestes situacions és que totes les llars comptin amb suficients reserves de productes essencials per subsistir almenys tres dies, com aigua, aliments no caducs, medicines i diners en efectiu.
Una enquesta divulgada el setembre pel mateix ministeri reflectia que un 58% dels finlandesos ja tenien subministraments d'emergència a casa pel que pogués passar. Cal recordar que Finlàndia manté un alt nivell de preparació civil i militar davant de possibles crisis i conflictes bèl·lics des de la Segona Guerra Mundial, quan va patir una invasió per part de la Unió Soviètica amb certs paral·lelismes amb l'agressió russa contra Ucraïna. I és que el país nòrdic comparteix 1.340 quilòmetres de frontera amb Rússia, on aquest dimarts l'exèrcit ucraïnès ha atacat per primer cop amb míssils de llarg abast nord-americà.
"En cas de crisis o guerra" a Suècia
D'una altra banda, el govern suec ha actualitzat el fulletó "En cas de crisis o guerra" per començar a distribuir-lo des de dilluns entre la població. S'hi esbossen un seguit d'escenaris d'alerta que poden afectar una àmplia xifra de ciutadans, des de ciberatacs a atemptats terroristes. Planteja també la possibilitat d'un atac nuclear, un risc real segons les autoritats —sobretot, des que Vladímir Putin ha aprovat un decret que permet l'ús d'armes nuclears davant un atac convencional. En cas d'atac amb armes atòmiques, químiques o biològiques, els experts recomanen buscar refugi i tenir en compte que poden passar dies fins que baixin els nivells de radiació. "Si Suècia és atacada, mai ens rendirem. Qualsevol al·lusió contrària és falsa", diu un dels apartats destacats de la guia, que recull també la importància de formar part de l'OTAN.