La mascareta facial per aconseguir un punt d'hidratació sense acabar amb la cara sobresaturada de greixos i químics no és l'únic producte estrella que ha arribat des de Corea del Sud amb ànims i ganes de quedar-se. Els nord-americans ja estan espantats si per culpa dels aranzels han de canviar les seves rutines de skincare. Al costat d'aquests productes hi ha els fideus. Els fideus coreans han deixat de ser un simple plat ràpid per convertir-se en un autèntic fenomen global. El seu èxit no només es pot explicar pel sabor picant o per la seva presència constant a les xarxes socials.
Aquest boom s’inscriu dins una estratègia més àmplia: la projecció internacional de Corea del Sud a través del que s’anomena soft power —el poder d’influir mitjançant la cultura. Cultura popular al servei de la diplomàcia Des del K-pop fins als K-drames, passant pel cinema o la cosmètica, Corea del Sud ha aconseguit posicionar-se com un referent cultural global. Igual que, en el seu moment, va fer el Japó amb l'allau de sushi –i les seves varietats– i dibuixos animats.
En aquest context, els ramyeon —fideus instantanis coreans— han esdevingut una icona gastronòmica que exporta identitat nacional amb cada paquet. El govern sud-coreà ha fet del suport a la cultura popular una peça clau de la seva política exterior. I el menjar n’és una part fonamental. No és casualitat que les escenes de sèries coreanes sovint incloguin àpats amb fideus, ni que el producte s’hagi convertit en un element habitual en reptes virals a xarxes com TikTok o YouTube.
Qui més qui menys, haurà vist vídeos a les xarxes sobre les botigues de conveniència i l'oferta que s'hi pot trobar, combinat amb uns preus molt accessibles. La varietat de menjar i la curiositat que genera fa que milers de vídeos circulin, simplement, per mostrar què s'hi pot comprar i menjar.
El 'soft power' més de moda
Una economia que també exporta cultura Segons dades de la Korea Customs Service, només l’any 2022 Corea del Sud va exportar més de 765 milions de dòlars en fideus instantanis, una xifra rècord que suposa un increment del 18,4% respecte a l’any anterior. Els principals destinataris van ser la Xina, els Estats Units, el Japó i l’Àsia del Sud-est, però Europa també mostra un interès creixent.
El producte no només viatja bé, sinó que arriba amb una càrrega cultural reconeixible, associada a modernitat, tendència i identitat. I això el converteix en una eina ideal per projectar influència de manera amable i efectiva. Menjar que construeix relats. Seül, al contrari que Pyongyang, aposta per la connexió i l’intercanvi cultural. En aquest sentit, fins i tot un paquet de fideus pot esdevenir símbol de modernitat, d’obertura i d’un model de societat exportable. El menjar, doncs, no només alimenta: comunica. Igual que també comuniquen els productes facials o la roba.
I en l’actual context internacional, convuls i complex, saber comunicar bé és més valuós que mai. Els ramyeon coreans triomfen per la seva combinació de sabor, accessibilitat i imatge potent. Però darrere l’embalatge cridaner i el gust intens, hi ha també una estratègia de país que ha sabut transformar un simple producte en un instrument de projecció internacional.
En un món on la diplomàcia sovint es juga en terrenys no convencionals, fins i tot un bol de fideus pot ser un gest polític. Caldrà pensar-hi la pròxima vegada que hom mengi un plat d'aquests fideus o s'endinsi en un restaurant de barbacoa coreana.