La cara més visible de Síria després de la caiguda del règim de Bashar al-Assad és la d’Abu Mohammad al-Julani, líder del grup islamista Organisme d’Alliberament del Llevant (Hayat Tahrir al Sham o HTS, en àrab). Fent valdre les seves promeses d’una transició política al país àrab, l’islamista ha anunciat aquest dissabte la dissolució de l’HTS en el marc d’un procés de transformació democràtica que culminarà amb unes eleccions en els pròxims quatre anys. D’aquesta manera, Al-Julani promet posar fi a una organització que, inicialment, va estar fortament vinculada a Estat Islàmic. El distanciament amb el Daesh els anys posteriors a l’esclat de la guerra civil va fer de l’HTS una alternativa seriosa al govern d’Al-Assad, una oportunitat que l’organització ha aprofitat per fer-se forta i liderar les forces d’oposició que han fet caure el règim.
“Quan acabi el procés de transició, l’HTS haurà desaparegut”. Al-Julani té la intenció d'anunciar la dissolució de l'organització en la pròxima Conferència de Diàleg Nacional, encara sense data, que se celebrarà a la capital, Damasc. Si més no, aquesta renovació democràtica requereix dos elements necessaris per a la culminació en unes eleccions lliures: la redacció prèvia d'un nou marc constitucional i l’actualització del recompte de la població mitjançant un “cens exhaustiu”. L’islamista ha explicat en una entrevista amb la cadena Al-Arabiya que elaborar una nova Constitució és imprescindible per crear "un marc polític durador" al país, després de mig segle de dinastia dels Al-Assad.
Al-Julani també s’ha defensat de les crítiques on se l’acusa d’excloure els seus rivals d’aquest procés de transició. "Els nomenaments actuals eren essencials per al moment que travessava el país i no pretenien deixar ningú fora, però un acord de poder entre faccions podria haver fet descarrilar el procés de transició", ha dit. A més, el líder de l’HTS ha assegurat que la seva intenció és incorporar les milícies kurdes al nou exèrcit del país, tot i que ha indicat que un grup en concret, el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), designat per Ankara com organització terrorista, no hi tindrà cabuda en l’organigrama militar. En aquest sentit, tot i que Turquia les vincula amb el PKK, Al-Julani ha assegurat que ja hi ha negociacions en marxa amb les Forces Democràtiques Sirianes (FDS), la coalició de la qual formen part les Unitats de Protecció Popular (YPG).
La nova política exterior siriana
Durant l’entrevista, l’islamista també ha expressat el seu desig que el president electe dels Estats Units, Donald Trump, aixequi les sancions imposades a Síria durant la guerra civil per facilitar el procés de transició. "Esperem que no segueixi la mateixa política que el seu predecessor", en referència a l'inquilí de la Casa Blanca, Joe Biden. Paral·lelament, Al-Julani també ha manifestat el seu interès per acostar-se a dos grans rivals dels nord-americans i grans aliats d’Al-Assad, Rússia i l’Iran. "Espero missatges positius de l'Iran", ha dit abans de referir-se al Kremlin com un dels socis amb qui Síria comparteix "interessos estratègics". "No ens agradaria que Rússia sortís del país d'una manera que pogués deteriorar les relacions bilaterals", ha manifestat.
Per la seva banda, continuant amb el relat d’una dinàmica transformadora, el cap del servei d'Intel·ligència, Anas Jattab, ha anunciat que totes les agències de seguretat seran desmantellades i reconstruïdes. L’autoritat militar ha opinat que aquesta branca va ser configurada per Al-Assad com una extensió de la seva repressió. "El nostre valent poble ha patit molta injustícia i opressió de l'antic règim a través dels seus diversos serveis de seguretat", ha lamentat. Fins ara, les autoritats del nou executiu han detingut al voltant de 300 col·laboracionistes del règim en menys d'una setmana, a través d'operacions en curs a diverses parts de Síria, segons la xarxa d'activistes de l'Observatori Sirià per als Drets Humans. Entre els arrestats hi ha exoficials, personal de seguretat i informants implicats en la detenció de civils, així com altres sospitosos d'haver comès abusos sota la protecció del règim.