La paraula independència ja torna a sonar amb força al Canadà i no és pel Quebec sinó per Alberta, una de les deu províncies que, amb els tres territoris conformen les tretze entitats federals del país. La seva capital és Edmonton i la seva ciutat més poblada, Calgary.
“Busquem la independència d’Alberta perquè el govern central a Ottawa continua abusant de la nostra regió a través d’impostos alts i regulacions destinades a desindustrialitzar el nostre sector del petroli i gas”, detalla Peter Downing, el fundador de Wexit Alberta, una plataforma que busca la independència de la regió. “L’actual primer ministre canadenc, Justin Trudeau, i l’exprimer ministre Stephen Harper, han declarat públicament que el sector del petroli d’Alberta ha de ser eliminat”. I insisteix: “Ontàrio i el Quebec tenen 199 seients al Parlament federal del país mentre que Alberta només en té 34. A les passades eleccions, el primer ministre va ser escollit abans que acabéssim de votar. El nostre vot nacional no compta”.
Aquest desig d’independència, però, no és nou. “Aquesta idea va començar a finals de la dècada de 1970 i 1980, però l’oest de Canadà –Columbia Britànica, Alberta, Saskatchewan i Manitoba– sempre ha estat políticament subordinat a l’est –Illa del Príncep Eduard, Nou Brunswick, Nova Escòcia, Ontario, Quebec i Terranova i Labrador–“.
Calgary / Unsplash
“La nostra riquesa en recursos naturals, combinada amb la nostra població més jove, ens ha convertit en un blanc fàcil per a una població envellida de l’est de Canadà que vol serveis socials totalment finançats sense pagar el preu dels seus propis programes”. I remarca que “a diferència de les democràcies avançades com Austràlia, Alemanya i els Estats Units, el Canadà no té un Senat o Parlament superior efectiu per garantir l’equilibri regional”.
D’on ve el desig d’independència?
Segons ressalten des de la plataforma, del tracte desigual de les regions federals que conformen el Canadà. Com en molts processos d'independència al llarg de la història, la regió d’Alberta s’ha sentit maltractada i menystinguda per la resta del país. “Per exemple, les províncies de l’est canadenc de Nou Brunswick i Nova Escòcia tenen una població de menys d’un milió de persones, però tenen 10 escons al Senat cada una. Alberta té 4,2 milions de persones però només 6 escons al Senat”, detalla Downing.
“També paguem a Ottawa al voltant de 41 mil milions de dòlars en impostos mentre que rebem molt poc a canvi. Hem pagat a Ottawa 622 mil milions des que va començar el programa nacional d’equalització l’any 1957. Però només rebem 1,6 mil milions en préstecs reemborsable quan el nostre sector de petroli i gas va perdre 100.000 llocs de treball des de la caiguda global dels preus del petroli”, es queixa.
Els pagaments d’equalització són les transferències monetàries fetes en alguns sistemes de govern federals des del govern federal als governs de les diferents entitats territorials. L’objectiu d’aquestes “transferències” és reduir les diferències dels ingressos públics disponibles o en el cost dels serveis.
Diferències i similituds amb altres processos independentistes
El fundador de plataforma Wexit Alberta explica que la regió mai no ha tingut res a dir en la confederació del Canadà. “La nostra regió va ser legislada al Canadà per llei pel rei d’Anglaterra l’any 1905. La confederació va ser un acord polític entre Ontario –per protegir els interessos polítics i econòmics– i la Gran Bretanya –volia ser rellevat del cost de defensar el Canadà–. L’oest del Canadà ni tan sols va participar en les discussions”.
Preguntat per la similitud amb el procés d’independència del Quebec, Downing detalla que aquest es va “basar en la identitat nacional, l’idioma i la cultura”. En el cas d’Alberta, però, és diferent. “El nostre desig d’independència és protegir la nostra indústria i la nostra forma de vida d’un govern federal cada vegada més socialista i globalista”.
Calgary / Unsplash
Però, com en el cas català, la viabilitat d’independència també ha estat qüestionada. “La nostra independència és viable”, assegura. “Per considerar la viabilitat, alguns economistes destacats han detallat que Alberta té més raons per separar-se del Canadà que no pas el Regne Unit per fer-ho de la Unió Europea”. Així mateix, exposa que “la nostra posició geopolítica ens permet enfortir la nostra relació econòmica, diplomàtica i de seguretat amb els Estats Units”.
Per altra banda, des de la plataforma exposen que “el Canadà pot estar segur que si imposen els aranzels elevats i restriccions comercials a Alberta, tenim la capacitat d’evitar l’accés de l’est del Canadà a la costa del pacífic i la seva capacitat de beneficiar-se de l’Acord d’Associació Transpacífic (TPP) de 28,5% milions de dòlars. Seria la destrucció econòmica per a l’est del país".
I què passa si comparem el procés d’Alberta amb Catalunya? Downing detalla que Alberta i el Canadà són territoris molt més joves que Catalunya i Espanya, que tenen una història molt més llarga. “Malgrat tot, reconeixem que totes les persones que lluiten per la independència ens miren com un model de separació legal i pacífica”. I subratlla que “el món està ara mirant Alberta”.