El Bundestag ha aprovat aquest dimarts una reforma constitucional que permetrà un augment històric de la despesa en defensa d'Alemanya amb l'objectiu de rearmar el país. Dona així llum verda a un paquet de 500.000 milions d'euros, per reformar infraestructures i promoure iniciatives climàtiques, amb més de mesures per a impulsar la despesa militar, en un gir polític inèdit després d'anys de contenció del deute públic. L'acord del passat divendres entre la Unió Cristianodemòcrata (CDU) i el Partit Socialdemòcrata (SPD), va sumar in extremis el favor dels Verds, sota la promesa de duplicar en 100.000 milions d'euros els diners destinats a la protecció del clima i que se'n faci esment a la Constitució.
Segons ha explicat en el debat parlamentari el líder de la CDU i virtual canceller alemany, Friedrich Merz, "la guerra de Vladímir Putin contra Europa" és la "principal circumstància" que justifica els canvis constitucionals, que suposen l'aixecament parcial dels límits d'endeutament consagrats en la Llei Fonamental (Constitució), conegut com el 'fre al deute' adoptat l'any 2009. Del costat socialdemòcrata, un dels seus líders, Lars Klingbeil, ha remarcat que "els ucraïnesos estan combatent de manera heroica" i que reformar la Llei Bàsica és una qüestió d'interès nacional en un moment en el qual els Estats Units s'ha tornat "imprevisibles". Durant la seva intervenció, ha justificat aquest "gegantesc paquet econòmic", al·legant que està al servei dels ciutadans.
Els conservadors i els socialdemòcrates, que negocien una coalició de Govern, havien d'aprovar la reforma d'urgència en aquest plenari, perquè el 25 de març vinent es constituirà a Alemanya la nova cambra baixa, sortida de les eleccions generals del 23 de febrer, en què ja no només necessitarien el suport dels Verds, sinó també de l'Esquerra, que s'oposa frontalment a un augment de la despesa en defensa. Una altra opció hauria estat fer-ho amb el suport de la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD), que serà la principal força de l'oposició al nou Bundestag, però aquesta possibilitat queda descartada a causa del cordó sanitari imposat pels altres partits a aquesta força. Tot i la mitja dotzena de recursos presentats davant el Tribunal Constitucional per l'AfD, l'esquerra, el BSW, els liberals de l'FDP i un diputat independent, no han pogut evitar que se celebrés aquest dimarts la darrera votació de la 20a legislatura, que tanca aquest període a l'espera que la setmana vinent es constitueixi la nova cambra baixa.
Més despesa militar i més diners contra el canvi climàtic
La votació d'aquesta tarda, s'ha superat amb 517 vots a favor i 207 en contra, d'un total de 720 vots emesos, superant els dos terços de suport que necessitava la reforma. El bloc conservador, socialdemòcrates i ecologistes han tirat així endavant les modificacions de la Llei Fonamental que inclouen l'exclusió del límit d'endeutament per a tota despesa militar que superi l'1% del PIB, uns 43.000 milions d'euros. El compromís aconseguit especifica que l'excepció al fre al deute no inclogui només el pressupost estrictament militar, sinó també altres despeses relacionades amb la seguretat, com els serveis secrets, la protecció civil i els ajuts financers a països agredits, en clara al·lusió a Ucraïna. La reforma constitucional també ha aprovat altres modificacions de la carta magna que permetran la creació d'un fons per a infraestructures i la protecció del clima amb 500.000 milions d'euros en dotze anys, a més d'oferir la possibilitat d'endeutament als 16 estats federats.
Els 207 vots en contra han sigut del partit liberal (FDP), la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD), el partit d'esquerres Die Linke i el partit populista d'esquerres Aliança Sahra Wagenknecht (BSW). Precisament els diputats d'aquesta formació han protagonitzat un dels moments més tensos de la votació d'aquest dimarts, quan han tret pancartes denunciant els "crèdits de guerra" que a parer seu possibiliten les reformes. "Ni el 1914 ni el 2025. No als crèdits de guerra", s'ha pogut llegir, al·ludint a la Primera Guerra Mundial. El líder parlamentari de l'AfD, Tino Chrupalla, ha lamentat des de la tribuna del Bundestag "l'espectacle" que, al seu judici, han ofert la CDU i l'SPD, "obligats" ara a pactar una 'gran coalició' per a compartir el poder. Chrupalla ha assenyalat que Merz "ha perdut la seva credibilitat com a futur líder".
El canceller sortint, el socialdemòcrata Olaf Scholz, ha assistit com a mer espectador al debat i ha cedit el protagonisme de les intervencions de l'SPD als qui estan cridats a ser part del nou executiu. Scholz ja va deixar clar després de les eleccions que es mantindria com a diputat ras. Les reformes aprovades aquest dimarts hauran d'aconseguir l'aprovació el divendres de la cambra alta del Parlament, en la qual es reuneixen els estats federats, en el que ja es presenta com un tràmit parlamentari. La sessió inaugural de la 21a legislatura de la cambra baixa del Parlament tindrà lloc dimarts que ve, on ja prendran possessió els diputats elegits en les eleccions generals del 23 de febrer.