El canceller alemany Olaf Scholz a l'Àsia Central del 15 al 17 de setembre era una visita esperada des de feia temps. Havien passat 14 anys des de l'última vegada que un canceller alemany havia trepitjat Kazakhstan, i més de dues dècades en el cas de l'Uzbekistan. Scholz semblava una mica fora de lloc, i, és que, la seva visita va ser precedida per altres líders europeus coneguts: el francès Emmanuel Macron, l'holandès Mark Rutte, l'hongarès Viktor Orbán i el president del Consell Europeu, Charles Michel; tots ells han estat a l'Àsia Central abans que el líder alemany. Però el ministre d'Afers Estrangers i el president d'Alemanya ja havien establert algunes bases amb viatges a la regió el 2022 i el 2023. Fa exactament un any, a Berlín, Scholz es va convertir en el primer cap de govern europeu a establir una "associació estratègica regional" amb Àsia Central, preveient reunions regulars amb els cinc líders regionals en l'anomenat format "C5+Alemanya", recorda la publicació The Diplomat.
La segona trobada amb el C5 (o Z5, com se'ls anomena a Alemanya) va ser l'ocasió propícia perquè el màxim responsable de l'economia més gran d'Europa visités la regió, que està dividida entre Rússia, Xina, Iran i Índia. El viatge de tres dies de Scholz, tanmateix, va demostrar la desigualtat de compromís del país amb els cinc països, que difereixen en mida i obertura política. El primer dia, el canceller va viatjar a Uzbekistan; el segon, va arribar al Kazakhstan. A Scholz li va semblar suficient reunir-se amb els altres tres líders el tercer dia, en el marc de la cimera multilateral del Z5 a la capital kazakh, Astana.
Alemanya prioritza Kazakhstan i Uzbekistan
Aquesta priorització no va ser cap sorpresa: Uzbekistan i Kazakhstan són els motors demogràfics i econòmics de la regió i els socis comercials més importants d'Alemanya a Àsia Central. Scholz va estar acompanyat en el viatge per una gran delegació empresarial, tal com destaca el portal The Diplomat. Kazakhstan s'ha convertit en el tercer proveïdor més gran de petroli cru d'Alemanya després que Berlín suspengués les importacions de petroli de Rússia l'any passat. Irònicament, però, el petroli kazakh flueix a través de l'oleoducte rus Druzhba, cosa que proporciona a Moscou tarifes de transició.
Aquesta setmana, Berlín i Astana han prorrogat el contracte per un any més, però Alemanya va optar per ampliar-ne el volum només marginalment, malgrat que la part kazakh va oferir molts més barrils. Ara bé, no està en joc només el negoci del petroli. La mateixa publicació destaca que el comerç entre els dos països va augmentar un 41% durant el 2023. Per altra banda, en les converses de la delegació alemanya a Uzbekistan també es va posar especial èmfasi en la cooperació en l'àmbit de les matèries primeres crítiques i l'hidrogen verd.
La guerra de Rússia a Ucraïna
Alemanya té diferents col·laboracions amb universitats i instituts tecnològics de l'Àsia Central. Ara bé, això no vol dir que s'hagin trobat socis afins. Els presidents uzbeks i kazakh, en general, han evitat fer preguntes crítiques en públic i no han ofert rodes de premsa conjuntes. De fet, segons l'administració kazakh hi hauria hagut enfrontaments entre els dos líders en preguntar sobre l'opinió de la guerra d'Ucraïna, destaca el mateix mitjà. “Des del punt de vista militar, és un fet que Rússia no pot ser derrotada”, ha declarat el president kazakh, Khassim-Jomart Tokhàiev. Els comentaris que “es va perdre una bona oportunitat d'aconseguir almenys una treva amb la negativa a concloure l'Acord d'Istanbul” es podrien llegir com una crítica vetllada a la posició d'Alemanya. Tokhàiev va donar suport a la iniciativa xinès-brasilera, que demanava negociacions com l'única solució viable al maig (i que posteriorment va ser criticada pel president ucraïnès Volodímir Zelenski. Mentre que el costat alemany va nomenar Rússia com a agressor responsable de la continuació de la guerra, Tokhàiev va recordar a Scholz les creixents relacions i “l'associació estratègica” entre Kazakhstan i Rússia.
Cal recordar que l'any passat, Tokhàiev va dir que creia "que havia arribat el moment d'una diplomàcia constructiva per trobar una fórmula mútuament acceptable per a la pau i la cooperació". A l'agost d'aquest any, el viceprimer ministre del Kazakhstan va declarar sense embuts que el seu país “no seguirà cegament les sancions” si perjudiquen les empreses nacionals que funcionen com a principals ocupadors a les seves àrees.
Al final, Scholz pot tornar a casa amb la impressió correcta que els països de l'Àsia central no s'alineen amb Rússia ni amb Occident. En canvi, es relacionen amb gust amb qualsevol soci disponible, especialment quan els ajuda a modernitzar les economies i infraestructures. Ara bé, tal com destaca l'article de The Diplomat, Europa és només un soci entre molts altres.
Àsia Central: el substitut de la Xina?
Sobre això, Scholz va expressar la seva confiança que Àsia Central substitueixi en el futur la Xina, que aporta actualment el 80% de les importacions europees, destaca Efe. La declaració conjunta signada al final de la cimera posa èmfasi en la modernització del corredor de transport entre la Xina i Europa, per la qual cosa els països centreasiàtics donen la benvinguda a l'assignació de 10.000 milions d'euros per part de la Unió Europea a l'estratègia Global Gateway que inverteix precisament en projectes d'infraestructures. Scholz, això sí, hauria advertit als països de la regió que el seu país es proposa impedir que Rússia faci servir les xarxes comercials internacionals per eludir les sancions occidentals per la seva campanya militar a Ucraïna.