Els cadàvers que jauen als carrers de Butxa (Kíiv) van aparèixer durant l'ocupació russa de la ciutat. Així ho ha confirmat la investigació del govern d'Alemanya, que ha analitzat imatges satèl·lits de la zona i les ha comparat al llarg dels dies. Segons les declaracions del portaveu alemany, Steffen Hebestreit, recollides per Efe, els cossos sense vida dels civils que apareixen en les imatges que han commocionat el món es trobaven al carrer Jablonska "almenys des del 10 de març". És per això que els alemanys creuen tenir "indicis fefaents" que la massacre va ser perpetrada per les forces d'ocupació russes durant el mes que van estar a la ciutat, abans de retirar-se de la zona de Kíiv el cap de setmana passat. D'aquesta manera, la versió oficial de la cancelleria coincideix amb la investigació periodística publicada pel New York Times, que va arribar a la mateixa conclusió gràcies a un estudi d'imatges preses per satèl·lits i va assegurar que no es tractava d'un 'fake', tal com l'ha titllat el Kremlin. En aquest sentit, Berlín ha volgut deixar clar que la seva anàlisi no es va dur a terme amb satèl·lits comercials.
Massacre durant l'ocupació russa
Hebestreit, ha explicat aquest dimecres en una roda de premsa ordinària a Berlín que les imatges van ser fetes entre el 10 i el 18 de març d'aquest any i que demostren que els cadàvers de civils trobats al carrer Jablonska estaven allà "almenys des del 10 de març". El portaveu alemany ha afegit que, arran d'això, hi ha "indicis fefaents" que hi va haver unitats russes desplegades a la zona entre el 7 i el 30 de març i que aquestes van estar implicades "en l'interrogatori de presoners que després van ser executats". Es pot esmentar que alguns analistes i testimonis coincideixen que les tropes desplegades a Butxa provenien de Txetxènia. "Els assassinats deliberats per part d'unitats de les forces armades russes són prova que el president rus, Vladímir Putin, com a comandant en cap, com a mínim ha consentit que es produeixin violacions de drets humans i crims de guerra per assolir els seus objectius," ha afirmat el portaveu. Així mateix, ha assegurat que les afirmacions de Moscou de què les imatges de Butxa són un muntatge o, segons una altra versió, de què les morts no són obra de l'Exèrcit rus "no se sostenen". Hebestreit ha evitat proporcionar més detalls sobre el procés d'avaluació i la procedència de les imatges per satèl·lit, encara que va aclarir que no es tractava de les mateixes que va analitzar el diari nord-americà The New York Times.
Butxa
Les autoritats ucraïneses han xifrat fins ara entorn dels 400 els morts trobats als afores al nord de Kíiv, des d'on les tropes russes es van retirar a finals del mes passat, encara que les tasques de recerca continuen. Segons les imatges difoses per mitjans ucraïnesos i internacionals, els executats vesteixen robes civils i molts d'ells presenten impactes de bala al cap i tenen les mans lligades a l'esquena amb una gasa blanca. Alguns ciutadans de Butxa han declarat que l'exèrcit invasor va obligar els civils a portar aquesta cinta. Molts dels supervivents també asseguren que un gran nombre d'homes van ser executats senzillament per estar en edat militar, i les forces russes no els van deixar enterrar els cossos, que van romandre als carrers durant setmanes. El canceller alemany, Olaf Scholz, i el Parlament alemany, han condemnat avui sense pal·liatius el que van qualificar de "crims de guerra" comesos contra la població civil.