Fa setmanes que no es parla d'una altra cosa. Les eleccions alemanyes, que podrien ser unes més al Vell Continent, venen determinades pel paper que podria acabar tenint l'extrema dreta. En aquest sentit, el país es prepara per a les eleccions federals al Bundestag, la cambra baixa del Parlament, que se celebren aquest diumenge, 23 de febrer, després de la ruptura de la coalició de socialdemòcrates (SPD), liberals (FDP) i verds (Die Grünen) que ha dirigit el país des del 2021. Amb les enquestes estables des de fa setmanes, ja es dona per segura la derrota de l'actual canceller, el socialdemòcrata Olaf Scholz, i la victòria dels conservadors de la CDU, liderats pel democristià Friedrich Merz.
🗳️ El debat sobre la migració centra la campanya a Alemanya: tot va començar amb Merkel
🗳️ Per què són tan importants les eleccions alemanyes d'aquest 23 de febrer?
🗳️ Eleccions Alemanya 2025: què diuen els programes electorals dels partits?
🗳️ Com afecta la ingerència nord-americana a les eleccions alemanyes del 23-F?
Ara bé, els sondejos no li donen la majoria absoluta i deixen veure una ultradreta Alternativa per Alemanya (AfD) amb una importància cada cop més elevada. La mitjana de les enquestes elaborada per Süddeutsche Zeitung atorga un avantatge de 10 punts a la CDU (també anomenada Union per la seva coalició amb la CSU a Baviera) i situa l'extrema dreta d'AfD en segona posició, més de 5 punts per davant de l'SPD, al qual, al seu torn, els trepitgen els talons. La tendència dels darrers dies és que la CDU ha recuperat cert terreny en detriment d'AfD i que l'SPD ha perdut força en benefici de Die Grünen. El fins ara soci de Scholz patiria un cert desgast respecte a les eleccions del 2021, però res comparat amb el tercer aliat, els liberals de l'FDP, que podrien veure's superats fins i tot per Die Linke i per una marca d'esquerra populista i prorussa de nova creació, la BSW.
Què diuen les últimes enquestes?
El pronòstic general dels sondejos és que la CDU venci amb entre un 29% i un 31% dels vots, seguit per AfD, que duplicaria els resultats del 2021 fins a situar-se en entre un 20% i un 22%. Per la seva banda, l'SPD cauria gairebé 10 punts, fins a un 15% o 16%, mentre que els Verds oscil·larien entre un 12% i un 14%. Una atomització del futur Parlament alemany que dificulta les projeccions sobre el repartiment d'escons, clau per a les negociacions postelectorals.
Després d'anys de declivi, l'SPD es va recuperar el 2021 i va guanyar per estret marge la CDU, cosa que va permetre a Scholz convertir-se en canceller al capdavant d'una coalició "semàfor" de socialdemòcrates (SPD), liberals (FDP) i verds (Die Grünen). Però el descontentament dels votants ha anat creixent en paral·lel al deteriorament de la situació econòmica d'Alemanya, que està a prop d'entrar en recessió. En canvi, els democristians, que a les darreres eleccions van acusar el desgast dels setze anys de govern d'Angela Merkel, han aconseguit remuntar recolzats en el perfil moderat de Merz, que rebutja qualsevol aliança amb AfD.
Les eleccions del 23 de febrer es regiran per la nova llei electoral que va impulsar el govern de Scholz i que va tombar parcialment el Tribunal Constitucional alemany. Un dels principals canvis és la reducció del nombre d'escons del Bundestag, de 736 a 630, cosa que fixa la majoria necessària per ser investit canceller en 316 diputats. El sistema electoral alemany es basa en un doble vot: amb el primer es tria el candidat de cadascuna de les 299 circumscripcions i amb el segon, que és un vot en una llista tancada de partit, es determina el nombre de parlamentaris que tindrà cada força. Si un partit rep en un land (estat) més diputats per la via del primer vot dels que obté pel segon, s'hi afegeix un nombre equivalent d'escons.
L'auge de l'AfD, una preocupació que s'estén com la pólvora
Si hi ha un fet que ha marcat aquestes eleccions i la prèvia electoral, és l'auge de la ultradreta. Amb la història del país, un es podria preguntar per què ha crescut tant l'extrema dreta al país. Però si una cosa han sabut fer els partits de l'extrema dreta a Europa —i els populismes arreu del món— és canalitzar el descontentament del país. Mirat en perspectiva, el creixement del partit a les eleccions ha estat constant. El 2013 es va quedar per molt poc fora del Bundestag (4,7%, el llindar per entrar-hi és el 5%), i el 2017 va aconseguir un 12,6% dels vots i es va convertir, després de la formació d'una Gran Coalició entre la CDU i l'SPD, en líder de l'oposició. En els últims comicis va patir una lleugera pèrdua, amb un 10,4% dels vots. A escala regional, l'evolució és més desigual. Ara bé, en els anomenats nous estats federats, és a dir, aquells estats federats que formaven part de la desapareguda República Democràtica Alemanya (RDA), s'ha convertit en l'opció preferida dels votants joves i treballadors.
🗳️ La societat i els elements que expliquen l'auge de l'extrema dreta a Alemanya
🗳️ L'Església alemanya es mobilitza per aturar l'extrema dreta a les eleccions del 23-F
🗳️ Eleccions Alemanya 2025: el 28% de la població encara no sap què votarà
De fet, tal com destaca el Salto, un 33% dels votants d'Alternativa per a Alemanya a les eleccions europees eren treballadors, un percentatge que augmenta en els casos de Turíngia (49%), Saxònia (45%) i Brandenburg (46%). El candidat de Turíngia, on Alternativa per a Alemanya ha obtingut els seus millors resultats, és Björn Höcke, que lidera la facció més extremista del partit, anomenada Der Flügel, i que ha expressat reiteradament idees d'extrema dreta. Höcke fins i tot ha fet servir en els seus discursos expressions associades al Tercer Reich, tal com destaca el mateix portal.
Segons el mateix portal, l'ascens de l'AfD es pot atribuir a diversos factors interconnectats. En primer lloc, la normalització de la ultradreta a Europa, especialment en països amb pes econòmic com Alemanya, ha afavorit el creixement d'aquests partits en altres nacions, consolidant una tendència comuna. Així, l'ascens de l'AfD ha estat percebut com una opció legítima en la política alemanya, influït també per altres casos com el de França. El segon factor clau és la gestió de la crisi dels refugiats del 2015, que va provocar tensions socials a Alemanya. La gran arribada de refugiats, molts dels quals procedien de conflictes com el de Síria, va desbordar els recursos i serveis locals, generant preocupacions per la competència per llocs de treball i serveis públics. Això va crear un sentiment d'amenaça entre els treballadors alemanys, que l'AfD va aprofitar.
Finalment, la crisi del model econòmic alemany, profunditzada per factors com l'estancament salarial, la falta d'inversions i les sancions a Rússia, va generar malestar en molts estats federats. Aquests territoris, ja afectats per la desindustrialització posterior a la Reunificació, van veure una caiguda en la seva qualitat de vida, un factor que també va contribuir a l'augment del suport a l'AfD. A més, el xovinisme econòmic alimentat pels mitjans de comunicació va reforçar un sentiment nacionalista, augmentant el suport a la ultradreta en el context de la crisi de deute a Europa.