Alemanya està en situació de "punt de fallida" migratori, segons ha diagnosticat el president alemany, el socialdemòcrata Frank-Walter Steinmeier, en tant que en 2022, l'estat germànic va rebre 1,2 milions de persones i en el que portem de 2023 s'han presentat més de 200.000 noves sol·licituds d'asil, un 77% més que en el mateix període de l'any anterior.  A més, a aquesta xifra se suma el poc més d'un milió d'ucraïnesos acollits a hores d'ara a Alemanya, refugiats a causa de la invasió russa. Davant d'aquest context, el líder de l'oposició i president de la democristiana CDU, Friedrich Merz, ha demanat al canceller Olaf Scholz un gran pacte d'estat en política migratòria per "fer front la immigració il·legal i modificar el sistema d'asil". 

Alemanya i Itàlia, unides per canviar la política migratòria europea

El president de la República Italiana, Sergio Mattarella, va demanar aquest dijous que els països de la Unió Europea facin un "esforç comú" per a abordar el fenomen migratori i va qualificar de "prehistòriques" les regles actuals d'asil al costat del seu homòleg alemany Frank-Walter Steinmeier, amb el qual va tractar la qüestió. "Les regles del Conveni de Dublín són prehistòria, era un altre món, no hi havia una migració en massa. És com fer un salt a una altra era històrica", va afirmar Mattarella en una infreqüent declaració política amb la qual es va allunyar de la seva habitual neutralitat.

Els caps d'estat italià i alemany van parlar sobre la immigració durant una roda de premsa després de la visita del president alemany a l'illa de Sicília, la regió d'Itàlia més exposada al fenomen migratori i dies després de la visita de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, a l'enclavament de Lampedusa, on en uns pocs dies van arribar diversos milers de migrants.  Steinmeier va demanar posar el focus als països d'origen i no en el repartiment de migrants entre estats comunitaris. "Parlem de migració i de reforçar la cooperació amb els països d'origen. Hem de treballar per a garantir que el nombre d'arribades disminueixi i necessitem solucions europees", va subratllar el president alemany.

 

Davallada econòmica

Alemanya es troba en un context econòmicament complex, que se suma a la crisi migratòria. L'elevada inflació, la pujada dels tipus d'interès i la feblesa de la demanda exterior frenen el desenvolupament econòmic alemany, la qual cosa es veu reflectit també en el mercat laboral, amb oportunitats d'ocupació per als aturats tan reduïdes com en temps de la pandèmia del coronavirus. Així es desprèn del pronòstic per a 2023 i 2024 de l'Institut de Recerca del Mercat Laboral i l'Ocupació (IAB), que estima que la xifra d'aturats augmentarà enguany en 190.000 i el que ve en 60.000.

Alhora, la desocupació de llarga durada se situa notablement per sobre dels nivells anteriors a la pandèmia. En general, els experts preveuen per a 2023 una reducció del producte interior brut (PIB) real del 0,6% i per a 2024. "L'alentiment econòmic s'ha establert a Alemanya. Això també es fa notar en el mercat laboral, però mesurat respecte a la feblesa de l'economia, es manté comparativament bé", segons Enzo Weber, responsable de l'àrea de recerca "Previsions i anàlisis macroeconòmiques" del IAB.

Scholz perd suports

Les previsions econòmiques i la gestió migratòria han desgastat l'executiu del socialdemòcrata Olaf Scholz i el Govern tripartit alemany d'SPD, verds i liberals ha perdut gran part de la confiança ciutadana de la qual gaudia quan va començar la seva legislatura, fa ara dos anys, segons una enquesta-. Si un 60% dels ciutadans creia que la coalició liderada per Olaf Scholz tenia "voluntat de renovació" a la tardor de 2021, ara només ho fa un 30%, d'acord amb un sondeig de l'institut*demoscòpic Allensbach per al diari Frankfurter Allgemeine Zeitung.

A mitjan legislatura, només un 25% dels enquestats creu que l'Executiu té "objectius a llarg termini per al país", enfront del 51% inicial, i només un 7% pensa que disposen de "postures clares", a penes un terç del 23% que ho feia fa dos anys. A més, després d'una etapa marcada per les disputes entre els tres socis de Govern, un 67% dels ciutadans pensa que la coalició alberga objectius i interessos divergents i un 69% veu feblesa a l'hora de prendre decisions.

La ultradretana AfD, segona força

Davant d'aquest moment de relativa crisi multifactorial a Alemanya, la ultradreta aprofita el descontentament i està en auge. El partit populista i d'extrema dreta Alternativa per a Alemanya (AfD) ha aconseguit una puntuació rècord en el "Politbarometer" difós per la televisió pública ZDF, considerat un dels baròmetres polítics més fiables del país, i se situa en segon lloc en intenció de vot, per darrere de la CDU. Així, segons l'enquesta de l'institut demoscòpic "Forschungsgruppe Wahlen", si se celebressin eleccions generals ara, AfD sumaria fins al 21% de suports, a només cinc punts per sota dels conservadors CDU-CSU, que es manté com a primera força i repeteix amb el 26%, i per sobre dels socialdemòcrates que ara governen.