Després de dècades de coexistència, Alemanya es prepara per dir adeu a les tres últimes plantes nuclears actualment en funcionament. Aquest mateix dissabte, el país europeu s'acomiadarà definitivament de l'energia atòmica amb el tancament de les estacions d'Isar 2, Emsland i Neckarwestheim 2 a mitjanit. Una mesura que arriba en plena crisi energètica derivada de la guerra a Ucraïna: aquesta situació ja va provocar que, l'octubre passat, el govern alemany decidís endarrerir la clausura de les plantes fins a l'abril per tal d'intentar fer front a l'escalada de preus i els temors d'un hivern amb apagades de llum. Ara, però, no hi haurà més dilacions, i Alemanya deixarà de produir electricitat a partir de l'energia nuclear.

Però no tothom hi està d'acord. De fet, la decisió arriba en un moment en què hi ha un gran debat a la societat alemanya pel tancament d'aquestes plantes. Després de l'accident nuclear de Fukushima el 2011, la cancellera Angela Merkel va apostar per eliminar gradualment aquesta font d'energia al país al llarg de la següent dècada. La voluntat de tancar les 17 plantes que tenia el país en aquell moment ressonava positivament entre la població alemanya, preocupada perquè pogués replicar-se a casa seva l'accident del Japó. Unes 250.000 persones van sortir als carrers per reclamar el tancament de les estacions nuclears.

Amb un 59% d'alemanys en contra

Ara bé, si avancem fins al present, es constata que l'opinió pública ha canviat. Una enquesta aquesta mateixa setmana del mitjà públic ARD mostra que el 59% d'alemanys creuen que l'abandonament definitiu d'aquesta font d'energia és una mala notícia, mentre que només el 34% hi dona suport. Malgrat això, el govern germànic --format pel Partit Socialdemòcrata, els Verds i els liberals de l'FDP-- no es farà enrere, i culminarà la promesa de Merkel. Curiosament, són ara els conservadors de la CDU els qui lideren la crítica contra el tancament de les plantes, amb el diputat Jens Spahn assegurant recentment que avui "és un dia negre per la protecció del clima".

Actualment, un 44% de l'electricitat a Alemanya prové de renovables, i només un 6% és d'origen nuclear. Però el problema és que, amb el tancament de les estacions atòmiques, el país podria veure's obligat a dependre de les importacions de gas natural i de les plantes de carbó, molt més contaminants. El poble de Lützerah ja va ser desallotjat fa uns mesos per tal d'engrandir la mina de carbó Garzweiler II en un país que ja és un dels principals usuaris d'aquesta matèria primera. En tot cas, el tancament de les darreres tres plantes a Alemanya no serà tranquil: ja hi ha convocades mostres de suport als carrers, però també accions de protesta que podrien ser sonades. El debat, doncs, sembla lluny d'haver acabat.