La Fiscalia Federal d'Alemanya ha emès una ordre de detenció contra un ciutadà ucraïnès que resideix a Polònia per la seva presumpta participació en el sabotatge dels gasoductes Nord Stream, que transportava gas des de Rússia fins a Alemanya a través del Bàltic, segons una investigació de la cadena de televisió pública alemanya ARC, el diari Süddeutsche Zeitung i el setmanari Die Zeit. Fins ara, i gairebé dos anys després, l'origen del sabotatge era un misteri, tot i que diverses investigacions apuntaven a un grup proucraïnès que hauria sortit de Rostock. Segons la investigació, es tracta d'un instructor de busseig ucraïnès identificat com a 'Vladímir S.', a qui els investigadors han seguit la pista fins a Polònia. Tanmateix, l'ordre no ha estat executada per Polònia, encara que Varsòvia i Berlín debaten sobre el futur del subjecte sospitós.
Sabotatge al Nord Stream
La recerca dels mitjans alemanys apunta a l'autoria ucraïnesa del sabotatge, que va consistir en explosions submarines que es van produir el 26 de setembre del 2022, van trencar el gasoducte i van provocar fugues de gas. Vladimir S. i dos ciutadans ucraïnesos més, responsables d'una escola de busseig i identificats com a 'Ewgen O.' i la seva dona 'Svetlana', són els presumptes implicats en el sabotatge, segons la recerca. A Vladímir S. se l'assenyala com un dels ocupants d'un vehicle blanc de la marca Citroën que les autoritats germàniques van registrar prop de l'illa alemanya de Rügen —al nord del país— la nit del 8 de setembre del 2022 i podria haver acompanyat les persones que van fer servir un iot, de nom "Andròmeda", en què els investigadors van trobar restes d'explosius i que se sospita que també va participar en l'operació. Segons Die Zeit, Vladimir S. ha negat qualsevol participació en l'atac contra el Nord Stream.
Les sospites de sabotatge sempre van planar sobre les explosions succeïdes al Nord Stream després de revelar-se tres fuites a les canonades dels seus gasoductes 1 i 2, que van portar les autoritats daneses i sueques a activar l'emergència energètica. Les recerques posteriors mai en van concretar la responsabilitat. Fins ara, les investigacions s'havien centrat en un veler en el qual es van trobar restes d'explosius el juliol del 2023 i que es va poder fer servir per transportar material. A bord del veler, presumptament, hi viatjaven cinc homes i una dona, un grup que hauria llogat el vaixell emprant documentació falsa. En el seu moment, Suècia i Dinamarca van abandonar la investigació perquè no van trobar proves sòlides per acusar ningú; en canvi, Alemanya va continuar. Després de conèixer-se els resultats d'aquesta recerca, el govern alemany ha confirmat que és un afer prioritari per a Berlín, però ja han assegurat que en cap cas no variarà el seu suport a l'executiu de Volodímir Zelenski.