L'actual ministra de Defensa alemanya, la conservadora Ursula von der Leyen, ha estat elegida aquest dimarts com la futura presidenta de la Comissió Europea, el més desitjat dels càrrecs el repartiment dels quals es negociava en una cimera europea des de diumenge.

Von der Leyen, al capdavant de Defensa des de 2013 i vicepresidenta de la Unió Cristiademócrata (CDU), ha aconseguit el vistiplau dels líders europeus, després de llargues i tibants negociacions que van obligar fins i tot a suspendre la reunió el dilluns, per a reprendre-la avui.

Els líders han insistit en tot moment en la necessitat d'assegurar un equilibri "geogràfic" i "de gènere" en els llocs en joc, que inclouen així mateix les presidències de l'Eurocambra, del Consell Europeu i del Banc Central Europeu i l'Alt Representant de la Unió Europea. El nomenament de l'alemanya al capdavant de la Comissió, igual que la resta de la resta de càrrecs, haurà de rebre encara el vistiplau del Parlament Europeu per a fer-se efectiu.

El nom de l'alemanya no figurava a les travesses dels alts càrrecs i es va plantejar només davant el bloqueig de les negociacions el dilluns, a causa del rebuig pel grup de Visegrad (Hongria, Polònia, República Txeca i Eslovàquia) i d'Itàlia a proposar per a la Comissió al candidat del grup socialista, FransTimmermans. La proposta que col·locava a Timmermans al capdavant de l'Executiu comunitari va ser plantejada pel president del Consell Europeu, Donald Tusk, amb el vistiplau d'Espanya, França, Holanda i Alemanya.

Von der Leyen ha format part dels diferents Governs alemanys des de 2005, primer com a responsable d'Assumptes Familiars i després com a titular de Treball i Assumptes Socials.

Christine Lagarde, proposada com a presidenta del BCE

A part de decidir la candidata a presidir la Comissió Europea, els líders de la UE també ha proposat a la nova presidenta del Banc Central Europeu (BCE). La escopgida és l'actual directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Christine Lagarde. Lagarde es converteix així en l'aspirant a substituir a Mario Draghi a partir del pròxim 31 d'octubre, quan acaba el mandat de vuit anys de l'economista italià.

ACN

"Estic honrada d'haver estat nominada per a la presidència del BCE. A la llum d'això, i després de mantenir consultes amb el Comitè d'Ètica de la Junta Executiva del FMI, he decideixo renunciar temporalment a les meves responsabilitats com a directora gerent del FMI durant el període de nominació", ha escrit la política en el seu perfil de la xarxa social Twitter.

Encara que la presidència del BCE és un lloc més tècnic que polític, els líders l'han inclòs en el paquet dels principals càrrecs de la Unió Europea que s'han de renovar i que els mandataris han pactat avui.

Perquè Lagarde es converteixi de forma efectiva en la primera dona presidenta del BCE, el Consell de la UE ha de donar el seu vistiplau. També s'han de mantenir consultes amb l'Eurocambra i el Consell de Govern del BCE (compost pels sis membres del Consell Executiu i els governadors dels banc centrals dels dinou països de l'euro).