Creixen les tensions entre regions, es multipliquen els conflictes, moltes eleccions tindran lloc arreu del globus aquest 2024 i el món es troba armat fins a les dents, l'altra cara d'aquesta moneda la paga la premsa. Els governs d'arreu del món pressionen cada vegada més els periodistes retallant la llibertat de premsa a escala global, segons Reporters Sense Fronteres (RSF). En la seva classificació anual del 2024, que avalua la situació a 180 països, difosa aquest divendres amb motiu del Dia Mundial de la Llibertat de la Premsa, RSF constata que només un 25 % dels països analitzats tenen situació “satisfactòria” o “bona”, la majoria europeus.
“RSF observa un deteriorament preocupant del suport i del respecte a l'autonomia dels mitjans de comunicació i un agreujament de les pressions exercides pels Estats o per altres actors polítics”, denuncia l'informe, que té en compte cinc criteris de nota, entre ells el polític, que globalment cau 7,6 punts.
Pel que fa a l'estat espanyol, aquest ha millorat passant del lloc 36 al 30, col·locant-se sota l'etiqueta “situació més aviat bona”. Tanmateix, Espanya té encara marge per millorar i entrar en la qualificació de “bona situació”. A més, com passa a la resta del món i malgrat la millora de la seva posició, l'estat espanyol també registra un augment de les pressions polítiques sobre els mitjans.
La davallada dels Estats Units i el manteniment europeu
Els Estats Units (EUA), una de les democràcies més antigues del món, ha caigut 10 llocs a la llista, fins al número 55 (grau “problemàtic”, el tercer de cinc). L'entitat apunta que es pot deure a la situació de precampanya en vista de les presidencials de novembre de 2024, en què Donald Trump —hostil amb la premsa tradicional— podria recuperar el poder. L'ONG adverteix que en aquesta fase preelectoral certs responsables polítics, sense citar quins, “han alimentat el descrèdit als mitjans” i “han demanat, sense embuts, empresonar els periodistes”. La davallada dels EUA no és de les més pronunciades al continent americà. Des de l'elecció de l'ultradretà Javier Milei, Argentina ha passat de la posició 26 fins al lloc 66.
Per altra banda, a Europa, la situació es manté estable. Concretament, el rànquing està encapçalat per Noruega, Dinamarca i Suècia. A més, altres estats europeus comptem amb bones posicions en aquest rànquing com per exemple Portugal.
Denúncia de la situació de la premsa a Gaza
Reporters sense Fronteres ha aprofitat la presentació d'aquest informe per retreure a la comunitat internacional no haver fet prou per protegir els periodistes de Gaza, on ja n'ha mort més d'un centenar. De fet, la classificació del 2024 compta com a novetat la situació dels periodistes a Palestina després de l'ofensiva militar d'Israel a Gaza en resposta als atacs de Hamàs del 7 d'octubre del 2023. “Observem que la comunitat internacional no ha aplicat els principis de protecció dels periodistes, en concret la resolució 2222 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides”, ha declarat a EFE Elena García, una de les portaveus de RSF.
Més de 100 reporters palestins han estat assassinats per les Forces Armades d'Israel, i almenys 22 van morir mentre exercien la seva professió, segons l'ONG amb seu a París. “Sota les bombes israelianes, Palestina (lloc 157) és ara un dels països més perillosos del món per als periodistes”, subratlla l'informe. Israel, per la seva banda, va empitjorar quatre llocs, fins al 101.
Els sospitosos habituals
Un altre dels conflictes armats més mediàtics, el de la invasió russa d'Ucraïna, continua fent efecte en la llibertat de premsa i en la integritat moral i física dels informadors. La Rússia de Vladímir Putin (millora de 2 llocs) segueix a la part baixa, considerada de “molt greu”, al lloc 161 de 180. Ucraïna, per la seva banda, millora 18, fins al 61. Segons RSF, la influència del Kremlin i la seva propaganda també s'han estès a altres països de l'est d'Europa. Bielorússia (caiguda de 10 llocs, fins al 167), Geòrgia (103), Kirguizstan (120) o Azerbaidjan (-13 llocs, fins al 164è). També a Sèrbia (-7, fins al 98).
La influència del Kremlin s'escampa també pel continent africà. L'any de 2023 va estar marcat per la violència política durant els comicis a països com a Nigèria (112 al rànquing), així com per la inestabilitat al Níger (lloc 80 després del cop d'estat el juliol de 2023), Burkina Faso (86) i Mali (114), tots actualment sota l'òrbita de Moscou.
Però no només Rússia i els seus països d'influència es troben en els pitjors llocs d'aquesta classificació. L'Afganistan dels talibans ha caigut 26 llocs, fins al 178, seguit de prop per Corea del Nord (177) i la Xina (172), el país “que més empresona a periodistes al món”, d'acord amb RSF.
