En els incendis que des del 7 de gener han devastat el comtat de Los Angeles, han quedat destruïdes unes 12.000 estructures, fet que ha convertit barris sencers en paisatges d’absoluta devastació. Greg Chasen és l’arquitecte responsable d'una casa nova —dissenyada i construïda el 2024 a Pacific Palisades— que va sobreviure intacta al foc, mentre que cap de les cases del voltant va poder salvar-se de les flames i van acabar completament calcinades. El 9 de gener, després d’una nit de devastació, Chasen va trobar la casa dempeus, aparentment sense cap dany estructural ni estètic."Aquesta casa va ser un treball d'amor personalitzat per a un estimat amic. Va significar molt girar una cantonada i veure-la allà", reconeix Chasen, que va publicar a la xarxa X la imatge de la casa il·lesa enmig d’un paisatge d’estructures calcinades i en ruïnes. La foto es va fer viral i a hores d'ara ja acumula més de 14,2 milions de visualitzacions, però també va provocar un debat als mitjans i les xarxes del perquè algunes cases sobreviuen i d’altres no, amb moltes opinions de seguidors —entre els quals arquitectes, bombers i especialistes en el comportament del foc— que fan públiques les seves conjectures sobre les raons que fan que una casa se salvi i les que té al costat es cremin.
Un cas il·lustrador
"No hi ha paraules, realment, només un espectacle de terror", diu la publicació de Chasen, que creu que “algunes de les opcions de disseny que vam prendre aquí ens van ajudar”, però també admet que “vam tenir molta sort". La casa és de nova construcció, i tant el disseny com els materials emprats, o les decisions que es van prendre, van ajudar que se salvés del foc, com li fa veure una seguidora. “Tens un perímetre estèril: no hi ha vegetació, excepte les jardineres. Probablement teniu un sostre i un revestiment resistents al foc. Tens un mur de contenció de maó i morter. Totes aquestes són bones garanties contra el foc. No hi ha sort”. I sí, en bona part, Chasen reconeix que la casa es va beneficiar de tenir finestres “de vidre trempat” i que “el mur perimetral sòlid de formigó probablement ens va salvar allà. Afortunadament, hi havia una mica més d'espai dels veïns, però el veí va tenir la mala sort de deixar el cotxe a l'entrada", va afegir Chasen, i el cotxe va fer de fil conductor del foc cap a casa seva, que va quedar totalment calcinada. En canvi, la coberta externa de la casa supervivent no va patir danys, i Chasen va assenyalar que tenia una classificació de classe A, "bàsicament, tan resistent al foc com l'acer o el formigó".
Disseny i materials de construcció
Aquest cas, com molts d’altres que apareixen en imatges dels incendis, sobretot a la zona de Malibú, serveixen per demostrar que, en bona part, la supervivència d’una casa depèn molt de la seva construcció, tant pel que fa al disseny com als materials emprats. Les cases que han resistit majoritàriament els incendis a Los Angeles estan construïdes amb materials resistents al foc, en contrast amb els habitatges de fusta, que van ser els més afectats i que són majoritaris a moltes zones. Aquesta predominança de la fusta en la construcció a Califòrnia ha deixat imatges on es veu que només l’estructura de la xemeneia, feta de maons i formigó, ha quedat dempeus, mentre que la resta de l’edifici o la casa s’ha carbonitzat del tot.
En canvi, les cases que han sobreviscut són les que estan construïdes amb maons i formigó, les que incorporen estuc, un material resistent al foc, o fibrociment, que es fa servir per revestir les façanes, o que tenen parets dissenyades per resistir el foc durant almenys una hora. A més, hi ha materials ignífugs que es poden utilitzar o tractaments que ajuden a resistir el foc prou temps perquè, en condicions normals, els bombers puguin arribar a apagar el foc. El problema és que els incendis van afectar àrees enormes de cases, que van fer inviable poder arribar per apagar l'incendi. La tragèdia i l'experiència dels focs de Los Angeles obligaran a reconstruir totes aquestes estructures calcinades i ben segur que a partir d’ara canviarà completament la manera de construir, i es faran servir materials molt més resistents al foc a les parts clau d’un habitatge, com són la coberta, les parets, les finestres, les terrasses, els garatges o les tanques.
Els voltants: la importància de ‘l’espai defendible’
A més del disseny i els materials de construcció, tenen una influència important els voltants de l’habitatge. És el que s’anomena “espai defendible”, un amortidor entre l’estructura i l’entorn que actua com a barrera per frenar o aturar el progrés del foc, que, altrament, envoltaria la propietat. Aquest espai atorga més probabilitat de supervivència a una casa i també ajuda a garantir la seguretat dels bombers que han de treballar en un incendi. Aquest espai ha d’estar lliure de materials inflamables, com la vegetació, sobretot si està seca, fet que ha contribuït a propagar el foc en el cas dels incendis de Califòrnia.
La vegetació seca és un dels grans perills, perquè s’inflama més ràpidament quan està exposada a una font de calor, i per això és important netejar regularment el terreny que envolta un habitatge, i allunyar elements com barbacoes i escombraries de l’estructura principal. En canvi, quan no hi ha aquest espai de seguretat i els habitatges estan construïts uns enganxats als altres —com és el cas de moltes cases del front marítim de Malibú— fa que el foc es propagui d’una casa a l’altra. Per contra, si l’habitatge està aïllat o, a més, es troba a prop de l’aigua o protegit per elements naturals, també té més opcions de salvar-se del foc.
El vent, els bombers i la sort
El vent és un element que pot ser clau en la propagació del foc. La direcció del vent pot variar ràpidament tant en l’espai com en el temps, depenent del clima, la topografia i la temperatura de l’aire, entre altres variables, segons els especialistes, com Janice Coen, científica del Centre Nacional d’Investigació Atmosfèrica, que estudia el comportament del foc, i que treballa per determinar com es pot propagar un incendi basant-se en el flux d'aire, el clima i els vents que crea el foc. En una entrevista a la CNN, Coen reconeix que “en un entorn urbà, la supervivència d'una casa es pot deure a efectes locals del vent, dels quals potser no se'n té coneixement". Però a les zones silvestres, lluny de les cases, “es veu el que anomenem el mosaic de combustió. És a dir, hi ha molta variabilitat en la gravetat de la combustió”, afegeix. “Algunes àrees es cremen completament, però altres àrees properes romanen intactes i hi ha illes de combustible sense cremar”.
L’acció dels bombers també pot influir en el fet que unes cases se salvin i unes altres no, perquè els bombers busquen elements que els ajudin a decidir quins habitatges poden ser més defensables que altres, i per tant mereixedores dels recursos necessaris per salvar-les, o quines cases tenen més possibilitats de sobreviure al foc en detriment d’altres. Però malgrat l’experiència, i tots els condicionants, de vegades la ciència no ho pot explicar tot, i és quan aquests miracles s’atribueixen a la sort.